Articles guardats
Aprèn a estructurar els objectius financers

Finances Mercats

Aprèn a estructurar els objectius financers

A l’article anterior es va descriure la metodologia per calcular la renda disponible per a l’estalvi, que és la base sobre la qual se sustenta tot pla d’estalvi financer. Ara presentarem una guia bàsica per estructurar els nostres objectius financers de forma homogènia amb la finalitat de trobar les eines adequades que ens permetin assolir les nostres metes.

Detecció de metes financeres

Molts i molt diversos són els objectius que cadascun de nosaltres podem tenir, els quals, en gran manera, depenen de la nostra situació personal (edat, càrregues familiars, nivell d’ingressos i compromisos financers). Davant d’aquesta situació, he decidit realitzar un petit qüestionari entre els meus companys de feina per tal d’il·lustrar la diversitat de respostes possibles. Els integrants de la meva mostra són heterogenis en termes d’edat, responsabilitats familiars i objectius vitals, per la qual cosa les respostes, com era d’esperar, han estat també heterogènies.

Quan se’ls ha preguntat sobre la destinació dels seus estalvis, aquestes han estat les respostes: acumular recursos per finançar viatges vacacionals; planificar el naixement de fills; generar un coixí de seguretat; plantejar un estalvi per a l’educació dels seus fills; tenir recursos per ajudar familiars d’edat avançada; adquirir un habitatge; contractar una cobertura sanitària; i, en tots els casos, l’objectiu comú de generar una font d’ingressos complementària per a les seves jubilacions.

La conclusió a la qual s’arriba després de fer aquest petit estudi és que molts dels objectius requereixen estructures d’estalvi diferents. Com ja hem explicat abans, no és el mateix estalviar per a un viatge vacacional que per complementar la nostra jubilació. Per tant, la manera d’invertir aquests estalvis s’ha d’adaptar a les necessitats de cada un d’ells.

Homogeneïtzació d’objectius

Així, la primera dificultat que hem d’afrontar és la creació de categories que ens ajudin a homogeneïtzar els objectius. Nosaltres plantegem l’alternativa d’agrupar aquests objectius en funció del temps que necessitarem per estalviar els suficients diners per afrontar-los. D’aquesta manera, per exemple, podem assolir la nostra meta d’estalvi per a les vacances o per al coixí de seguretat en un termini inferior a un any, però el nostre complement per a la jubilació necessitarà molt més temps.

Aplicant-hi aquest concepte, ordenem tot seguit les respostes de la nostra enquesta en les següents categories.

estructurar els objectius financers

Òbviament, tant els objectius com el termini per assolir-los variaran en funció de la capacitat d’estalvi de cada persona i de les seves necessitats futures.

Construcció de carteres d’inversió adequades a cada objectiu

Les característiques que es deriven de cada categoria plantegen algunes qüestions addicionals lligades a la liquiditat de capital i a la suma total que s’ha d’acumular per cobrir les metes:

  • Els objectius a curt termini normalment requereixen un capital inferior (menys import), però el seu component vinculat a la seguretat familiar implica que el patrimoni ha d’estar disponible a cada moment.
  • Per contra, els objectius a més llarg termini solen requerir un capital molt més elevat, i per aquesta raó no hauria de tenir-se en compte la liquiditat fins al seu venciment. Si disposem d’aquest capital a meitat del procés, hauríem de començar de nou, fet que pot comportar que ens reconsiderem o abandonem els nostres objectius futurs.

A continuació, es mostren algunes de les característiques aplicables a cada tipologia de pla d’inversió.

estructurar els objectius financers

De la taula anterior es desprèn no només l’aspecte ja esmentat de la liquiditat (disponibilitat), sinó també el fet que podem assumir posicions més arriscades si no necessitem aquest estalvi a curt termini.

A partir d’aquest punt ens centrarem en els plans d’estalvi a llarg termini, ja que són els que ens permeten il·lustrar de millor manera com impacta el risc assumit en el nostre pla d’estalvi.

Assumpció de risc en estalvis a llarg termini

Pensem per un moment en la nostra situació una vegada jubilats: si la mitjana de jubilació està en els 67 anys i l’esperança de vida és d’aproximadament 87 anys, això implica que hem d’acumular capital per complementar els nostres ingressos durant 20 anys!

