En un primer estadi d’investigació per a una construcció d’indicadors biofísics de l’economia de Catalunya, el Dr. Eloi Serrano presenta un recull de conclusions concretes i revela noves vies de recerca sobre com connectar l’economia amb les ciències de la naturalesa.
Aquest estudi és un començament senzill i modest, però clar. La direcció és nítida: treballar l’economia d’una altra manera, sobretot en el seu àmbit més específic de mesurar les conseqüències de l’activitat humana sobre l’entorn a partir d’indicadors alternatius.
Els aspectes tractats poden agrupar-se, a grans trets, entre temes que afecten l’economia ambiental i els que se submergeixen en l’economia ecològica.
En el primer cas, l’instrumental aplicat és el neoclàssic, orientat a aspectes com, per exemple, la disposició a pagar per mantenir un determinat recurs natural o paisatgístic i aproximacions a la seva valoració econòmica.
En el segon, s’hi han utilitzat dades no crematístiques, de caràcter biofísic –consum territorial, producció de residus, contaminació, etc.–, sense translació directa als preus. La distinció entre preu i valor és aquí molt significativa, de manera que indicadors com ara la petjada ecològica –o d’altres compostos que integren el PIB al costat de diferents variables com l’esperança de vida, el nivell educatiu o la mortalitat– s’han fet presents en l’àmbit de les ciències socials.
Sota aquests paràmetres, l’estudi té com a objectiu l’adopció d’una bateria d’indicadors de caire biofísic en relació directa amb el medi ambient per esbrinar les conseqüències que té el creixement econòmic en l’entorn.
- Consum d’energia
- Consum d’aigua
- Emissions de CO2 (principalment, tot i que podem tenir dades d’altres gasos)
- Intensitat energètica de l’economia
- Índex de Gini
- Evolució demogràfica
- PIB
- PIB (per capita)
Tot i que l’autor explica que treballar amb visions holístiques fa que aquestes mesures siguin incompletes, l’estudi obre un ventall de possibilitats, d’entre les quals destaquem les següents:
- Ampliar el marge cronològic depenent de la disponibilitat fiable de les fonts. Tirar “cap enrere” la sèrie i aportar més dades cap endavant per tal de bastir un conjunt estadístic més robust.
- Entroncar el treball amb els ODS que el govern català està treballant, sota la coordinació del CADS i amb el compromís de les conselleries i de la Presidència de la Generalitat.
- Aprofundir en una desagregació de les variables i anar a territoris provincials, de manera que això enriquiria la comprensió del binomi creixement econòmic-impacte ecològic a Catalunya amb una visió geogràfica.
- Aterrar en el terreny microeconòmic amb anàlisis empresarials que permetin obtenir informacions acurades sobre processos possibles d’economia circular. Això representa un factor pedagògic adreçat al món de les empreses des del moment en què treballar sota l’òptica de mesurar l’economia –i la microeconomia– sota paràmetres biofísics pot constituir –de fet, ja ho és– un factor de competitivitat en uns mercats que cada cop valoren més els esforços de contenció de les externalitats.
- Treballar amb la visió de “servi-indústries”, és a dir, la unió entre activitats de transformació vinculades directament amb els serveis avançats, amb el teló de fons dels principis de la sostenibilitat ambiental. La crisi de la COVID-19 ha contribuït a repensar les nostres pautes de creixement, les formes d’operar en els mercats i els principis pretesament inamovibles de la macroeconomia. De forma modesta, pensem que aquest treball és un gra de sorra que incideix en aquesta direcció de revisió rigorosa i necessària.
Descarrega aquí l’estudi complet
