Des de mitjan segle XX fins avui, el sistema de provisió d’habitatge de Catalunya i de l’Estat espanyol es regeix pel lliure mercat, en el qual destaca la compra com a forma principal d’accedir a la propietat privada, seguida del lloguer. Però què en sabem, de l’habitatge cooperatiu?
Els models tradicionals de compra i lloguer d’habitatges tenen alguns inconvenients, sobretot per a aquelles persones amb menys recursos econòmics, ja que solen implicar endeutament, en el cas de compra, i inestabilitat i preus elevats, en el cas de lloguer. Així, doncs, neixen alternatives que conceben l’habitatge com un bé d’ús i no d’inversió i que permeten disposar d’un habitatge més estable que mitjançant un lloguer i a un cost d’adquisició inferior que amb la compra.
En què es diferencien dels models tradicionals?
Aquests models alternatius es poden aplicar tant a habitatges com a locals, terrenys o edificis, i es poden combinar segons les característiques del projecte individual o col·lectiu que es vulgui desenvolupar. A més a més, aporten valors com el suport mutu, l’autogestió, l’empoderament, l’arrelament al lloc, la vida comunitària, la cooperació i la corresponsabilitat.
Una altra característica de l’habitatge cooperatiu és que és un model no especulatiu, ja que no permet el lucre individual a partir del lloguer o la venda de l’habitatge. Així, doncs, la cooperativa és la titular dels habitatges i es crea amb voluntat de durada indefinida. D’aquesta manera, les persones sòcies s’hi poden implicar, ja que en són propietàries conjuntament.
Hi ha dues variants de cohabitatge. La variant dels habitatges oberts, que es caracteritzen per les seves grans dimensions i disposen dels espais familiars mínims perquè, bàsicament, la vida es desenvolupa en comunitat. La seva estructura potencia les relacions de convivència i es comparteix, com a mínim, una part de l’economia. L’altra variant és la de les comunitats formades per habitatges independents que disposen dels serveis per al seu ús autònom, però en les quals es reserven zones per a l’ús comunitari.
Aquests models coincideixen en el fet que permeten aplicar l’autoconstrucció, sigui exclusivament pels mateixos usuaris o bé amb acompanyament professional. De la mateixa manera, les persones usuàries poden intervenir en el disseny de la llar, tant si és una edificació nova com una reforma dels espais existents.
A Catalunya, s’hi han treballat projectes de cooperativisme d’habitatge, que tenen l’objectiu de generar comunitat i optimitzar serveis a través de la creació d’espais comuns i de sistemes amb un impacte ambiental baix tant en el disseny com en l’ús de l’edifici.
