Els mercats financers van celebrar amb pujades generalitzades l’anunci del descobriment d’una vacuna per prevenir el contagi del coronavirus juntament amb la ràpida aprovació del seu ús per part de les autoritats sanitàries competents. La companyia farmacèutica Pfizer i el seu soci alemany BioNTech van comunicar el passat 9 de novembre que el seu tractament contra la COVID-19 és efectiu en més d’un 90 % dels casos.
Durant les setmanes següents, diverses companyies van informar del descobriment de tractaments alternatius, però igualment vàlids, per erradicar la pandèmia. Així, doncs, els agents financers van posar en preu un escenari a curt i mitjà termini en el qual el virus no tingués un impacte en termes macroeconòmics i, com a conseqüència, els índexs de renda variable van rebotar a l’alça amb força. D’altra banda, la victòria de Joe Biden en les eleccions nord-americanes celebrades a inicis de novembre va aportar estabilitat a Wall Street, malgrat les proclames de frau electoral -que no es van demostrar com a certes per part de les autoritats oficials pertinents- emeses per Donald Trump. Pel que fa al Brexit, finalment es va aconseguir segellar un acord entre el partit de Boris Johnson i la Unió Europea per evitar, així, una sortida no acordada que hagués comportat la imposició d’aranzels i quotes entre els dos territoris, fet que hauria perjudicat ambdues economies.
En el pla d’estímuls fiscals, cal destacar l’aixecament del vet de Polònia i Hongria en la Cimera Europea i la consegüent aprovació del Fons de Reconstrucció (valorat en 750.000 milions d’euros) en el marc del pressupost plurianual 2021-27 de la UE xifrat en 1,8 trilions d’euros. A l’altre costat de l’Atlàntic, el Congrés i el Senat dels EUA van acordar un nou paquet d’estímul per valor de 900.000 milions de dòlars, que inclou un xec directe per valor de 600 dòlars per a la majoria de ciutadans i un xec addicional de 300 dòlars per als aturats.
El BCE no va defraudar els mercats en la seva última reunió de l’any i va incrementar el volum del PEPP en 500.000 milions d’euros per situar-lo en 1,85 trilions d’euros (equivalents a 100.000 milions d’euros al mes en cas d’aplicar-se linealment), a més d’estendre’l nou mesos (quan se n’esperaven sis) fins al març de 2022. D’altra banda, l’organisme també va ampliar en dotze mesos (fins al juny de 2022) el TLTRO III, a més d’anunciar operacions addicionals dins del mateix programa, entre d’altres. Els tipus d’interès es van mantenir sense canvis: repo 0 % i dipòsit -0,5 %. La presidenta del BCE va mostrar el seu compromís a continuar injectant mesures d’estímul monetari i va recordar que, malgrat el descobriment del tractament per frenar el coronavirus, els contagis continuaran augmentant fins que no s’assoleixi una immunitat generalitzada. Als Estats Units, la Reserva Federal va fer la seva última reunió de l’any sense grans sorpreses i va confirmar que mantindrà el seu actual nivell de suport financer per via de polítiques monetàries expansives fins que l’entorn macro millori de manera substancial. En la mateixa que la seva homòloga europea, el president J. Powell va alertar sobre l’alentiment de la recuperació i les incerteses que existeixen entorn de la distribució massiva de la vacuna alhora que va sol·licitar un increment de l’estímul fiscal.
