Segurament, molts de vosaltres ja heu sentit a parlar de l’habitatge cooperatiu o cohabitatge. Es tracta d’una modalitat d’habitatge poc coneguda a casa nostra, però molt estesa en el nord d’Europa. Aquest tipus de model permet a una comunitat de persones viure en un immoble sense ser-ne els propietaris o els arrendadors, per un termini de temps molt ampli, de 50 a 100 anys, i a un preu molt inferior al del mercat.
El model d’habitatge cooperatiu funciona a partir de la cessió d’una finca o d’un solar en desús per part d’una propietat privada o per part d’una institució pública. Els socis i sòcies de la cooperativa han de dipositar una entrada i pagar una quota mensualment per l’ús de l’habitatge, que és més baixa que el preu habitual del lloguer.
Objectius de l’habitatge cooperatiu
L’habitatge cooperatiu neix amb el principal objectiu de garantir l’accés digne i assequible a un habitatge, a més de mantenir la titularitat pública del sòl, impedir l’especulació, afavorir una estabilitat àmplia i fomentar la gestió comunitària dels immobles.
En definitiva, les claus de l’habitatge cooperatiu són el seu preu assequible, molt per sota del preu del mercat, i l’estabilitat del contracte, ja que les persones sòcies de la cooperativa hi poden habitar durant tota la seva vida. Aquestes persones estan en una espècie de lloguer indefinit. Gràcies a aquestes condicions estan començant a ser una opció per als joves que busquen emancipar-se.
2 de cada 3 joves trien el règim de cooperativa per comprar el primer habitatge
Actualment, els joves espanyols es troben amb alguns obstacles a l’hora d’emancipar-se, com són la falta d’estalvi i els baixos salaris. És per aquest motiu que dos de cada tres joves que estan buscant casa prefereixen un règim de cooperativa o l’habitatge cooperatiu per adquirir el seu primer habitatge. A Espanya, de mitjana es destina un 38 % dels ingressos mensuals per pagar un immoble de propietat. Per això, la precarietat laboral i la falta d’estalvi en dificulten l’accés a aquelles persones que volen anar-se’n de casa.
Davant aquesta situació, la demanda de l’habitatge cooperatiu està experimentant un fort increment i s’està convertint en una tendència a l’alça.
“Les cooperatives d’habitatges són en la majoria dels casos la solució per a aquells joves que volen comprar per l’important estalvi econòmic que suposa, entorn del 20 per cent”, explica Mónica Abril, responsable de LACOOPEstudios.
Formes d’habitatge més flexibles
Ja fa uns anys que diverses entitats i associacions de Barcelona s’estan interessant per aquest model. És el cas de Lacol, una cooperativa d’arquitectes, i de Sostre Cívic, una cooperativa d’usuaris i habitatges, entre moltes altres. El seu objectiu és molt clar: volen oferir alternatives a l’accés del mercat de l’habitatge, que fins fa molt poc es reduïa a les opcions de sempre, llogar o comprar.
L’any 2010 es va crear Sostre Cívic, una cooperativa d’usuaris i habitatges. Aquesta entitat ha volgut des dels seus inicis crear noves formes d’habitatge més flexibles i adaptades a la realitat d’avui.
D’aquí va sorgir el concepte inicial: una forma de tinença a mig camí entre el lloguer i la compra, en què la cooperativa és la propietària de l’immoble i les persones sòcies de la cooperativa en tenen el dret d’ús (però no la propietat). A més, també presenta els avantatges que l’habitatge també es pot heretar i les quotes mensuals són més baixes que un lloguer.
Entitats que impulsen noves modalitats d’habitatge
L’entitat cooperativa Sostre Cívic, a més de fomentar els MCU (Models de Cooperatives d’Ús), també promou i impulsa altres modalitats d’habitatge cooperatiu com el Cohabitatge Sènior (comunitats de persones grans) o la Masoveria Urbana (cedir l’ús d’un habitatge a canvi del manteniment o de fer-hi millores). A la ciutat de Barcelona, gestiona un projecte de masoveria urbana a Can Pomaret, una casa antiga i abandonada de Sarrià, i una cooperativa de cohabitatge al Born, en un edifici que ha estat cedit per l’Ajuntament.
Una de les eines de l’Ajuntament de Barcelona per potenciar el cohabitatge és la taula d’habitatge cooperatiu, un grup de treball dins del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona per impulsar nous règims de tinença. Està formada per representants del món de les finances ètiques i de cooperatives d’habitatges, i està impulsada per la Regidoria d’Habitatge i el Comissionat d’Economia Social i Cooperativa.
Una de les actuacions de l’Ajuntament de Barcelona per donar suport a les cooperatives d’habitatge ha estat la creació de concursos públics de solars municipals. Els solars estan situats en diferents districtes de la ciutat per construir habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús.
Si t’has quedat amb ganes de saber més, escolta el nou podcast de Caixa d’Enginyers!
