Coincidint amb la recent cimera pel clima a Glasgow (COP26), aprofitem per parlar de l’aposta per l’hidrogen verd com el motor de la transició energètica.
El 2015, l’objectiu dels acords de París va ser limitar l’escalfament mundial per sota de 2 graus centígrads, preferiblement a 1,5 graus centígrads. Posteriorment, l’Agència Internacional de l’Energia (IEA) va estimar a la fi de 2019 que, en les pròximes dècades, fins al 2040, es produirà un increment de la demanda energètica global d’entre un 25 % i un 30 %. Unint els dos factors, d’una banda, la contenció de l’oferta per restriccions sobre determinades fonts d’energia i, de l’altra, el consum energètic més gran, tenim un escenari en què és vital procurar ser menys dependents dels combustibles fòssils, que són majoritàriament els emissors de CO₂, i impulsar l’ús d’energies netes com l‘hidrogen i, fonamentalment, l’hidrogen verd.
Què és l’hidrogen verd i per què és tan important?
Com bé sabreu, l’hidrogen és l’element més abundant de l’univers. No es troba en estat lliure, sinó en forma de compost d’hidrocarburs o en forma d’aigua. Per aquest motiu, cal emprar un mètode per al seu alliberament. El més comú és amb la conversió d’hidrocarburs, però aquest sistema allibera CO₂ a l’atmosfera i emet entre 10-19 kg de CO₂ per tona. L’electròlisi és un altre mètode per a la seva obtenció a partir de l’aigua, el qual no genera CO2 (hidrogen verd) i, per tant, és molt més net.
Font: Royal Dutch Shell
Com totes les fonts d’energia alternatives, l’hidrogen verd també té pros i contres. Si parlem de la part positiva, es tracta d’una font 100 % sostenible. Ja que no emet gasos contaminants, de fàcil emmagatzematge, versàtil i transportable. En poder barrejar-se amb el gas natural fins a un 20 % i viatjar pels mateixos canals i infraestructures del gas.
Per contra, els principals desavantatges que trobem són en el més alt cost i despesa energètica. Això es deriva del fet que les dues variables de cost principals (electrolitzadores i cost de l’energia renovable) necessiten més grandària o escala per guanyar eficiència i realment ser competitives.
Finalment, no cal oblidar-nos de la seguretat de l’element en si. Ja que l’hidrogen és un element volàtil i inflamable, fet que requereix inversió per mantenir uns estàndards de control elevats.
En termes de compromís d’inversió, compta amb un gran suport institucional i governamental pel fet que es considera l’única alternativa escalable i potencialment rendible per descarbonitzar realment l’economia. Així, mentre que la totalitat d’hidrogen actual s’obté a través de combustibles fòssils (hidrogen gris), les previsions apunten que el 2050 el volum del mercat serà entre 8 i 11 vegades més que el que hi havia el 2018, sent en la major part hidrogen verd.
Quin paper té Caixa Enginyers Gestió en la cadena de valor d’hidrogen?
Si bé la presència és reduïda, mantenim una certa exposició en funció de la tipologia de negoci i hi participem en l’estructura de capital, bé com a accionistes, bé com a posseïdors de bons. Per exemple, amb empreses com ara Siemens Energy o Umicore, que són els fabricants capdavanters en solucions d’electròlisi per a la generació d’hidrogen verd. D’altra banda, també amb companyies com ara Iberdrola o Neste, que tenen projectes en construcció de plantes de producció d’hidrogen verd, I, per acabar, amb Vopak, que compta amb diverses solucions en termes de transició energètica, com pot ser l’aposta per l’hidrogen liquat aprofitant la seva àmplia experiència en l’emmagatzematge i distribució.
