L’altre dia vam tenir el plaer de gravar un nou episodi del nostre pòdcast amb la doctora Alícia Pérez-Porro, coordinadora científica del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), qui ens va posar en context sobre l’IPCC i la situació d’emergència climàtica que estem vivint.
Què és l’IPCC?
L’IPCC és el panell intergovernamental del canvi climàtic, creat el 1988 per la UNEP, és a dir, el programa pel medi ambient de les Nacions Unides i l’Organització Mundial Meteorològica (OMM). L’objectiu d’aquest panell sorgeix de la necessitat dels polítics de dur a terme polítiques públiques de la millor manera possible i de facilitar avaluacions integrals de l’estat dels coneixements científics, tècnics i socioeconòmics sobre el canvi climàtic, les seves causes, possibles repercussions i estratègies de resposta.
El passat febrer es va publicar el sisè Informe d’Avaluació de l’IPCC, que ofereix una avaluació detallada dels impactes, riscos i adaptació al canvi climàtic a les ciutats. En aquest informe es destaca que la causa principal del canvi climàtic som nosaltres, és a dir, l’activitat humana.
La diplomàcia científica
La diplomàcia científica té un paper molt important dintre del canvi climàtic. És veritat que no hi ha una única definició per a aquest concepte, sinó que els països i les persones l’entenen de diferents maneres, ja que aquest concepte s’ha transformat fins a obtenir diversos significats. L’Alícia distingeix tres tipus de diplomàcia:
- En primer lloc, la diplomàcia per la ciència, que apunta a facilitar la cooperació científica internacional.
- Després trobem la ciència en la diplomàcia, que consisteix a informar dels objectius de la política exterior sobre la base d’assessorament científic. Dintre d’aquesta definició, hi trobem el ja esmentat IPCC.
- Finalment, la ciència per a la diplomàcia, que fa referència a la utilització de la cooperació científica per millorar les relacions entre països.
Com afecta l’emergència climàtica al Mediterrani i a Catalunya?
Les conseqüències del canvi climàtic no són uniformes a tot el planeta. En el cas de la regió mediterrània, es coneix com un punt calent (hot spot) del canvi climàtic, ja que és una de les zones que s’hi veurà més afectada, juntament amb l’Àrtic.
Una de les conseqüències que estem vivint és la falta de precipitacions. La disponibilitat d’aigua ja comença a ser, i encara ho serà més, un gran problema perquè les precipitacions estan decreixent. Si ens fixem en la península, el 70 % del territori està en risc de desertificació. Aquest fenomen tindrà conseqüències econòmiques, socials, polítiques…
El rol de les finances sostenibles
A Caixa d’Enginyers estem ja incorporant des de fa més de quinze anys els criteris ASG, i ens hem posat l’objectiu d’acompanyar els nostres socis i sòcies cap a unes finances més sostenibles.
Com afirma la doctora Pérez-Porro, el rol del món financer és clau perquè les solucions i els canvis que mitiguen l’efecte del canvi climàtic s’han de finançar. I en aquest sentit, les entitats financeres hi juguen un paper important. Així, doncs, des del punt de vista de l’individu, tenim l’oportunitat de decidir on invertir els nostres diners i poder aportar un granet de sorra.
Si t’has quedat amb ganes de saber-ne més, no et pots perdre la conversa completa en l’últim episodi del pòdcast de Caixa d’Enginyers. Escolta’l aquí!
