Articles guardats
Saps què és l’automobilitat baixa en carboni?

Actualitat Fundació

Saps què és l’automobilitat baixa en carboni?

Impacte ambiental i canvis profunds de l’automoció

La indústria global de l’automòbil es troba en un moment de canvis profunds. Un dels eixos es centra en reduir l‘impacte ambiental dels vehicles.

A escala global, la indústria automotriu és una de les quals generen més emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) i aquestes emissions han augmentat constantment en les últimes dècades. A Europa, on la motorització no creix amb la mateixa rapidesa que en altres regions, les emissions del transport per carretera van ser gairebé un 16% més elevades al 2013 que al 1990.

La transició cap als vehicles elèctrics i, en menor mesura, la difusió de diversos models de mobilitat compartida, són importants per complir amb els objectius globals de mitigació d’aquestes emissions.

El creixement de la indústria automotriu a escala global i l’augment de vendes de vehicles de major consum (com els utilitaris esportius, denominats SUV, i altres vehicles grans) han neutralitzat els avanços en eficiència dels carburants dels últims anys.

L’automoció a Espanya com a pilar de l’economia

L’automoció és un sector clau per a l’economia espanyola i un sector líder en producció, exportacions i generació d’ocupació. Espanya és el vuitè país productor del món i el segon d’Europa, per darrere d’Alemanya.

A Espanya, el sector del transport és un dels quals generen més emissions, amb major incidència que en altres països europeus. L’ús del cotxe particular és el factor que més contribueix a les emissions de GEH del sector. El transport és el sector que genera més emissions a Espanya (26%). Les vendes d’automòbils a Espanya han crescut significativament en els últims anys, principalment les de vehicles amb un nivell d’emissions de CO2 mig-alt.

La promesa del vehicle elèctric (VE): oportunitats i desafiaments

  • La urgència d’una transició ràpida cap a una automobilitat baixa en carboni, necessària per a complir amb els objectius internacionals de mitigació del canvi climàtic, genera canvis profunds en el mercat i ofereix una oportunitat de negoci a nous actors.
  • Entre les “disrupcions” al fet que s’està enfrontant el sector, el canvi més profund és la substitució del motor de combustió interna. La difusió del vehicle elèctric a bateria és la tendència més important i la més rellevant per a la descarbonització.
  • No obstant això, el vehicle elèctric també planteja quatre grans desafiaments:
    1. Petjada de carboni. Encara que redueix les emissions directes o locals de GEH, la seva petjada de carboni no és nul·la, sinó que depèn de la font d’energia amb que es recarrega la bateria.
    2. Emissions. En el seu procés de fabricació, el VE genera més emissions que un vehicle tradicional, encara que en el seu cicle de vida continuï emetent menys. La grandària del vehicle i la bateria incideixen molt en les seves emissions al llarg del cicle de vida.
    3. Impacte energètic. També existeix incertesa sobre el seu impacte en la demanda d’energia, ja que pot generar una major electrificació de l’automoció.
    4. Impacte social i ambiental. Un altre desafiament important és l’accés als minerals necessaris per a la fabricació de les bateries i dels motors elèctrics, així com els impactes socials i ambientals de la seva extracció. Destaquen especialment algunes preocupacions relacionades amb l’impacte ambiental de les bateries gastades dels vehicles elèctrics.

En els últims anys, s’ha registrat un fort augment de la producció i les vendes dels vehicles elèctrics (VE) a tot el món, i les projeccions per al futur del VE són optimistes. En termes de penetració en el mercat global, representen només el 1,26% de les vendes totals de cotxes. Aquesta quota de mercat del VE és molt desigual entre països; per exemple, és de gairebé el 40% a Noruega, però només en tres països del món supera el 5%.

El vehicle elèctric a Espanya: un llarg camí per recórrer

  • A Espanya, s’han incrementat notablement la producció i la venda de VE, però el seu pes en el mercat total és mínim encara. La producció s’ha quadruplicat en els últims cinc anys, però el cotxe elèctric representa menys de l’1% del total del parc actual de turismes.
  • Els incentius a l’adquisició de vehicles a Espanya s’han centrat molt en la compra de cotxes tradicionals, mentre que el suport als VE ha estat insuficient per a arribar al consumidor general. Noruega, el país amb més penetració de vehicles elèctrics del món, és el país que més incentiva més la seva compra. A Espanya, existeixen també programes d’incentius per a la compra del cotxe elèctric, però aquests plans han estat fins al moment poc efectius, perquè les quanties són limitades i tampoc redueixen prou la inversió inicial. És important que els incentius es concentrin en models de VE més petits i que els vehicles a gas natural, d’emissions molt altes, siguin exclosos de programes de promoció de les energies alternatives.

La transició del sector: mesures necessàries

El sector necessita dur a terme una reflexió i una reforma profunda per a:

  • produir cotxes amb una menor petjada de carboni
  • produir cotxes més petits (i de menor consum energètic), i
  • afavorir altres tipus de mobilitat, per a poder contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i, alhora, continuar sent un dels sectors claus de l’economia.

Fa falta una proposta integral per a una veritable transició, i això implica diferents sectors: els fabricants i els proveïdors del sector, però també les administracions públiques i altres organitzacions, i finalment els consumidors.

Existeix consens en què el sector públic ha de tenir un paper actiu a l’hora de regular, planificar i incentivar la transició cap a una automoció baixa en carboni.

Hi ha països que han apostat amb força pel vehicle elèctric, però:

  • Només s’ha aconseguit una quota de mercat significativa en aquells països que tenen un nivell de renda per càpita elevat. Una barrera important a la penetració del Vehicle Elèctric és que el seu preu no és competitiu.
  • El desenvolupament de la infraestructura de recàrrega és fonamental per a garantir una penetració adequada del Vehicle Elèctric.

A Espanya, s’estima que, per a complir amb objectius de descarbonització plantejats per a l’any 2030, s’hauria de multiplicar per més de 90 el nombre de punts de recàrrega existents el 2015 (1.700 -> 145.000).

La Fundació Caixa d’Enginyers i ESADE han col·laborat  en l’elaboració de l’Estudi “Cap a una automoció baixa en carboni. Desafiaments i oportunitats per a la inversió sostenible”.