Fa escassament un any, en l’edició del Gestiona del mes març–abril, discutíem sobre les que crèiem que serien les conseqüències a curt termini de l’impacte econòmic de la pandèmia, i entre les quals en destacaven principalment dues: la debilitat de la demanda, típica d’un període recessiu, i els potencials xocs d’oferta per la parada de factories per ajustar les produccions a la nova realitat conjuntament amb un col·lapse del comerç mundial i una amenaça a l’estabilitat econòmica.
Millora gradual pel costat de la demanda
Doncs bé, un any més tard i després d’experimentar una millora gradual pel costat de la demanda gràcies als avançaments de les campanyes de vacunació i a la reactivació econòmica, els problemes d’oferta esmentats aleshores comencen a ser cada vegada més evidents, especialment en aquelles indústries pesants amb més dependència del cicle econòmic.
A causa de la sorprenent velocitat de recuperació de les economies i de l’allargament dels lead times o temps d’espera en determinades indústries, s’estan produint problemes seriosos de desproveïment en una infinitat de sectors: des de la producció de fusta fins al subministrament de metalls industrials, passant per la polpa de cel·lulosa.
Tot això està catapultant el preu de les matèries primeres i, com a resultat, les preocupacions d’uns nivells d’inflació més grans dels esperats en l’economia en tant que els preus es traspassen progressivament als consumidors.
Els Semiconductors
No obstant això, hi ha una indústria que està en boca de tots en ser particularment crítica en l’entorn digital en el qual vivim: els semiconductors. Després de destapar-se la falta de semiconductors per a la indústria automobilística que està limitant la producció i tenint severes conseqüències (algunes companyies com ara Ford, VW o Jaguar ja han anunciat el tancament de plantes), el desproveïment s’està traslladant a altres indústries com, per exemple, productes electrònics, electrodomèstics o ordinadors i servidors. El problema té difícil solució, ja que requereix nivells d’inversió extremadament elevats i tardarà trimestres a resoldre’s, cosa que alentirà el ritme de recuperació econòmica.
En aquest sentit, segons el gestor d’inversions nord-americà PIMCO, durant l’actual campanya de presentació de resultats empresarials, les referències dels equips directius a pressions en els costos, preus o inflació estan en màxims i pràcticament una de cada tres companyies en fa menció en la seva comunicació. En aquesta línia, una altra investigació acadèmica per part del banc d’inversió BofA demostra, de forma empírica, com existeix una correlació entre el nombre de vegades que els equips directius esmenten en les seves presentacions la paraula inflació i els preus despunten en mesos posteriors.
I les preocupacions no només se centren en les matèries primeres, sinó que s’està produint una clara escassetat de mà d’obra, tant general com especialitzada, que està pressionant els salaris a l’alça.
Per a més tranquil·litat, part d’aquests problemes solen ser transitoris per naturalesa i els colls d’ampolla que s’experimenten en l’actualitat s’haurien d’anar resolent a mesura que:
- s’hagi produït l’aprovisionament necessari per a la normalització de les operacions
- les companyies adaptin la seva producció al nou nivell de demanda, ja sigui a través de la reutilització de les factories o de noves inversions en capital fix.
No obstant això, en el passat, aquestes distorsions se solucionaven prenent una aproximació purament financeroeconòmica. Malgrat això, en l’actual entorn, la gestió empresarial està més enfocada en la maximització de tots els grups d’interès i no només dels accionistes, per la qual cosa la solució a la problemàtica actual es pot tornar més complexa i plena de reptes.
A poc a poc s’està accelerant en el procés de descarbonització mundial amb l’objectiu d’accelerar la transició energètica. El problema es troba en el fet que gran part de la producció de la indústria pesant és extremadament intensiva en l’ús energètic, però que en funcionar amb energia fòssil de forma històrica i tenint en compte el prematur punt de desenvolupament en la inversió en energies renovables en la majoria de punts del món fa que en el dia d’avui sigui realment difícil poder atendre la demanda des d’un punt de vista no agressiu en termes mediambientals.
Alternativament, la producció de semiconductors requereix, a més d’un ús molt intensiu en energia, grans quantitats d’aigua neta per garantir l’absència d’impureses durant el procés productiu, i òbviament l’aigua és un recurs molt escàs.
Ens trobem, per tant, en una situació realment complexa en la qual el quid de la qüestió serà monitorar com evoluciona aquest nou equilibri entre creixement i sostenibilitat sense generar distorsions significatives en les variables macroeconòmiques que dificultin la prosperitat econòmica i retardin les necessitats com a societat.
Tot apunta al fet que més nivells de preus seran insalvables mentre es descongestionen els colls d’ampolla. Veurem si només es produirà de manera transitòria o si bé passen a convertir-se en un factor estructural fins al punt de forçar els bancs centrals a canviar les seves polítiques monetàries, les conseqüències de les quals podrien no ser del tot compatibles amb uns nivells (no tan) elevats en matèria de preus dels actius financers.
