Estem a 2 mesos de les eleccions del Parlament Europeu de 2019. Aquest organisme, que s’ha convertit, de forma gradual, en l’actor clau del procés de decisió de la Unió Europea, és el que marca, juntament amb els representants dels Estats membres, la direcció cap a la qual s’orienta el projecte europeu.
La segona edició de l’enquesta “Diàleg amb millennials sobre Europa”, en la qual ha col·laborat la consultora Burson Cohn&Wolfe, mostra que aquest sector de la població té opinions sobre temes candents que preocupen cada vegada més als ciutadans.
Quan en l’enquesta, que es va dur a terme a finals de 2018, se’ls va preguntar sobre els problemes més importants als quals s’enfronta la UE, van esmentar la pobresa i la desigualtat (52%), els desafiaments ambientals (40%), la crisi migratòria (33%) i la corrupció (32%).
Pel que fa a polítiques específiques, un aclaparador 83% dona suport a les mesures de la UE per establir un salari mínim. Però les reivindicacions socials no acaben aquí: els millennials són contundents en les seves afirmacions i un 81% desitjaria tenir més ajuda financera per part de la UE per als fills, i un 47% creu que la reducció de les diferències salarials i de pensions entre homes i dones és una de les millors formes d’abordar les desigualtats de gènere.
Un tema que continua sent preocupant és que el 53,5% opini que la UE va en la direcció equivocada, encara que aquest resultat ha millorat significativament si es compara amb el 73% de l’enquesta de 2015.
El suport dels millennials a la UE arriba en un moment decisiu, no només amb les properes eleccions europees, sinó també amb el Regne Unit debatent com abandonar el bloc. Pel que fa al tema del Brexit, els millennials enquestats creuen que no serà l’única vegada que un Estat membre surti de la UE: el 58% creu que més països seguiran els mateixos passos en el futur. En aquest sentit, la manera en com acabi sortint el Regne Unit serà decisòria i exemplar per a la resta. Però, tot i així, els millennials són molt més entusiastes que altres sectors de la població, ja que un 79,8%, enfront del 60%, creu en el valor de la UE, desafiant els temors que les crisis dels últims anys hagin minvat el suport al projecte europeu. De fet, el suport d’un 54,7% a un exèrcit de la UE contrasta amb la cautela mostrada en molts debats polítics sobre aquest tema emergent. Es tracta d’una generació que s’ha deslliurat del servei militar, però, tot i així, reconeix el rol de la UE en la pau i l’estabilitat en el continent.
I els millennials també opinen sobre els polítics: un 89,5% esmenta que aquests han de fer un millor treball comunicant el que duu a terme la UE i com aquestes decisions afecten la vida quotidiana. En aquest sentit, només 1 de cada 10 enquestats creu que està suficientment informat sobre les funcions, responsabilitats i beneficis de la UE.
En les eleccions al Parlament Europeu de 2014, només va votar el 27% dels joves de 18 a 24 anys en comparació amb el 42,5% de la mitjana general. Aquesta enquesta mostra que la votació dels millennials va ser escassa perquè pensaven que la UE no parlava amb la seva generació. El 26 de maig veurem si aquesta institució ha estat capaç de captivar-los al llarg d’aquests cinc anys i si els seus vots són capaços de promoure algun canvi a Europa.
Sobre la metodologia
Va haver-hi més de 1.000 enquestats en cada país i un volum de mostra total de 10.138. Els paràmetres que es van aplicar van ser edat, gènere, país i regió. Les dades es van ponderar segons el nivell socioeconòmic i el nivell educatiu per garantir la representativitat mitjançant un mètode interactiu aleatori (RIM), basat en les estadístiques d’Eurostat (2017) i de l’Enquesta Social Europea (2016). Tenint en compte la ponderació i els paràmetres triats, el marge d’error per al volum de la mostra és d’1,05 punts percentuals.
