Amb motiu de les eleccions europees de diumenge vinent, l’EACB (European Association of Cooperative Banks), de la qual Caixa d’Enginyers és integrant, ha publicat un Manifest en el qual reafirma el seu compromís amb el projecte europeu fonamentat en els valors de la democràcia i el compromís per un món millor i més just. Així mateix, l’EACB reafirma la necessitat de donar suport al creixement econòmic i al desenvolupament social d’Europa, en què el sector té un paper destacat com a catalitzador de l’economia real, i d’aquesta manera contribuir a l’estabilitat i fortalesa d’Europa per poder ampliar la seva veu a escala global.
El Manifest posa sobre la taula quatre grans reptes:
1) Suport decidit pel creixement econòmic a Europa
La banca cooperativa està compromesa amb la inversió i el finançament, amb una perspectiva a llarg termini, per tal de donar suport als ciutadans i a les empreses en el procés de transició de les economies europees davant dels reptes digitals, del medi ambient i de la globalització. Per a això, cal un marc regulador i legislatiu estable i enfocat a creixement, el qual permeti una inversió del capital i la liquiditat cap a la inversió més que solament complir els requeriments reguladors.
2) Clima: finances verdes i sostenibles
La banca cooperativa dona suport i lidera la lluita contra el canvi climàtic donant el seu suport a l’EU Sustainable Finance Initiative. És rellevant que el repte climàtic requerirà importants inversions i, per això, caldrà desenvolupar incentius per abordar la transició cap a una economia sostenible. Així mateix, és crucial desenvolupar una taxonomia en les activitats relacionades amb el canvi climàtic que inclogui estàndards sobre bons verds. La taxonomia hauria d’estar correlacionada amb l’economia real i les necessitats financeres reals, no ser excessivament complexa o restrictiva i no desincentivar les decisions d’inversió per això.
3) Protecció dels ciutadans
La banca cooperativa considera que el dret a la protecció de dades personals ha de ser garantit per la Unió Europea i ha de ser reforçat en el context de relacions internacionals especialment pel context global, la digitalització i la disfunció tecnològica. La Unió de Mercats de Capitals (CMU) és un projecte vital per assegurar la posició d’Europa en l’economia global i situar l’euro com a actor principal en l’esmentada economia. Una divisa internacional es basa en un mercat de capitals integrat i és imprescindible reforçar la CMU per incentivar els bancs europeus en la seva inversió en les empreses de la Unió i competir de forma eficient amb els mercats globals internacionals.
4) L’arquitectura legislativa
En aquest context destaquen 4 reflexions:
- L’estabilitat i seguretat reguladora. La banca cooperativa ha realitzat un esforç ingent en la seva adaptació a la nova arquitectura reguladora i a l’elevada intensitat supervisora. La regulació financera no hauria de ser un objectiu en si mateixa, sinó que s’ha d’entendre des d’un context competitiu i de creixement.
- Una simplicitat, coherència i factibilitat més grans. Els bancs cooperatius fan una crida per una regulació eficient i capaç d’enfortir el creixement econòmic. Per això, cal que la regulació s’enfoqui a través del principi de proporcionalitat del risc. En definitiva, una millor regulació com a principi que ja va manifestar la Comissió Europea l’octubre de 2018.
- L’avaluació de costos i beneficis de la regulació. Els bancs cooperatius promulguen la necessitat de fer una avaluació rigorosa de la quantificació de l’impacte econòmic de les iniciatives reguladores tant des d’una perspectiva de les entitats com dels resultats obtinguts per aquesta. Així mateix, atesa la diversitat de models financers, la regulació hauria de no induir a una uniformització dels models bancaris que implícitament la regulació suggereix.
- Unes regles del joc equilibrades. Els mercats financers han de mantenir unes regles del joc equilibrades perquè tots els participants puguin tenir les mateixes oportunitats. L’emergència de la banca a l’ombra (25 %b de la quota de mercat a Europa) i els nous actors en els mercats de pagaments són exemples en els quals una regulació asimètrica a escala global està distorsionant les capacitats dels bancs cooperatius. La regulació hauria, per tant, de considerar els perniciosos efectes per a la Unió d’aquesta pèrdua de competitivitat si es manté l’esquema no equilibrat d’exigència.
En definitiva, els bancs cooperatius assumim el nostre compromís amb les persones, empreses i institucions europees per continuar aportant al creixement econòmic i desenvolupament social d’Europa. Els nostres valors cooperatius, basats en la diversitat, proximitat, democràcia, sostenibilitat, solidaritat i resiliència, ens han portat al fet que un de cada dos bancs a Europa sigui banc cooperatiu, dos de cada tres ciutadans siguin clients i un de cada cinc sigui soci d’un banc cooperatiu europeu. Aquesta projecció contribueix a una Europa més forta i amb un sistema financer més divers, responsable i sostenible.
Joan Cavallé
Director General Caixa d’Enginyers
Miembro Comité Ejecutivo EACB
