Articles guardats
Reglament sobre Finances Sostenibles de la Unió Europea (SFDR)

Actualitat Economia sostenible Finances

Reglament sobre Finances Sostenibles de la Unió Europea (SFDR)

La transició cap a una economia baixa en carboni amb l’ajuda del Reglament sobre Divulgació sobre Finances Sostenibles de la Unió Europea (SFDR)

Dins del marc dels desenvolupaments del Pla d’Acció de la UE per finançar el creixement sostenible i una Europa més verda, neix la implementació del Reglament sobre Divulgació de Finances Sostenibles o en les seves sigles en anglès SFDR, a través del qual es pretenen unificar criteris en matèria d’informació d’inversions sostenibles i proporcionar un llenguatge comú de manera que els inversors puguin identificar i verificar el grau de sostenibilitat de cada fons d’inversió.

La finalitat de l’SFDR és aconseguir reorientar els fluxos de capital cap a una economia sostenible, integrar la sostenibilitat en la gestió de riscos, fomentar la transparència i la inversió a llarg termini i, finalment, evitar la publicitat ambiental enganyosa (blanqueig verd) i aconseguir que l’inversor final sàpiga amb seguretat que està invertint en un producte sostenible sota uns estàndards validats.

Com sabem si invertim en un producte sostenible?

Per estandarditzar les finances sostenibles de manera harmonitzada en l’àmbit europeu, la normativa ha definit una classificació basada en tres articles diferents segons sigui el nivell de contribució, difusió i implicació en matèria de sostenibilitat. D’aquesta forma, les gestores d’actius i assessors financers hauran de classificar sota un dels tres articles cada fons d’inversió segons la seva estratègia i filosofia considerant, si és el cas, les inversions segons criteris ASG.

Les tres categories que classifiquen els fons d’inversió, de menys grau d’implicació (article 6) a més grau d’implicació (article 9) sostenible, serien les següents:

  • Article 6. S’aplica a productes d’inversió que no consideren riscos ASG com a part del procés d’inversió o bé que es declaren expressament com a no sostenibles.
  • Article 8. S’aplica a productes d’inversió que promouen característiques sostenibles en el marc d’una estratègia d’inversió general.
  • Article 9. Es tracta de productes d’inversió que específicament fixen objectius de sostenibilitat dins dels seus processos d’inversió.

Per exemple, en el cas que un fons d’inversió estigui classificat com a article 8 o 9, està obligat a informar-ho en el seu fullet complet, a la part inicial del document en la qual comença l’explicació de la Política d’Inversió, de la següent manera:

“Aquest fons promou característiques mediambientals o socials (article 8 Reglament (UE) 2019/2088)”

“Aquest fons té objectius concrets de sostenibilitat (article 9 Reglament (UE) 2019/2088)”

Quina és la situació actual de la indústria?

Segons l’agència de qualificació de fons d’inversió Morningstar, els fons classificats com a article 8 i 9 segons l’SFDR representen prop del 24 % del total de fons europeus. Fins al 27 d’abril, Morningstar ha recopilat dades de l’SFDR sobre prop del 52 % de l’univers europeu (més de 150.000 productes). De tots els fons revisats fins ara, el 21 % i el 3 % estan classificats com a article 8 i article 9, respectivament, fet que representa uns actius combinats de 2,16 bilions d’euros.

 Font: Informe de Morningstar, abril de 2021.

En el context nacional, la tasca no ha fet més que començar i les gestores han d’especificar en els seus webs i en els fullets dels seus productes si tenen en compte o no la sostenibilitat a l’hora de gestionar els actius. Des de març, només el 6 % dels fons inscrits en la CNMV es defineixen com a clarament sostenibles d’acord amb el Reglament sobre Divulgació, que va entrar en vigor fa quatre mesos.

En el cas particular de Caixa d’Enginyers Gestió, 9 dels 13 fons d’inversió sota gestió tenen ja la qualificació de l’article 8, fet que representaria un 78 % del patrimoni gestionat, mentre que el 22 % restant es classificaria sota l’article 6. No obstant això, és important destacar que tots i cada un dels fons tenen en compte els riscos de sostenibilitat, així com les incidències adverses.

Com a conclusió, els compromisos climàtics per part dels organismes internacionals i les noves normatives com, per exemple, l’SFDR continuaran impulsant la integració de factors de sostenibilitat i gestió de riscos dins dels processos d’inversió dels fons d’inversió i plans de pensions en el futur.

Només a través de la unió entre el sector públic i el privat serà possible avançar en matèria de sostenibilitat, i aquí el paper de les companyies de gestió d’actius és fonamental per donar suport a l’esmentada transició. No obstant això, la falta d’homogeneïtzació en els criteris ha permès fins ara pràctiques comercials poc ortodoxes en la venda de productes per part d’algunes companyies.

Per això, per evitar males praxis com, per exemple, l’ús de greenwashing amb finalitats comercials, la transparència i la divulgació dels riscos és només un dels passos necessaris per poder assolir uns estàndards de gestió adequats als temps que vivim i als reptes als quals ens enfrontem.

 

Leave a Comment