No vivim en una societat circular. Tot el que fem, comprem o mengem, tot, produeix brossa.

Cal prendre consciència de la quantitat de brossa, deixalles, contaminació i, en definitiva, danys irreversibles que estem provocant al planeta a un ritme massa ràpid.

És veritat que darrerament hi ha una tendència cap a l’ecologisme i la sostenibilitat, i les empreses cada cop aposten per polítiques d’RSC més elaborades i es replantegen accions i processos.

Moltes persones, a nivell individual, estan també intentant canviar hàbits de consum. Ja pràcticament tothom a casa, per exemple, recicla les deixalles de tot allò que consumeix. Creix la filosofia de vida “zero waste”, eco, etc. Però… n’hi ha prou? Es tracta només d’una moda superficial? Cal anar molt més enllà; d’això, n’estem segurs.

Els habitants de la Terra vam esgotar el passat 1 d’agost els recursos que la naturalesa és capaç de generar en el termini d’un any. Per tant, ara mateix, la humanitat està vivint a crèdit.

Anem massa ràpid; consumim en excés; un terç dels aliments acaben a la brossa; com més poder adquisitiu, més brossa generem; emetem més diòxid de carboni d’aquell que els oceans i els boscos poden absorbir… Ara per ara, necessitem al voltant del doble dels recursos que es produeixen al planeta per satisfer les nostres necessitats.

Sabies que…?

• 13 milions de tones de plàstic s’aboquen als oceans cada any.
• Si la població mundial arriba als 9.600 milions el 2150, podria requerir-se l’equivalent a gairebé 3 planetes per tal de proporcionar els recursos naturals necessaris per mantenir els estils de vida actuals.
• Les ciutats del món ocupen només el 3% de la Terra, però representen entre el 60% i el 80% del consum d’energia i el 75% de les emissions de carboni.
• Del 1880 al 2012, la mitjana de la temperatura global va augmentar en 0,85º C.
• Les emissions mundials de diòxid de carboni (CO₂) han augmentat gairebé un 50% des de 1990.
• Les emissions van créixer més ràpidament entre els anys 2000 i 2010 que en cadascuna de les tres dècades anteriors.
• Més del 80% de les aigües residuals resultat d’activitats humanes s’aboquen als rius o al mar sense eliminar-ne totalment la contaminació.
• En el 60% de les ciutats europees amb més de 100.000 persones, les aigües subterrànies s’utilitzen a un ritme molt més ràpid d’aquell que es pot reposar.

Cal estar alerta. El que es planteja com una urgència, com una necessitat de posar fre a danys irreversibles al planeta (sobretot perquè no tenim un planeta B), a vegades s’aprofita com una eina de màrqueting. A mesura que creix el moviment ecològic/natural, els especialistes en màrqueting poden utilitzar-lo en benefici propi amb l’objectiu de vendre més productes.

Per exemple, una cadena de supermercats du a terme una gran campanya amb motiu de mostrar-se més verda o ecològica davant els seus clients i recicla les bosses de plàstic, quan en realitat el millor que podria fer és deixar d’oferir bosses de plàstic en general.

Alerta doncs amb el greenwashing (“rentat d’imatge verd” en forma de pseudoecologisme amb l’objectiu de vendre més). Llegeix, informa’t,  canvia els hàbits i les maneres de consumir perjudicials per a tu i per al medi ambient, però no perquè sigui una moda que cal seguir. No és una moda. La moda ve i se’n va. La moda és una opció. Ser sostenible no és una opció, és una urgència.

Tags:SostenibilitatMedi AmbientGreenwashing