A diferència dels bons verds, els quals destinen els recursos obtinguts al finançament o refinançament de projectes ecològics, els bons socials busquen finançar projectes amb l’objectiu de mitigar un problema social determinat com, per exemple, l’accés a un habitatge assequible o a subministraments bàsics, la generació d’ocupació o l’empoderament socioeconòmic.
Però com que els emissors poden utilitzar aquestes emissions per al seu interès amb l’objectiu de reduir únicament el cost del seu finançament sense cap mena de reversió a la societat, l’Associació Internacional de Mercats de Capital (ICMA, per les seves sigles en anglès) estableix uns objectius per homogeneïtzar el marc d’actuació dels emissors que se cenyeixen als passos següents:
- Ús de fons: en aquest punt, els emissors han d’aclarir als inversors quins projectes es finançaran o refinançaran amb els fons obtinguts a través de l’emissió sostenible. Normalment, els fons van destinats a projectes ecològics o socials.
- L’emissor del bo ha de realitzar un procés per a la selecció i avaluació de projectes a través del qual informa, de manera clara i transparent, als inversors els seus objectius en matèria de sostenibilitat, el marc utilitzat per determinar l’elegibilitat dels projectes i el procés per gestionar els riscos ambientals i socials d’aquests projectes.
- Gestió de fons: l’emissor controlarà i farà un seguiment amb l’objectiu que l’ús dels fons es destinin segons el marc detallat en el punt anterior.
- Reporting: l’entitat emissora haurà de publicar, de manera anual, una llista dels projectes als quals s’han assignat els ingressos, així com una breu descripció d’aquests i els imports assignats. A més, es recomana l’ús de mesures tangibles i mesurables com, per exemple, el càlcul de les emissions de CO2 evitades o els metres cúbics d’aigua estalviats pel que fa als bons verds, o el nombre de llocs de treball creats quant a bons socials.
