Els impostos mediambientals serveixen per estimular la millora en els nivells d’eficiència energètica i permetre complir amb una millor gestió dels recursos naturals per seguir progressant cap a un model de desenvolupament sostenible. A més, tracten d’internalitzar els costos mediambientals derivats de la producció de l’energia elèctrica i de l’emmagatzematge de combustible nuclear o dels recursos radioactius.
Paga més qui contamina més?
El principi de «qui contamina paga» és un principi senzill: qui contamina —el o els responsables de la contaminació o de l’activitat que causa la contaminació— ha de pagar per reparar els danys que ha causat a través dels anomenats impostos ambientals, com, per exemple, netejant l’àrea contaminada o cobrint les despeses sanitàries de les persones afectades per aquesta contaminació.
Des de sempre ha estat un concepte molt poderós per mitigar l’impacte negatiu de la contaminació, ja que proporcionava un imperatiu jurídic per emprendre accions. En molts casos d’urgència ha ajudat a formular polítiques i mesures que permetessin adoptar regles per identificar les fonts de contaminació i la seva responsabilitat, reduint els nivells de contaminació i oferint alguna compensació als afectats.
No obstant això, fins i tot en casos en els quals es pot identificar el contaminant, la posada en pràctica pot ser difícil perquè, sovint, la matriu de l’empresa contaminant no sempre es pot considerar responsable de les activitats d’una filial i aquesta no pot assumir-ne el cost.
També hi ha casos més complexos de contaminació persistent, com la contaminació atmosfèrica procedent de fonts difuses i que resulta encara més difícil atribuir-ne la responsabilitat.
Exemples de mesures eficaces
Com bé explica el professor Geert Van Calster, cap del Departament de Dret Europeu i Internacional de la Universitat de Lovaina, en aquesta entrevista, hi ha dos tipus diferents d’estratègies.
La primera té com a objectiu ajudar els afectats i hi ha molt bons exemples a Europa. Un d’aquests són els panells reductors del soroll construïts al llarg de les autovies que ajuden a reduir els nivells de soroll de manera significativa i, per tant, ajuden tots els que viuen als voltants.
La segona estratègia té com a objectiu limitar o prevenir la contaminació o les activitats nocives en primer lloc, mitjançant, per exemple, la imposició d’impostos mediambientals, quotes de contaminació o certes solucions tecnològiques. També Europa està introduint combustibles més nets i reduint progressivament les emissions de carboni dels vehicles nous.
Dos nous impostos verds a Catalunya
En l’àmbit local, el pla normatiu de la Generalitat per al període 2021-2023 aprovat fa poques setmanes estableix que fins al juny d’aquí a dos anys han de veure la llum 50 lleis i 127 decrets. Un dels departaments que tindrà més feina per a l’establiment d’aquestes normes és el d’Economia i Hisenda, amb l’aprovació, a més, dels pressupostos de cada any i de la creació de dos nous impostos mediambientals, un sobre les emissions portuàries de grans vaixells i un altre sobre les activitats econòmiques que generen gasos amb efecte d’hivernacle.
El dret ambiental i els impostos ambientals són claus per seguir progressant cap a un model de desenvolupament sostenible i per resoldre problemes relacionats amb la conservació i protecció del medi ambient i de lluita contra la contaminació.
Com a societat encara tenim un ampli marge de recorregut per a la seva aplicació efectiva i és necessari per tal de protegir-nos a tots, no només al nostre medi ambient. Si, per contra, mantenim la tendència actual, els costos ambientals cada vegada més repercutiran en les butxaques de tots.
