Hi ha dades realment impactants sobre el desaprofitament d’aliments que es produeix a nivell mundial i local, dades que haurien de fer-nos reflexionar sobre si estem actuant correctament com a societat o ens queda molt per millorar. La compra massiva durant la crisi del coronavirus és un greu problema pel Planeta.
La suma dels aliments malgastats en el món ascendeix a 1.700 milions de tones a l’any. Tan sols a Espanya parlem de 1.300 milions de quilos malgastats: un terç de tots els aliments produïts a nivell mundial. Això traduït en tones es tracta de 7’7 milions.
De fet, el nostre país és el setè en el rànquing europeu després de Regne Unit (14,4 milions de tones), Alemanya (10,3), Holanda (9,4), França (9), Polònia, (8,9) i Itàlia (8,8). Tot això sense tenir en compte que, en les últimes setmanes probablement aquestes dades s’hauran multiplicat.
Coronavirus i medi ambient
Són moltes les imatges que circulen per internet sobre carrets a vessar en els supermercats i prestatges de menjar buits a causa del Coronavirus. Si tots aquests productes no tinguessin data de caducitat pròxima, el problema seria menor, però en molts de casos, es tracta de verdures, fruites, lactis, pa, cereals, pastisseria, etc. I la veritat és que, gran part d’aquestes compres massives, acabaran en les escombraries.
Això, a més de situar-nos davant d’un gran problema ètic: llancem menjar en un planeta en el qual 1.000 milions de persones passen fam, té un gran impacte mediambiental.
Com afecta la compra massiva d’aliments al medi ambient?
El desaprofitament d’aliments té conseqüències nefastes per al nostre ecosistema: suposa pèrdues de recursos naturals, una important generació de gasos amb efecte d’hivernacle i un gran consum d’energia, a més d’una evident pèrdua econòmica i de temps.
- Pèrdues de recursos naturals
A causa de produir aliments que finalment no es consumeixen en el món, en un any s’hauran usat i, per tant, malgastat 250.000 milions de m³ d’aigua (equivalent a l’aigua necessària per a omplir 100 milions de piscines olímpiques) i 1.400 milions d’hectàrees de cultiu (el 30% de la superfície agrícola mundial). A més, s’hauran abocat enormes dosis de pesticides que danyen el nostre ecosistema.
- Generació de gasos amb efecte d’hivernacle
Molts dels aliments que es tiren acaben en els abocadors i, conseqüentment, 3.300 milions de tones de gasos d’efecte d’hivernacle es llancen a l’atmosfera del planeta, la qual cosa representa el 8-10% del total d’emissions, ocasionant escalfament global. Una dada una miqueta pertorbadora és que, si el menjar no consumit fos un país, seria el tercer productor mundial de gas d’efecte d’hivernacle després dels Estats Units i la Xina.
- Consum d’energia
El 30% de l’energia disponible a tot el món la consumeix el sistema alimentari i tota aquesta energia que s’utilitza per a la producció d’aliments també genera emissions contaminants. És important destacar que la major part d’aquesta energia, concretament el 70%, es gasta en transport, processament, embalatge i emmagatzematge dels aliments, fet que ens mostra la importància de consumir productes frescos i locals o de KM0.
