Articles guardats
SGDC Borsa Prèmium: el model d’anàlisi, selecció i optimització de les carteres (3a Part)

Finances Mercats

SGDC Borsa Prèmium: el model d’anàlisi, selecció i optimització de les carteres (3a Part)

Diversificació i optimització

Després d’haver seleccionat les accions candidates a incorporar-se a la cartera, iniciem l’última fase del procés d’inversió: la diversificació i optimització de la cartera.

Per diversificació s’entén distribuir l’import a invertir en un nombre mínim d’accions amb característiques diferents. La diversificació de la cartera no pot confondre’s amb la simple inversió en un nombre elevat d’accions. Per exemple, una cartera composta per accions d’Exxon, Repsol, Total, BP, Shell, Petrobras, Lukoil, etc., pot entendre’s com una cartera distribuïda però no com una cartera diversificada, ja que les cotitzacions d’aquestes accions fluctuaran de forma molt similar i amb forta sensibilitat a un únic factor econòmic: el preu del petroli.

Per aquesta raó, aquest procés de creació de la cartera s’ha de distingir entre tres components:

SGDC Bolsa Premium

Com funciona l’optimització dels pesos de les accions en cartera? Es basa en el concepte matematicofinancer de la correlació que mesura el grau en què la cotització de dues accions tendeix a moure’s en la mateixa direcció i en la mateixa intensitat. Per exemple, dues accions de companyies petrolieres tindran una correlació positiva elevada, igual que dos valors del sector telecom. Però la correlació entre la cotització d’una petroliera i d’una companyia de telecomunicacions serà molt més reduïda o, fins i tot, nul·la.

La combinació en cartera d’accions amb reduïda correlació genera oportunitats d’optimització, en el sentit que pot reduir la volatilitat total de la cartera sense renunciar a un determinat potencial de rendibilitat.

El procés d’optimització no significa que incorporarem companyies en cartera pel simple fet que mostrin coeficients de correlació entre elles. El procés fonamental del model de selecció i gestió és la determinació de companyies de qualitat i amb potencial de revaloració en borsa. En segon lloc, analitzarem si una determinada combinació (pesos) de les esmentades accions pot reduir la volatilitat de la cartera.

El procés de recerca de pesos òptims de les accions en cartera es basa en la teoria clàssica d’optimització de Markowitz (1952). Markowitz va traslladar la seva idea a la frontera eficient: la corba/combinació de carteres en un espai rendibilitat-volatilitat que ofereix el nivell més baix de volatilitat per a un determinat nivell de rendibilitat esperada. Segons Markowitz, carteres superiors a la frontera eficient no poden existir, i la inversió en carteres per sota de la frontera no seria òptima, ja que hi ha carteres més eficients (menys volatilitat per al mateix nivell de rendibilitat esperada).

SGDC Bolsa Premium

La teoria clàssica de Markowitz té una base teòrica molt vàlida, però mostra inconvenients.

El model és molt sensible a les variables introduïdes, sobretot a la matriu de rendibilitats esperades. El model de selecció de companyies ens ajudarà a determinar quines són oportunitats d’inversió, però determinar si unes accions pujaran un 3%, 6% o 10% en un determinat període no ens sembla realista.

 

Markowitz no permet introduir la visió de l’equip de gestió, en el sentit que dins de la selecció de les accions incorporades en cartera, el gestor no pot sobreponderar o infraponderar determinats valors o sectors. En l’optimització segons Markowitz, el pes de les diferents accions serà únicament el resultat d’un procés matemàtic.

 

Les carteres recomanades per l’optimització de Markowitz poden ser extremes, en el sentit que poden indicar pesos molt elevats o molt reduïts per a un determinat valor. Una cartera amb un pes del 80% en una companyia pot ser una cartera òptima des del punt de vista matemàtic (correlació, volatilitat), però no ho serà des del punt de vista financer (diversificació i concentració).

 

 

Amb l’objectiu de dur a terme un procés d’optimització de la cartera que sigui sòlida, menys sensible a les variables financeres introduïdes i també òptima des del punt de vista financer i de l’equip de gestió, el model de gestió de Caixa d’Enginyers aplica l’avançat procés d’optimització desenvolupat el 1990 per Black-Litterman.

El model d’optimització de Black-Litterman, matemàticament més complex, desenvolupa el clàssic model de Markowitz de diferents maneres.

SGDC Bolsa Premium

Podem il·lustrar el pas de Markowitz a Black-Litterman mitjançant un exemple basat en un equip de futbol.

SGDC Bolsa Premium

A l’equip de l’esquerra veiem un possible resultat si Markowitz hagués estat l’entrenador: un equip extrem, en el sentit que hi ha una alineació amb molts davanters i pocs jugadors defensors. Possiblement, l’expectativa de marcar gols és òptima, però la probabilitat de guanyar el partit serà limitada.

Els entrenadors Black-Litterman, per tant, prefereixen basar-se en un sistema de joc equilibrat com, per exemple, el 4-3-3. A continuació, modifiquen lleugerament l’alineació en funció de lesions, l’estat de forma dels jugadors, el sistema de joc de l’equip contrari, etc. D’aquesta forma, l’entrenador no només optimitza la probabilitat de golejar, sinó que també crea un equip equilibrat i adaptat a la seva pròpia visió de l’estat de forma dels jugadors.

Inversió i monitoratge

L’última fase del model de gestió és el procés d’inversió i el monitoratge de les carteres. El procés d’inversió se centra a determinar el timing de la compra i venda de les accions i considera factors i eines d’anàlisi tècnica amb l’objectiu d’optimitzar el market timing.

Una vegada creada i invertida la cartera, es realitza un monitoratge constant i en temps real pel que fa a:

  • Seguiment del nivell de risc de la cartera (VaR, Value at Risk)
  • Control del compliment de la cartera respecte a la Política d’Inversions definida per a cada cartera
  • Monitoratge de les notícies, publicació de resultats i fets rellevants de les accions en cartera
  • Comprovació periòdica dels pesos en cartera respecte als pesos recomanats per la metodologia d’optimització dels pesos de Black-Litterman
  • Seguiment de l’evolució de la valoració de les accions en cartera respecte als rangs de preus objectius determinats en la fase de valoració
  • Comparativa del potencial de revaloració de les accions en cartera respecte al de les empreses incorporades en el watchlist

Pots llegir l’article complert aquí:

Leave a Comment

Utilitzant aquest lloc web, estàs acceptant l'ús de cookies Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close