En l’actual entorn de tipus d’interès baixos, les estratègies d’inversió amb l’objectiu d’obtenir rendes o generació d’ingressos recurrents cobren especial interès per tal de poder oferir un retorn raonable a l’inversor.
L’oferta de fons d’inversió, a més de poder escollir mercats, divises i estratègies d’inversió, entre d’altres, també permet a l’estalviador triar el retorn dels guanys. Tot i que la forma habitual és la que ofereixen els fons d’inversió d’acumulació, cada vegada adquireixen més rellevància els fons d’inversió de repartiment de rendes, amb estratègies basades en la distribució de dividends generats per la cartera de dividends i/o interessos a través de pagaments periòdics als partícips en forma de renda.
La sostenibilitat dels dividends, un pilar essencial en estratègies de rendes
En el marc econòmic actual, entre les diverses alternatives d’actius, es troba la inversió en renda variable a través de companyies amb sòlides polítiques de remuneració a l’accionista, que possibilita l’obtenció de dividends periòdics.
Parlem de polítiques de remuneració a l’accionista i no de dividend exclusivament, ja que les companyies tenen una segona via per remunerar l’accionista: els programes de recompra d’accions.
A través d’aquests programes, les companyies adquireixen en el mercat accions en circulació que posteriorment cancel·len, amb la consegüent reducció del seu nombre i increment del benefici per acció, principal catalitzador a llarg termini del preu de les accions.
Per tot això, a l’hora d’implementar una estratègia de rendes, a Caixa d’Enginyers Gestió fem una aproximació que té en compte els dos vectors (dividend i recompra d’accions) quan fem ús
de la renda variable com a eina d’inversió. Alineats amb l’objectiu final de l’esmentat tipus d’inversions, l’enfocament utilitzat es basa en la sostenibilitat en les polítiques de remuneració.
Què entenem per sostenibilitat?
Sota la nostra òptica, una retribució és sostenible si es pot finançar orgànicament, no compromet la solvència i els recursos financers de la companyia i s’emmarca en una política d’assignació de capital raonable en la qual té una certa prelació respecte a la resta d’usos del capital.
Per realitzar aquesta anàlisi treballem especialment 4 perspectives:
- En primer lloc, en un capítol més qualitatiu, valorem quina destinació té la caixa generada per la companyia, és a dir, la política d’assignació de capital, que, simplificant-ho, englobaria
reducció de deute, inversió orgànica, adquisicions corporatives i dividend.
Com a inversors en rendes, ponderem positivament aquelles companyies en les quals la remuneració a l’accionista és una qüestió fonamental per a l’equip directiu i no està sotmesa
a altres condicionants corporatius.
És clau conèixer en aquest punt per què la retribució a l’accionista és important ja que, per exemple, es podria donar el cas que l’accionista majoritari, i per tant amb més influència en
la presa de decisions, tingués necessitats particulars de caixa i això estigués limitant les oportunitats del negoci, amb la qual cosa estaria generant una externalitat negativa sobre la
resta d’accionistes. - Sota un prisma més financer, restringim la inversió en companyies amb dividends sostenibles a aquelles que són capaces d’afrontar-los d’una forma orgànica a través del mateix negoci i sense finançar-los amb recursos aliens (deute) o descapitalitzant-se (desinversions d’actius).
Això és rellevant, ja que el tipus de companyies objectiu solen aplicar polítiques de creixement de la remuneració prudents en el mitjà i llarg termini, la qual cosa minimitza la dispersió dels retorns obtinguts per l’accionista. - La solidesa de balanç i el compromís de recursos s’erigeixen com a elements extraordinàriament importants. No estar endeutat o tenir un endeutament controlat és indicatiu de la salut del dividend, ja que, en cas contrari, una posició deutora significativa repercuteix en la capacitat per pagar dividend en consumir recursos (despesa per interessos).
Portat a l’extrem, una situació de debilitat operativa elevada (vendes i/o marges), unida a un context d’alces de tipus d’interès, pot traduir-se en pèrdues a nivell de benefici net que suposin cancel·lacions o retallades dràstiques dels dividends, precisament allò que un inversor en rendes ha d’evitar. - Amb tot, l’esmentada fortalesa de balanç ha de ser “alimentada” a través d’una retenció de recursos prudent i recurrent. En altres termes, una política remunerativa sostenible no és
consistent amb ràtios de distribució de beneficis massa elevades que podrien limitar la capacitat de creixement futur i, per tant, de continuar generant caixa.
Descarrega’t el Gestiona, la publicació exclusiva per a inversors, per aprofundir en aquest article.
