Avui dia, els joves inverteixen poc, tenen un perfil conservador, el seu producte preferit és el compte corrent i els preocupa el seu futur i la seva jubilació.
Aquest és el retrat que ens fan dels joves els últims estudis que analitzen el seu comportament financer.
Un estudi realitzat per Global Investment Survey revela que més de la meitat dels joves espanyols entre 18 i 35 anys té estalvis, el 31% té alguna inversió i el 19% no té ni estalvis ni inversions.
Si ens centrem en els joves que han fet alguna inversió: tenen actius que són, majoritàriament, líquids. Però, malgrat això, les seves expectatives de rendibilitat són molt altes. En aquest sentit, els joves espanyols són menys arriscats que la resta dels europeus, però, en canvi, esperen obtenir més rendibilitat que aquests.
Sembla que el comportament dels millennials també s’ha globalitzat i a Amèrica del Nord hi ha un patró de comportament similar davant de l’estalvi i la inversió. Així ho confirma l’estudi sobre joves americans entre 21 i 35 anys de PNC Investments Millennials & Investment Survey (Pitsburg, gener de 2018), que ressalta que tres de cada quatre joves es consideren bastant conservadors, prefereixen els comptes d’estalvi a les inversions i valoren, sobretot, el poder accedir als seus diners en qualsevol moment.
Importància de l’Educació Financera
M’agradaria destacar que els millennials americans saben estalviar, però no invertir. Però, sens dubte, el que crida més l’atenció és que el motiu d’aquest comportament estalviador prové de l’educació que van rebre dels seus pares, els quals els van encoratjar a estalviar diners quan eren nens.
Segons la meva opinió, l’estudi americà dona amb una de les claus d’aquesta singular situació: l’educació financera. Sens dubte, la crisi ha influït en l’actitud conservadora davant de l’estalvi i en una preferència pels actius líquids. Però també ens hem de preguntar si l’educació financera que hem ofert als joves és la que haurien d’haver rebut i si els permet realitzar una planificació financera dels seus estalvis i una previsió adequada als seus objectius i a la seva etapa de cicle de vida.
En els dos casos, el comú denominador és la manca de cultura financera. Per exemple, en el cas d’Espanya, crida l’atenció que els joves inversors vulguin obtenir altes rendibilitats sense assumir els riscos que aquest objectiu comporta.
Els joves espanyols estan preocupats per la jubilació i mostren interès pels plans de pensions. No és gens estrany. Les reclamacions dels jubilats i l’atenció mediàtica sobre les conseqüències de les reformes de la Seguretat Social provoquen que els joves també estiguin sensibilitzats davant d’aquest problema.
Probablement, aquesta presa de consciència i la insuficiència de la seva futura pensió tinguin un efecte en l’estalvi dels joves. Amb l’educació financera adequada, el seu pla d’estalvi s’establirà partint de l’estalvi periòdic i amb un perfil de més risc i de més potencial de rendibilitat, més adequat al seu cicle de vida.
Com a apunt sobre aquesta presa de consciència per part dels joves, probablement les empreses que els ofereixin en la seva retribució un pla de previsió complementari siguin les que en millors condicions estiguin per captar i retenir talent en les seves organitzacions.
Per això, és fonamental posar una especial atenció als joves donant-los suport en la seva formació i en la seva integració en la vida laboral al llarg de les seves diferents etapes personals i familiars. En definitiva, la formació i la informació són la clau per a les finances dels joves i és una tasca de tots apoderar-los.
