En un món de pràcticament 8.000 milions de persones el poder adquisitiu de les quals és cada vegada més gran i on els hàbits o patrons de consum s’occidentalitzen, tot fa indicar que, malgrat haver permès el desenvolupament del sector industrial i possibilitar un creixement econòmic sense precedents al llarg de la història, a mesura que continua augmentant la població i avançant la societat el model tradicional de consum és insostenible, especialment tenint en compte la limitació dels recursos naturals com, per exemple, l’aigua i les dificultats en la seva gestió.
L’economia circular és precisament un model econòmic l’objectiu del qual és provar de trencar la linealitat en els patrons de consum actuals que s’exemplifiquen a través del cercle viciós entre producció–consum–desaprofitament, i advocar per la reutilització dels productes o recursos ja existents dins de la mateixa economia. Volem circularitat davant linealitat. En essència, aquest nou model econòmic tracta de desvincular el desenvolupament econòmic amb l’ús de recursos naturals.
Mentre es continuen investigant i desenvolupant noves tecnologies i nous materials que permetin dur a terme una millor gestió dels residus com, per exemple, el plàstic biodegradable, el concepte de reutilització es focalitzaria sobre dos objectius principals:
- Gestionar de forma més eficient els recursos disponibles de manera que es redueixi la pressió actual sobre àrees com l’agricultura i que permetin, per exemple, alleujar la tendència de desforestació o insalubritat.
- Reduir la generació de residus l’increment exponencial dels quals està posant al límit la capacitat i gestió de l’espai, tenint en compte que moltes de les deixalles es gestionen de forma inapropiada en abocadors o directament llançades a mar obert, sense oblidar la forta pressió mediambiental en forma d’emissions de CO2 a l’atmosfera.
Tot i que alguns crítics del model addueixen un potencial impacte econòmic negatiu derivat de la producció més baixa i posterior venda de productes, alguns estudis apunten que la seva adopció no necessàriament implicaria menys potencial de creixement, ja que els seus beneficis econòmics, com, per exemple, la creació de noves indústries, la generació d’ocupació o la millora de les cadenes d’aprovisionament, així com els seus beneficis sobre les persones (salut), superarien amb escreix els riscos associats amb el canvi de model.
