L’arribada d’internet i l’aparició de nous models de negoci financer com els neobancs o les empreses fintech, ha permès eliminar molts dels punts de fricció que existien en la indústria, com els costos o l’accessibilitat a mercats i/o actius i, a més, ha empoderat a un gran nombre d’inversors a operar des de qualsevol lloc del món.
La gradual incorporació de nous actors en els mercats de renda variable, conjuntament amb la “glorificació” dels resultats financers de determinats inversors està impulsant una retallada en l’horitzó temporal dels inversors, els quals es focalitzen a maximitzar els beneficis de curt termini. Segons diferents anàlisis, els inversors mantenen les accions en mitjana menys de 5-18 mesos. Així, dins dels nous actors, les plataformes socials i de trading es reparteixen a parts iguals la responsabilitat. Per això, durant els últims dies ha sobresortit en premsa el cas de Reddit, una xarxa social semblant a Twitter o Facebook. En particular, el subforo, anomenat Wall Street Bets, que estava format per 2 milions d’usuaris ha promogut uns certs patrons de conducta entre els seus usuaris amb l’objectiu d’impulsar el preu de determinades accions a l’alça i que, gràcies al seu èxit, han propiciat espectaculars pujades en algunes d’elles durant en els últims dies.
El cas més destacat és el de la cadena de botigues de videojocs GameStop, que va ser molt coneguda en els anys 2000 gràcies a la seva divulgació de la indústria de videojocs, però que amb l’auge de les descàrregues digitals, el seu negoci havia anat decaient progressivament, reflectint-se com a conseqüència en el seu resultat en borsa. No obstant això, la inesperada incursió dels usuaris de Reddit ha propiciat que Gamestop hagi passat d’estar en risc alt de fallida a ressorgir de les seves cendres. El preu de la seva cotització ha passat de 18 dòlars dels quals va tancar l’any 2020 a arribar a cotitzar a 400 dòlars, la qual cosa suposa un +2.100% en solament un mes.
Encara que les causes de tal acompliment són vàries, el punt controvertit pivota sobre el fet que alguns inversors institucionals (els famosos fons de cobertura o hedge funds en anglès) havien adoptat posicions curtes, és a dir esperaven guanyar diners si l’acció cotitzava a la baixa. Bàsicament el que fan és demanar prestades accions perquè creuen que l’acció caurà i així poder-les recomprar més barates en el futur i retorna -les a un menor preu als seus prestataris.
Per què es produeix aquest a espiral en les cotitzacions d’accions amb un percentatge elevats d’accions curtes?
Quan un inversor realitza una operació en curt, els bancs el que fan és retirar un marge com a garantia. Si l’acció comença a pujar, provoca que els baixistes es vegin obligats a vendre tancant la seva posició i assumint la pèrdua, la qual cosa es coneix en anglès com short squeeze. Els que operen en curt estan sofrint un dels majors cops i segons les estimacions de Reuters, les pèrdues de les vendes en curt durant aquest inici d’any han aconseguit els 70 mil milions de dòlars. Actualment, les 50 empreses amb més posicions curtes en contra seva en l’índex Russell 3000 han pujat un 33% en el que va de 2021. La majoria dels usuaris dels fòrums formen part de la generació millenials (nascuts en la dècada dels 80) o la generació Z, i són els que s’han pujat al tren del trading utilitzant plataformes d’execució al tractar-se d’una generació purament digital. En el mercat americà, les plataformes més representatives serien E – Trade, RobinHood, TD Ameritrade i Schwab. A Europa, les més conegudes serien Degiro o eToro.
Durant l’any 2000 l’activitat del trading minorista es va disparar i cada vegada tenen més rellevància en els mercats financers. De fet, la Comissió de Valors dels Estats Units (SEC) ha assegurat que està treballant amb els reguladors per a avaluar la situació.
En conclusió, la incorporació de nous actors en els mercats financers està propulsant unes certes tendències en actius financers a la calor dels seus rendiments de curt termini. A les enormes quantitats de liquiditat es suma la revolució digital, la qual afecta no sols les pròpies companyies i models de negoci, sinó també als nous patrons de conducta que emergeixen gràcies a la ràpida propagació de la informació i les noves aproximacions en les relacions socials. Per això, caldrà estar atents a l’impacte d’aquests moviments socials en els mercats financers i al grau de regulació que serà necessari si es vol evitar disfuncions en el preu dels actius fruit de l’especulació.