En termes macro, el Banc Central Europeu i la Reserva Federal van actualitzar les seves previsions econòmiques. Començant per Europa, l’organisme presidit per C. Lagarde va revisar a l’alça les previsions del PIB de la zona euro corresponents al 2020 fins al -7,3 % (vs. -8,0 % anterior), a la baixa les corresponents a 2021 (3,9 % vs. 5,0 % anterior) i a l’alça les de 2022 (4,2 % vs. 3,2 % anterior). Quant a la inflació, va situar l’IPC 2020 en el 0,2 %, l’IPC 2021 el va mantenir en 1,0 %, l’IPC 2022 en 1,1 % i l’IPC 2023 el va situar en l’1,4 %. Per la seva banda, la Reserva Federal va millorar les seves perspectives econòmiques per a l’any 2020: va situar el creixement del PIB nord-americà en el -2,4 % (vs. -3,7 % anterior) i va millorar en dues dècimes les corresponents al 2021 i 2022, quan es preveu que el PIB creixi un 4,2 % i un 3,2 %, respectivament. Pel que fa a la inflació, la Fed va pronosticar que se situarà en l’1,2 % el 2020, en l’1,8 % el 2021, en l’1,9 % el 2022 i en el 2,0 % el 2023. Quant a les dades més rellevants publicades durant el període, va destacar el PIB alemany corresponent al tercer trimestre del 2020 (8,5 % vs. 8,2 % en la seva lectura preliminar), mentre que el nord-americà es va mantenir en nivells similars a la seva lectura anterior (33,4 % vs. 33,1 %). Finalment, la taxa d’atur als EUA corresponent al mes de novembre es va situar en el 6,7 % des del 6,9 % de l’octubre.
Els principals bons governamentals de referència no es van encomanar de l’optimisme dels mercats de renda variable després de l’aparició de la vacuna, probablement a causa del risc creditici que els governs nacionals estan assumint amb els diferents plans d’estímul fiscal. Així, doncs, el rendiment del bo a 10 anys alemany es va estrènyer en 6 p.b. per situar el seu rendiment en el -0,60 %. Als Estats Units, el Treasury a 10 anys va ampliar en 4 p.b. fins al 0,91 %.
En territori corporatiu, la presentació de resultats corresponents al tercer trimestre del 2020, el 74 % de les companyies que formen l’S&P 500 van sorprendre positivament en termes d’ingressos (que retrocedeixen un -1,2 %), i el 85 % ho va fer a nivell de benefici per acció (que cau un -6,7 %). Respecte a l’Euro Stoxx 600, el 55 % d’aquestes companyies van situar l’evolució dels ingressos (que cedeixen un ‑11,0 %) per sobre de les previsions, i el 62% va fer el mateix a nivell de benefici per acció (que retrocedeix un -31,9 %). Els sectors més penalitzats en els dos costats de l’Atlàntic van ser aquells amb un perfil cíclic més acusat a causa dels estralls causats per la pandèmia.
Els mesos de novembre i desembre van tancar amb pujades en els dos costats de l’Atlàntic, impulsats per l’aparició de la vacuna. En aquest entorn, l’Euro Stoxx 50 va avançar un 20,1 % durant els dos últims mesos del 2020 i va situar el seu rendiment en el conjunt de l’any en el -5,1 %. Per la seva banda, l’IBEX 35 va pujar un 25,1 % durant els mesos de novembre i desembre, tot i que va continuar endarrerit respecte als seus comparables europeus en haver-se depreciat un -15,4 % YTD. Als EUA, l’S&P 500 es va apreciar un 14,9 % des del tancament d’octubre i acumula una pujada del 16,3 % el 2020, mentre que el Nasdaq i el Dow Jones Industrial Average van avançar un 18,1 % i un 15,5 %, respectivament, i van aconseguir rendibilitats acumulades del 43,6 % i del 7,2 5%. Finalment, l’MSCI Emerging Markets es va apreciar un 17,0 % durant l’últim període per assolir una rendibilitat equivalent al 15,84 % al tancament de l’any.
Respecte a les matèries primeres, el preu del Brent va celebrar a l’alça l’impuls macroeconòmic associat a l’aparició de la vacuna i es va apreciar un 36,5 % durant els dos últims mesos, encara que el seu preu va tancar l’any en -21,5 %. Pel que fa a l’or, es va mantenir sense a penes moviments en el període (+1,0 %), si bé el seu rendiment el 2020 ha estat del 25,1 % a causa de la inestabilitat generada per la COVID-19. Finalment, l’encreuament eurodòlar va tancar el 2020 en 1,2216 des d’1,1647 del tancament d’octubre fruit de les millors perspectives macro d’altres zones amb un perfil cíclic més acusat com Europa, de l’expansió monetària duta a terme per la Reserva Federal i per les expectatives de dèficit que les polítiques fiscals acomodatícies de J. Biden puguin portar.
