Cada 17 de juny se celebra el Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació i la Sequera. Aquesta data ens brinda una oportunitat única per recordar que es pot neutralitzar la degradació de les terres mitjançant la cerca de solucions, amb una ferma participació de la comunitat i cooperació a tots els nivells.
Enguany, aquesta celebració té el lema “Aliments. Farratges. Fibres”, que enllaça el consum de la població amb la salut del sòl. En definitiva, se centra a orientar les actituds públiques cap a la causa principal de la desertificació i la degradació de les terres: la producció i el consum incessants de la humanitat.
I és que els aliments, els farratges i les fibres estan contribuint al canvi climàtic: un terç de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle procedeixen de l’agricultura, la silvicultura i altres usos de la terra. La producció de roba i calçat ocasiona el 8 % de les emissions mundials de gasos amb efecte d’hivernacle, i sembla que ascendirà al 50 % el 2030.
Què s’entén per desertificació?
És la degradació de la terra en les zones àrides, semiàrides i subhumides seques. És causada fonamentalment per l’activitat humana i les variacions climàtiques. En definitiva, es deu a la vulnerabilitat dels ecosistemes de zones seques, que cobreixen un terç de la superfície del planeta, a la sobreexplotació i a l’ús inadequat de la terra. La pobresa, la inestabilitat política, la desforestació, la sobrepastura i les males pràctiques de reg afecten negativament la productivitat del sòl.
Desertificació a Espanya
A nivell europeu, Espanya és el país amb més risc de sofrir desertificació: al voltant del 75 % del territori es troba en greu perill i un 6 % ja s’ha degradat de manera irreversible, particularment en el vessant mediterrani, Andalusia i les Illes Canàries. Les previsions de canvi climàtic per a Espanya no són positives i apunten al fet que els períodes de sequera seran cada vegada més freqüents i intensos, cosa que agreujarà els processos de desertificació.
Conseqüències de la desertificació
La desertificació suposa un dels principals problemes a nivell mundial, amb greus repercussions per a l’erradicació de la pobresa, el medi ambient, la sostenibilitat i l’estabilitat socioeconòmica, entre d’altres. Aquests són alguns dels principals efectes causats per la desertificació:
- Pèrdua d’espècies animals i vegetals, de sòls fèrtils productius i d’ecosistemes.
- Disminució de la producció agrícola i inseguretat alimentària.
- Alteració dels recursos naturals.
- Intensificació de les conseqüències del canvi climàtic.
- Impacte sobre el desenvolupament sostenible i la qualitat de vida.
Quines solucions hi ha contra la desertificació?
Espanya, com a país especialment afectat per la desertificació, va aprovar l’any 2008 el Programa d’Acció Nacional de la Lluita contra la Desertificació (PAND) com a part dels seus compromisos amb la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació. L’objectiu principal del PAND és contribuir al desenvolupament sostenible de les zones afectades, prevenir l’erosió dels sòls i recuperar les terres desertificades.
La restauració de terrenys degradats és l’element fonamental per a la lluita contra la desertificació. Aquesta restauració comprèn mesures encaminades a la protecció del sòl i a la gestió adequada dels recursos hídrics. A més, contribueix a la fixació de població en l’entorn rural, al turisme sostenible, a la conservació i millora de la biodiversitat i a la mitigació del canvi climàtic en augmentar els embornals de carboni.
