Crédit Agricole o Rabobank són reconegudes entitats financeres internacionals que ocupen els primers llocs del rànquing de França i Holanda i són cooperatives de crèdit. És un model de banca cada vegada més estès i que, per la seva pròpia idiosincràsia, és més resilient i robust que el de la banca tradicional. A Europa representen entorn del 20% 30% dels dipòsits, una xifra que se situa entorn del 6% –encara que va creixent– a Espanya.
La banca cooperativa, a diferència de la que podem denominar “tradicional”, té una orientació més relacional i enfocada a la satisfacció i al servei als seus socis. Una orientació més social que de negoci, la qual cosa li permet prendre menys riscos i mirar a llarg termini.
Les entitats com Caixa d’Enginyers actuen sempre amb la mateixa visió: oferir i prestar als seus socis serveis financers partint d’uns valors i la confiança i compromís mutu, sabedors que l’important no és només quin benefici s’aconsegueix al final de cada exercici. Els qui prenen les decisions de gran rellevància –i aquest és un altre dels factors diferencials– són els mateixos socis reunits en assemblea donant prioritat al bé comú de tots.
En l’àmbit regulatori, les exigències són de primer nivell. A Europa, la banca cooperativa és supervisada també pel Mecanisme Únic de Supervisió i les ràtios de solvència i eficiència, com en el cas de la Caixa d’Enginyers, són molt robustos, per sobre de les mateixes exigències que es fan a les entitats del sector. Si mirem el que ha passat durant la crisi, les entitats financeres tradicionals s’han reduït a més de la meitat, per la mala gestió i situació de moltes.
En canvi, a la banca cooperativa s’ha incrementat el nombre de socis (com a banca socialment responsable i compromesa, i en la qual les decisions de pes es prenen entre tots) i ha guanyat també confiança cap a la seva entitat.
Els bancs cooperatius, que han superat amb nota la crisi amb una gestió professionalitzada i uns nivells de rendibilitat i d’eficiència econòmica i financera iguals o superiors als dels grans bancs. En aquest context, quan es parla del futur del sector financer i de la irrupció de les noves tecnologies o de les fintech és quan el model torna a posar de manifest el seu valor.
Una banca centrada en les persones i en la relació i servei que presta. És per això que l’aposta per aquestes entitats cooperatives hauria de ser a l’agenda dels principals governs com la millor manera d’impulsar un sistema financer sa i sostenible.
Un model contrastat, que en el cas d’Espanya, es troba ben implantat i implantat a tot el territori nacional, i que s’hauria de cuidar i impulsar.
Article publicat a La Vanguardia, diumenge 10 de desembre de 2017, sota el títol “La banca resilient”.
