Guerra comercial
Les negociacions comercials entre la Xina i els Estats Units segueixen un curs desigual, en passar per moments en què sembla que estan gairebé tancades i provocar sentiments totalment oposats entre els inversors al cap d’uns dies.
Són diverses les possibles explicacions per aquest comportament, però aquí en detallem algunes de les més rellevants:
Des dels Estats Units, el president Trump va fer augmentar la pressió anunciant divendres passat l’increment de les tarifes aranzelàries al voltant dels 200 000 milions de dòlars per a gravar els béns importats des de la Xina, en cas de no arribar a un acord en el transcurs de la setmana.
Aquesta mesura gaudeix d’un període de gràcia a causa de l’escàs termini per a implantar-la des de l’anunci i, alhora, pel fet que els béns en trànsit no es s’hi veuran, de manera que el president intenta que les negociacions es tanquin en un termini màxim de dues setmanes.
Aquest anunci, lluny d’aconseguir el seu objectiu de dinamitzar les converses, les va refredar, i no va ser fins a la segona meitat de la setmana en plenes reunions a Washington que es van fer públics missatges optimistes.
En aquest sentit, sembla que hi ha dos esdeveniments que van canviar el prisma xinès a les negociacions:
- En primer lloc, va sorprendre la caiguda de les exportacions xineses,
- mentre que les seves importacions mostraven un increment del 4 %. Això pot ser un reflex dels incentius posats en marxa pel Govern, que tenen com a objectiu fomentar el consum intern.
No obstant això, com és habitual, les decisions del Govern asiàtic no es prenen de manera precipitada. Per tant, dins d’una perspectiva històrica, la dependència xinesa del consum dels Estats Units ha caigut significativament: en l’actualitat, representa un 3,6 % del seu Producte Interior Brut, mentre que, el 2006, aquestes mateixes vendes representaven el 7,3 % del seu PIB.
D’altra banda, els ja esmentats estímuls fiscals seran recolzats per una injecció selectiva a la banca comercial de 267 000 milions de iuans, amb l’objectiu de fomentar la concessió de crèdit i, d’aquesta manera, dinamitzar encara més la seva economia nacional.
Sembla clar que la presa de decisions per part dels inversors institucionals davant d’un escenari tan canviant és altament complicada, per la qual cosa s’han observat rotacions sectorials, sobreponderant en actius més defensius i infraponderant actius amb major exposició al cicle. Això ha generat:
- caigudes en els índexs de renda variable, que van ser molt més acusades pels sectors cíclics (materials bàsics, automòbils i banca), fruit de sortides;
Evolució de l’S&P 500 (Font: Bloomberg)
- i, alhora, entrades en actius de renda fixa, un fet que va pressionar a la baixa en la seva rendibilitat.
Evolució de la TIR del Bund (Font: Bloomberg)
Tipus baixos
En recents declaracions, Powell deixava clar que l’últim repunt d’increment dels preus (inflació) era transitori i afectava de manera molt concreta a sectors com el financer o el de la vestimenta i el calçat.
Per això, la posició de la Fed de mantenir-se prudent davant la presa de decisions relacionades amb l’increment de tipus sembla guanyar pes, almenys fins que es reflecteixi un augment en la inflació.
El problema és que, en l’escenari actual, el tipus d’interès nominal, que és el que prenem com a referència per al pagament de les quotes de les nostres hipoteques i, alhora, el que determina quant ens remunerarà un dipòsit pels nostres estalvis, se situa per sota de la mitjana històrica.
Com a lectura positiva, a nivell empresarial, la continuïtat dels tipus baixos es tradueix en que els seus marges operatius es mantenen estables, ja que el cost pel seu deute no s’incrementa. Així s’observa com la publicació de resultats empresarials mostra un bon comportament. Als Estats Units, un 82 % de les empreses ja han publicat les seves dades, que mostren un increment en el Benefici Per Acció (BPA) mitjà del 3 %, mentre que, a Europa, coneixem el 73 % de les dades, les quals mostren un increment mitjà del BPA del 2 %. No obstant això, aquesta dada no està sustentat únicament pel baix entorn de tipus, atès que les vendes també van registrar millores, arribant a representar un increment mitjà del 5 % per a les empreses nord-americanes.
Així, sembla que encara queda recorregut perquè les cotitzacions dels actius de renda variable s’aproximin de forma gradual a les valoracions fonamentals.
La nostra recomanació
Davant d’escenaris complexos, la metodologia i l’experiència són els nostres millors aliats. En aquest sentit, alguns hàbits poden ajudar-nos a assolir els nostres objectius:
- Conegui el seu perfil com a inversor i limiti aquell tipus d’actius que consideri excessivament arriscat.
- Construeixi carteres diversificades
- Tingui una visió a mig i a llarg termini.
- Eviti els comportaments especulatius i busqui informació contrastada per a fonamentar les seves decisions d’inversió.
- Recordi que té a un professional del nostre grup a la seva disposició per a acompanyar-lo en la presa de decisions.
- Inverteixi de manera recurrent: si pot destinar de forma mensual una part de la seva renda, podrà gaudir dels avantatges dels moviments del mercat obtenint un preu mitjà adequat quan compri en moments de caigudes i d’alces en les valoracions.
