Coneixent les poques barreres per a l’expansió de les companyies virtuals, el dubte que ens sorgeix és: podran dominar el mercat de qualsevol país en el qual decideixin tenir presència igual que dominen el mercat als països occidentals? La resposta és NO. Serveixi com a exemple el cas xinès. Amb el Teló de Bambú extint, al món digital el govern xinès ha erigit una nova versió anomenada Projecte Escut Daurat que permet als governants censurar i controlar l’activitat virtual dins del territori xinès. Sota aquest projecte, es va limitar l’accés dels ciutadans als serveis de les companyies americanes i es va potenciar el creixement de rèpliques xineses com Baidu, Alibaba i Tencent (BAT).
El govern comunista ha reduït la pressió censora i diverses de les principals companyies d’internet com Google o Facebook han augmentat la seva presència al país. No obstant això, malgrat tenir els coneixements necessaris per poder augmentar la seva quota de mercat, el seu ús a la regió continua sent minoritari.

Llavors, quin és el motiu pel qual aquestes companyies no aconsegueixen ser rellevants a Xina?

Al món virtual un dels majors avantatges competitius, i que des de Caixa d’Enginyers Gestió considerem més important, és l’efecte xarxa. Aquest efecte es dóna quan el valor d’un servei augmenta a mesura que el nombre d’usuaris augmenta, per exemple el valor de Facebook augmenta amb cada nou usuari tant pels anunciants com pels usuaris antics. Si la companyia és capaç d’aconseguir que el creixement en usuaris sigui rendible, en aconseguir una massa crítica d’aquests, la dificultat de l’entrada d’un competidor augmenta exponencialment.

Així, la censura va ser clau en el creixement de l’univers d’empreses xineses virtuals en poder aconseguir una massa crítica abans de permetre l’arribada de competidors; no obstant això, aquesta no és l’única raó per la qual les BAT s’han convertit en companyies igual de rellevants que les seves homòlogues americanes.

La capacitat dels seus equips directius per entendre un país amb unes característiques culturals molt marcades i ampliar el model de negoci més enllà de les seves fonts d’inspiració originals, els han reportat grans beneficis. Amb una borsa d’usuaris domèstics que supera els 730 milions i només un 53% de penetració d’internet en la població (enfront del 88% a Nord Amèrica i el 79% a Europa), el marge de creixement per les BAT segueix sent considerable. I més si tenim en compte que es troben en un procés d’internacionalització que amplia el seu mercat potencial, principalment cap a economies d’origen asiàtic.

A continuació analitzem amb detall aquestes companyies.

Baidu (capitalització borsària 76.550 M usd)

Baidu, coneguda com la “Google xinesa”, realitza aproximadament 3.300 milions de cerques al dia el que representa prop del 80% del total del país. La principal font d’ingressos de la companyia prové de la publicitat relacionada amb les cerques, però aquest no és l’únic servei que ofereix. L’ecosistema de la companyia s’ha ampliat any rere any i inclou, mapes, moneder virtual, serveis en el núvol o una plataforma de menjar a domicili.

Destaca especialment la plataforma de vídeos iQiyi i la seva inversió en la principal agència de viatges virtual xinesa Ctrip.com. A través de les seves enormes bases de dades i gràcies a la intel·ligència artificial, la gestió de la informació serà la seva gran pota de creixement en el futur.

Alibaba (capitalització borsària 429.000 M usd)

Alibaba és la líder absoluta del comerç virtual a Xina oferint serveis similars tant a Amazon com a Ebay. És propietària de Tmall a través de la qual controla el 56% comerç B2C (d’empresa a consumidor), i de Taobao a través de la qual controla el 90% del comerç C2C (comerç entre particulars). Amb aquestes dues plataformes el 80% del comerç virtual xinès passa pel seu sistema.