Intentem ara quantificar l’import de la pensió que rebrem i la renda que hauríem de generar amb els nostres estalvis a llarg termini per mantenir el nostre nivell de vida actual. Per a això, prendrem com a referència les següents dades estadístiques: el sou mitjà segons l’INE va ser de 23.646,50 € bruts anuals el 2017. Això representa un ingrés mitjà mensual de 1.970,54 € bruts. Si observem ara l’import mitjà percebut en concepte de pensió per jubilació, la dada és de 1.140,71 € bruts mensuals.

Si volguéssim mantenir el nostre nivell de vida actual, hauríem d’estalviar el suficient per assegurar-nos una renda mensual de 830,17 € bruts (que és la diferència entre el salari mitjà i la pensió mitjana actuals) durant un període estimat d’aproximadament 20 anys (que és l’esperança de supervivència mitjana després de jubilar-nos), fet que implicaria acumular un capital de gairebé 200.000 € quan complim els 67 anys. Sembla complicat!, però la realitat és que hi ha alternatives lligades a la construcció d’un pla d’estalvi que ens poden ajudar a aconseguir aquest objectiu.

Imaginem que una persona amb 40 anys d’edat està planificant el seu estalvi per a la jubilació i que els seus ingressos i expectatives de cobrar pensió per jubilació són iguals a les exposades anteriorment.

Sabem que aquesta persona té 27 anys (des dels 40 anys actuals fins als 67 anys en què espera jubilar-se) per estalviar una quantitat de 200.000 €. Quines alternatives té per assolir aquesta meta?

Sens dubte, s’ha de plantejar un pla d’estalvi, és a dir, ha de destinar-hi una part de la seva renda mensual. El problema és determinar en què inverteix aquestes rendes mensuals i, sobretot, quin import hi ha d’assignar mensualment per assolir el seu objectiu. La resposta a aquestes preguntes és única i depèn de com responguem a una o a l’altra.

Per això, tot seguit detallarem diversos escenaris d’inversió prenent com a base tres alternatives: una inversió en la qual no s’assumeixin riscos; una inversió amb un risc moderat; i una tercera en la qual es prevegi la inversió en renda variable.

La primera opció implica un estalvi que assumeixi un risc nul, és a dir, que en l’entorn actual no ens ofereixi cap rendibilitat (tipus d’interès zero).

Per aconseguir acumular 200.000 € als 67 anys, hauria d’estalviar un capital anual de 7.407,40 € mitjançant unes rendes mensuals de 617,28 €. Aquesta modalitat requereix un esforç molt elevat i pot produir un desànim que desencadeni en l’abandonament del seu compromís d’estalvi a llarg termini.

Malgrat això, hi ha alternatives d’inversió que assumeixen algun risc. Una inversió en actius mixtos de renda fixa, corresponents a un perfil moderat, han ofert una rendibilitat mitjana anual del 3 % en els últims quinze anys.

Per la seva banda, carteres de renda variable han ofert rendibilitats mitjanes anuals del 10 % en el mateix període de temps.

Òbviament, aquestes dades corresponen a mitjanes històriques i, per tant, no garanteixen en cap cas els rendiments futurs, però sí que poden considerar-se com a indicadors aproximats de les expectatives futures de rendibilitat a terminis superiors als quinze o vint anys.

A la taula següent es mostren les rendes mensuals que aquesta persona hauria de destinar segons l’alternativa que vulgui adoptar: cartera conservadora, mixta o en actius de renda variable.

estructurar els objectius financers

Com s’hi observa, l’esforç d’estalvi mensual és superior si no s’assumeix cap risc en el nostre pla d’estalvi, i es fa evident l’efecte de la capitalització.

D’altra banda, les rendes mensuals del projecte més arriscat són considerablement inferiors i permeten disposar d’una renda més gran per afrontar compromisos, fet que permet a l’inversor arriscat no preocupar-se per aquest capital i deixar que el mercat a llarg termini ofereixi les rendibilitats esperades al venciment.

Conclusions

  • Ordeni els seus objectius segons les seves característiques.
  • Tingui en compte que l’estalvi a curt termini pot ser necessari a cada moment.
  • Destini allò que no necessiti al seu estalvi a llarg termini; d’aquesta manera, podrà assumir un perfil de risc que l’ajudi a aconseguir els seus objectius.
  • Recordi que les rendibilitats històriques no suposen rendibilitats futures, però poden ser un bon indicatiu per a aquells projectes a llarg termini.
  • Recorri a un professional perquè l’assessori en aquest aspecte.

Leave a Comment

Utilitzant aquest lloc web, estàs acceptant l'ús de cookies Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close