La setmana passada vam organitzar dos webinars amb el CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) sobre les claus geopolítiques del conflicte a Ucraïna. La sessió va estar a càrrec de Pol Morillas, director del CIDOB, i va estar moderada per Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers.
La sessió tenia lloc quan es complia pràcticament un mes des que va començar el conflicte entre Rússia i Ucraïna. Durant aquestes setmanes s’ha fet evident que s’estan generant uns efectes en la societat, en l’economia i en la política que fan que sorgeixin molts dubtes. Aquesta sessió, realitzada conjuntament amb l’expert del CIDOB, ens va permetre posar alguns punts sobre la taula respecte als escenaris i les conseqüències derivades del conflicte no només per al pla europeu, sinó també per al pla mundial. La sessió va tractar quatre grans blocs: lliçons que podem extreure del conflicte, escenaris de futur immediat, què implica per a la Unió Europea i, per acabar, com pot afectar en l’ordre global, és a dir, les conseqüències per a les grans potencies.
Lliçons que podem extreure del conflicte
Segons paraules de Morillas, la primera lliçó apresa d’aquest conflicte és que molts de nosaltres no pensàvem que arribaria als nivells de violència i destrucció i a les conseqüències humanitàries a què hem arribat. Així, doncs, els fets ens han portat la contra. L’ús de la força i els conflictes convencionals tornen a estar en una posició preponderant en la inseguretat europea i dels ciutadans; i les qüestions de defensa i política exterior tornen a estar en el centre de la política europea. Això és un canvi en la nostra mentalitat, en com pensàvem que s’estructuraven les relacions internacionals, si més no, en el nostre continent.
“Havíem construït una Europa lliure de l’ús de la força i que renunciava al paper dels territoris per construir una Europa més col·laborativa, però veiem que aquest escenari és molt diferent de l’escenari de 2014 a Crimea.”
Segons Morillas, també s’ha demostrat que la força de la defensa ha passat a ser especialment rellevant i determinant per a l’evolució de la guerra. Ho estem comprovant amb la primera voluntat del Kremlin, que la seva intenció era una intervenció ràpida per prendre el control de les institucions i de l’exèrcit ucraïnès en pocs dies, però s’ha trobat amb una defensa clara d’aquestes institucions, del territori i de la ciutadania.
També hem pogut veure com la UE i els aliats occidentals han dut a terme una política basada en les sancions, però també en les provisions de material bèl·lic i material ofensiu per a l’exèrcit ucraïnès. I això ens porta una altra lliçó:
“És un conflicte clàssic, no és una guerra del futur, és una guerra del passat basada en la força i els elements militars més clàssics.”
Una lliçó apresa sobre les motivacions de la guerra que ja s’expressaven en un article de Putin l’estiu passat. Putin exposava la seva pròpia postura sobre Ucraïna en un assaig de 5.000 paraules amb el títol Sobre la unitat històrica dels russos i els ucraïnesos.
En aquest assaig presentava els elements principals de la seva política exterior, així com un projecte nacionalista i expansionista, i feia reviure aquella gran Rússia, entesa en la fortalesa del nacionalisme rus i que també passava per negar l’existència de certs estats que van ser creats després de la caiguda de la Unió Soviètica, sent-ne Ucraïna un exemple clar.
Putin fa temps que està presentant aquest projecte propi de definició de Rússia i de la seva esfera d’influència directa i ha anat construint un discurs que es basa en la construcció d’aquesta esfera directa d’influència, on Ucraïna no té entrada.
Conjuntura favorable per a la invasió
Morillas també destaca la situació de conjuntura favorable per dur a terme aquesta invasió. Un moment en què la dependència d’Occident dels recursos energètics i de bona part de l’economia russa és molt alta; un moment en què es preveu que la desunió dels europeus serà molt alta a causa d’aquesta difícil relació amb Rússia; i un moment també en què els Estats Units va dir que no tenia fixada la seva mirada sobre el continent europeu, sinó sobre Àsia. Tal com assenyalen els experts, un moment que Putin ha considerat oportú per portar a terme el seu projecte.
A l’últim, tancant el primer bloc del webinar, Morillas afirmava que estem davant d’un conflicte eminentment polític i econòmic i no davant d’un conflicte d’etnolingüística, perquè en el país conviuen les dues realitats lingüístiques perfectament. És un conflicte geoecònomic no només per la relació de dependència d’Europa respecte al gas rus i al mal que pot provocar en l’economia europea, sinó també per la voluntat d’Ucraïna d’apropar-se a la UE. Segons Morillas, aquest últim punt és imprescindible tenir-lo en compte per parlar dels escenaris que es preveuen i cap a on evolucionarà el conflicte.
“Aquest apropament d’Ucraïna cap a la UE és l’origen del conflicte, molt més que les narratives actuals que posa el Kremlin damunt de la taula per justificar la seva agressió.”
Escenaris del futur imminent
Segons l’expert, el primer escenari cap al qual ens encaminem, i que ja estem veient, és un escenari de conflicte llarg. Un conflicte que necessàriament passarà per un augment de la catàstrofe humanitària a Ucraïna, de les baixes civils i de l’èxode creixent de refugiats. És la conseqüència d’allò que el Kremlin no ha aconseguit en primera instancia, és a dir, una victòria ràpida i en pocs dies.
Per tant, ens trobem en un escenari disruptiu i de preferència per al Kremlin, una Europa preocupada i ocupada, un escenari que hem de tenir en compte i que, segons l’expert del CIDOB, també respon a aquesta lògica de desgast que també és un objectiu per a Rússia. D’aquest primer escenari que es planteja, el que més ens ha de preocupar és la pèrdua humanitària.
En segon lloc, segons l’anàlisi de Morillas, un altre possible escenari seria el de la negociació i, en la millor de les situacions, un acord per la pau. Perquè això sigui viable seria necessari que les dues parts del conflicte veiessin que han arribat a un carreró sense sortida, però de moment, segons els experts, està lluny de ser una realitat, però és important que tampoc no el perdem de vista.
Finalment, un tercer escenari que es podria desencadenar, però que encara sembla menys probable, és l’escenari de la rendició d’Ucraïna. Fins i tot un quart escenari, lluny d’estar sobre la taula, podria ser el provocat per un llarg termini d’aïllament o per les sancions imposades a Rússia com perquè això provoqués un canvi en l’actitud del Kremlin.
Tot i que a poc a poc anem resolent alguns dubtes, encara hi ha moltes incerteses. On quedarà la relació d’Ucraïna amb tercers, com, per exemple, amb l’OTAN o la UE? On estarà escrit que Ucraïna mai no podrà estrènyer els seus vincles amb la UE o que no podrà formar part de l’OTAN? Quines seran les fronteres d’Ucraïna? Són qüestions que s’hauran d’abordar en una taula de negociació que encara està massa immadura perquè doni algun fruit i perquè es posi fi a aquestes hostilitats.
Si voleu veure el webinar sencer i escoltar els dubtes que van sorgir durant la jornada, ho podeu fer aquí:
Per acabar, volem agrair l’assistència als més de 600 socis i sòcies que van estar presents en directe en les sessions d’aquest webinar. Moltes gràcies a tots i a totes!