Internacionalment Alibaba és coneguda per la seva marca Aliexpress aconseguint guanyar espai a Amazon, per exemple a Espanya a tancament de juny ha aconseguit arribar a un 30% de quota de mercat, quan a inicis de 2016 solament ostentava un 10%. A més de controlar el comerç virtual, Alibaba ha ampliat les seves ofertes per poder oferir serveis al núvol i, sobretot, serveis financers a través de Ant Financial on engloba Alipay per a pagaments virtuals i un banc electrònic Mybank. Gràcies a ser el receptor/transmissor més gran de Xina posseeix el que és considerat el major fons d’inversió del món, Yu’i Bao amb uns actius sota gestió estimats de 165.000 milions de dòlars.

Tencent (capitalització borsària 395.760 M usd)

Tencent és comparat amb Facebook ja que és propietària de la major xarxa social Xinesa WeChat amb més de 938 milions d’usuaris. No obstant això, la companyia no es centra únicament en aquesta xarxa social sinó que la utilitza com a generació de negoci per a la resta de verticals.

Així, Tencent és un dels majors desenvolupadors de videojocs per a ordinadors i mòbils. Aquesta divisió compta amb les llicències dels principals jocs esportius i de primera persona per a territori xinès, i és propietària del joc amb major nombre de jugadors en l’actualitat, League of Legends, així com del videojoc per a mòbils amb més usuaris, Clash of Clans. Preparint-se per habituar-se als i-sports, la propera gran tendència de creixement al mercat de videojocs per als propers anys.

Posicionament Caixa d’Enginyers

La tendència de virtualització de la societat no ha passat desapercebuda per a Caixa Enginyers Gestió.

Invertir en negocis sòlids que dominen els seus mercats gràcies als seus avantatges competitius es troba i es trobarà dins de la gènesi dels nostres fons i les tres companyies comentades dominen en l’actualitat els seus respectius negocis. Per tant i degut a que totes elles cotitzen a preus raonables, totes tenen cabuda en els nostres fons, especialment en el CE Emergents, FI, amb major focus cap a companyies en mercats emergents (gran part de les companyies en l’informe ja formaven part de la cartera a l’inici del fons) i, en menor mesura, en el CE Global, FI.

Malgrat el fort recorregut de les seves accions durant l’últim any, considerem que el mercat asiàtic continua oferint una de les millors oportunitats d’inversió a llarg termini gràcies a les dinàmiques de les seves poblacions així com la seva forta propensió cap al consum que seguirà repercutint en les companyies a través de la major penetració de productes i serveis a mesura que s’incrementen els seus PIBs per càpita.

Tot i que les BAT són les grans conegudes, existeixen alternatives que ens mereixen el mateix interès per part de la comunitat inversora i que es focalitzen en alguns dels nínxols en qüestió al propi mercat xinès. Alguns dels exemples bé podrien ser la segona major companyia de comerç electrònic xinès Jd.com, el segon major desenvolupador de videojocs xinès Netease o la major agència de viatges online xinesa Ctrip.com, sense oblidar el conglomerat sud-africà Naspers el qual suposa el principal accionista de Tencent amb un 34% de la seva capital.

La inversió en aquestes companyies no obstant això, no està absenta de riscos. Més enllà dels riscos operatius derivats del propi negoci (evolució vendes i beneficis assignació de capital via F&A, etc.), les companyies d’internet xineses cotitzen a través d’estructures VIE (Variable Interest Entity en les seves sigles en anglès) a causa de les restriccions que el Govern Xinès posa per a la participació estrangera en companyies de caràcter estratègic.

De forma resumida això suposa que els accionistes no posseeixen en última instància la propietat dels béns, sinó contractes amb dret de participació en els beneficis generats per les pròpies companyies. Considerem que el Govern xinès té molt pocs incentius a invalidar aquests contractes, ja que automàticament quedaria fora dels mercats de capitals. Quelcom impensable al món capitalista actual. No obstant això, valorant tots els riscos i oportunitats, considerem que la proposició de valor pels propers anys continua sense veure’s reflectida en les seves cotitzacions.