Articles guardats
Dividends com a font de generació de valor en el llarg termini

Finances

Dividends com a font de generació de valor en el llarg termini

El 2018 ha estat un any en què pràcticament cap tipus d’actiu no ha funciona. Els pocs que han aconseguit acabar en positiu han estat els actius més pròxims a liquiditat (i denominats en USD).
Els índexs de renda fixa corporativa i, en gran manera, els índexs de renda variable han estat els grans damnificats en un entorn de forta aversió al risc a causa de les inestabilitats geopolítiques, els canvis de rumb dels bancs centrals i l’alentiment de l’avançament en el cicle en les economies desenvolupades. Si bé la conclusió fàcil seria resumir l’any en decebedor, som de l’opinió que el mercat amaga oportunitats ocultes més enllà dels resultats de curt termini.

Una d’aquestes oportunitats prové de les rendes que generen els actius de risc a través de cupons i dividends i que suposen una part molt significativa del retorn total de les inversions en el llarg termini. En concret, per als índexs de renda variable pot suposar més del 25% del retorn total en el llarg termini, com així ho demostren algunes anàlisis. Recordem que els retorns dels actius a llarg termini es componen de retorn del capital (dividends) i d’apreciació del capital (revaloració dels preus, que depèn de l’evolució dels beneficis corporatius i del múltiple de valoració que el mercat hi assigni).

Seguint amb els índexs de renda variable, històricament Europa és un dels mercats amb més rendibilitat per dividend del món. Actualment, la rendibilitat per dividend per a índexs com l’Euro Stoxx 50 o l’IBEX 35 supera folgadament el 4%, mentre que índexs nord-americans com l’S&P 500 se situen per sobre del 2%. Si ho analitzem amb més detall i filtrem per companyies amb una capitalització superior a 1.000 milions d’euros, el nombre de companyies europees amb rendibilitat per dividend superior al 4% pràcticament triplica el de geografies com el Regne Unit o els EUA.

Probablement, el resultat d’aquesta rendibilitat més gran per dividend s’expliqui pel fet de ser una funció que depèn de dues variables:

  1. Preu (valor que el mercat assigna a les companyies). El primer factor que explica aquesta rendibilitat més gran per dividend és que la remuneració a l’accionista basada en el pagament a través de dividends ha estat la preferida a l’Antic Continent, mentre que en mercats de caire anglosaxó hi ha una preferència per la combinació entre dividends i recompra d’accions, tot això deixant de banda una qüestió que no és gens fútil com la fiscalitat, que en bona mesura influeix decisivament en les determinacions d’assignació de capital dels dirigents empresarials.
  2. Dividend (conseqüència dels fonamentals de les companyies). El segon factor és el preu, sent les accions europees un actiu amb menys propietat que ha dut a tenir un pitjor acompliment respecte a les borses nord-americanes en els últims anys que altres borses, entre altres raons pels problemes polítics pels quals travessa.

Però la inversió en dividend no està exempta de riscos, i la temptació de fer-ho a través de companyies amb una rendibilitat per dividend més gran pot comportar trampes de valor.

De forma senzilla, el fet que la cotització d’una companyia comporti una alta rendibilitat per dividend podria implicar que el mercat descomptés el pagament d’aquests nivells de dividend en no ser sostenibles a causa de pitjors fonamentals que suposaran menys dividend en el futur (caigudes de beneficis, menys generació de caixa, projectes d’inversió futurs, etc.), fet pel qual anticipen i apliquen un preu baix (menys numerador) incorporant-hi ja aquestes expectatives.

Per provar d’evitar aquestes trampes de valor, creiem que la millor aproximació a la inversió en dividend es realitza a través de companyies amb fonamentals que permeten remunerar el seu accionista amb dividends interessants, encara que no molt elevats, les perspectives dels quals els ofereixin la possibilitat d’implementar pujades periòdiques d’aquests dividends al llarg dels anys. Aquesta aproximació ajuda a identificar no només companyies que estan infravalorades, sinó també a evitar companyies sobrevalorades en les àrees més “estimades” pels inversors.

Més informació sobre inversions a Enginyers Fons.