Dones sense llar, dones supervivents
“Les dones sense llar estan invisibilitzades, principalment perquè, a primer cop d’ull, tendim a fixar-nos en la realitat més evident i colpidora: les persones dormint al carrer. I en això, les dones són una minoria. Però si ampliem la mirada, ens trobem amb un ampli ventall de situacions en què les dones són les protagonistes”. Elena Sala, responsable del programa Dones amb Llar d’ASSÍS.
Així i tot, no podem obviar que el percentatge de dones obligades a viure en espais públics s’ha incrementat un 60 % en deu anys.
La Fundació Caixa d’Enginyers s’uneix a ASSÍS que treballa, des de fa sis anys, en un programa pioner a l’Estat per a dones sense llar, amb recursos específics i un equip de professionals amb perspectiva especialitzats en gènere, per garantir els seus drets bàsics, com l’alimentació, l’accés a la salut i la higiene i un allotjament estable i segur, així com per acompanyar els seus processos de recuperació i inserció sociolaboral. T’expliquem el programa en aquest article. Ens ajudes a que més dones supervivents recuperin la seva vida?
Per què hi ha menys dones malvivint al carrer?
La resposta, com la realitat, és complexa. Malgrat que la societat situa les dones en situació de desavantatge en l’àmbit econòmic -i en pràcticament tots els àmbits-, elles tenen més capacitat de consolidar xarxes de suport i de mobilitzar recursos personals. De fet, el 68 % de dones sense llar enquestades estan treballant actualment (enfront del 10 % dels homes), principalment en l’àmbit de les cures, però el seu sou no els permet tenir una llar estable.
A més, són més vulnerables a la violència i es veuen més afectades pels estigmes socials: per a elles, el carrer és un lloc hostil, insegur, visible. Per tot això, les dones arriben més tard a viure situacions de carrer, ja que abans posen en pràctica estratègies de supervivència que poden arribar a ser molt extremes, com l’explotació laboral o sexual a canvi d’un sostre o mantenir relacions tòxiques per no acabar al carrer.
Tanmateix, el 41 % de les dones acompanyades per ASSÍS s’hi han vist forçades en algun moment. Quan hi arriben, ho fan en pitjors condicions, viuen en un estat permanent de por i inseguretat i sovint les acompanyen sentiments de vergonya i de culpa que fan que elles mateixes s’aïllin i es tornin invisibles, a més de ser invisibilitzades per una societat que les rebutja i ignora.
“Al sofà, molestes; i a l’espai públic, la policia et diu que no pots ser-hi. La gent et tracta com un problema, i tu comences a sentir-te així. Sents que tens menys valor, que els altres et jutgen amb la mirada, ho vas acceptant, i arriba un moment que no ets ningú, et sents invisible.” Estebana, 50 anys. Ha viscut situacions de sense llar i de carrer.
“Dormia amagada sota els bancs. Quan vaig arribar a ASSÍS, no em van preguntar res, no em van qüestionar per què, només em van donar un lloc on viure. Em vaig sentir part d’alguna cosa”. Joana, 69 anys. Més de 20 anys en recursos de sensellarisme.
Les causes del sensellarisme femení
Segons les dades de l’enquesta de perfil d’ASSÍS (2018), les principals causes del sensellarisme femení estarien relacionades amb ruptures sentimentals (33 %) i amb la violència de gènere (17 %). Generalment, han patit un seguit de circumstàncies al llarg de la vida que han condicionat fortament la seva història. El 52 % de les dones ateses han patit agressions físiques durant l’edat adulta; el 32 %, agressions sexuals; el 56 %, violència de gènere; i el 48 % ha efectuat algun intent de suïcidi.
La necessitat d’una atenció especialitzada
Les causes, les conseqüències i les necessitats de les dones sense llar són molt diferents. La invisibilització és també una forma de violència estructural, i les dones sense llar es troben amb recursos i serveis profundament masculinitzats (preparats per atendre homes en un 90 %), on no hi ha espais segurs per a elles.
A més, rebre un acompanyament intensiu i continuat i recuperar xarxes socials són els factors protectors més valorats per elles. Aquestes necessitats sovint queden diluïdes per falta de professionals específics i de temps.
Per tot això, cal una mirada de gènere al sensellarisme que atengui les violències i els traumes com a eixos diferencials, la salut física i mental, les maternitats, l’acompanyament per a la recuperació social i emocional, els recursos econòmics i la inserció laboral.
Dones amb Llar: recursos especialitzats
ASSÍS atén, des de fa vint anys, persones sense llar i, des de fa sis, treballa per donar una resposta a les dones a través del programa Dones amb Llar, amb recursos específics i professionals especialitzats.
Dones amb Llar compta amb:
- Centres residencials preventius i d’atenció a les dones en situació de carrer.
- Pisos de llarga estada amb corresponsabilitat econòmica.
- Un centre de dia mixt que incorpora la perspectiva de gènere, amb espais d’higiene privats, segurs i protegits.
Elles ja han demostrat ser unes supervivents. És moment que la societat les visibilitzi i impulsi la recuperació de les seves vides. Col·labora amb la Fundació Caixa d’Enginyers. Cap dona sense llar.
Ajuda’ns a que més dones recuperin la seva vida!
