La majoria de selectius han tancat els mesos de setembre i octubre en negatiu a causa dels temors generats per l’augment en el nombre d’encomanats per coronavirus, amb la conseqüent pressió més gran en els sistemes sanitaris a escala global i la reimposició de mesures de distanciament social. Així doncs, els agents financers preveuen que el repunt en el nombre d’infectats tingui un impacte negatiu inevitable en termes macroeconòmics, si bé no sembla probable que l’esmentat impacte sigui tan sever com l’infringit per la primera onada. A col·lació, la carrera per trobar un tractament que aconsegueixi frenar la pandèmia continua amb més de cent cinquanta vacunes possibles en desenvolupament a escala global, amb la qual cosa sembla raonable pensar que s’aconseguirà descobrir-ne una a bastament efectiva.
D’altra banda, als Estats Units tot sembla indicar que es produirà un canvi en el lideratge polític del país després de constatar que els últims recomptes converteixen el candidat demòcrata Joe Biden en el seu pròxim president. Pel que fa al Brexit, es mantenen les negociacions per intentar desencallar els tres punts que estarien bloquejant la negociació: la política relacionada amb la pesca, les garanties de competència lleial i les vies per resoldre disputes.
Des d’un punt de vista macroeconòmic, l’FMI ha revisat a l’alça les seves previsions per al PIB global corresponent al 2020 (-4,4% vs. -5,2%), si bé ha reduït dues dècimes les corresponents al 2021 (5,2%). En aquest sentit, l’organisme presidit per Kristalina Georgieva pronostica que les polítiques monetàries ultraexpansives es mantindran fins al 2025. D’altra banda, el PIB alemany corresponent al tercer trimestre del 2020 s’ha situat en 8,2% des de -9,8% en el seu registre anterior, i s’esperava un 7,3%; per la seva part, el PIB del tercer trimestre del 2020 nord-americà ha estat del 33,1% des de -31,4%, i s’esperava un 31,0%.
El Banc Central Europeu ha fet la seva última reunió durant l’última setmana d’octubre sense canvis en la política monetària, encara que ha mostrat la seva determinació a recalibrar els instruments de què disposa amb l’objectiu de donar suport a la recuperació econòmica i frenar l’impacte de la segona onada del coronavirus. D’acord amb la presidenta del BCE, Christine Lagarde, “l’augment dels casos COVID-19 i la consegüent intensificació de les mesures de restricció estan llastant l’activitat, fet que constitueix un deteriorament clar de les previsions a curt termini”, per la qual cosa hi ha “pocs dubtes” que es necessita més estímul. Per tant, és molt probable que, en la propera reunió de desembre, una vegada que l’organisme disposi de les dades per actualitzar les seves previsions econòmiques, s’anunciïn noves mesures de flexibilització monetàries.
Anàlisi de mercats
A més, el BCE ha confirmat la possibilitat de permetre que la inflació superi el llindar del 2%, i això suposaria una reducció en els tipus d’interès oficials a futur en cas d’inflació moderada. Quant a la Reserva Federal, l’organisme també ha confirmat la seva intenció de mantenir els tipus d’interès en nivells propers als actuals fins que la inflació superi el 2% de manera moderada. A més, ha destacat la compareixença del seu president, Jerome Powell, en la qual ha demanat un nou paquet d’estímul fiscal que doni suport a l’actual política monetària expansiva atès el nivell elevat d’incertesa macroeconòmica. No obstant això, la falta d’enteniment entre demòcrates i republicans fa pensar que l’esmentat paquet -que ranejaria els $2tn- no arribarà fins després de les eleccions del 3 de novembre.
Els principals bons governamentals de referència han tingut un comportament dispar a causa de factors endògens. Així doncs, el rendiment del 10 anys alemany s’ha estret en 23 p.b. i ha situat el seu rendiment en el -0,63% fruit de la incertesa generada per la segona onada de contagis del coronavirus a l’Antic Continent. En canvi, als Estats Units, el Treasury a 10 anys ha ampliat en 13 p.b. fins al 0,8373% com a conseqüència d’un dèficit fiscal resultant de la probable proclamació de Joe Biden com a president dels EUA.
Pel que fa a la presentació de resultats corresponents al tercer trimestre del 2020, amb el 54% de les companyies que formen l’S&P 500 havent presentat els seus resultats al tancament d’octubre, el 81% d’aquestes companyies ha sorprès positivament en termes d’ingressos (que retrocedeixen un -3,2%) i el 85% ho ha fet en beneficis per acció (que cauen un -13,4%). Respecte a l’Euro Stoxx 600, en el qual han presentat resultats aproximadament el 20% de les companyies previstes, el 67% d’aquestes ha situat l’evolució dels ingressos (que cedeixen un -11,1%) per sobre de les previsions i el 73% ha fet el mateix en beneficis per acció (que retrocedeixen un -30,2%).
Els mesos de setembre i l’octubre han tancat amb caigudes als dos costats de l’Atlàntic a causa dels temors generats per la segona onada del coronavirus.
En aquest entorn, l’Euro Stoxx 50 ha retrocedit un -9,6% durant els dos últims mesos i ha situat el seu rendiment en el conjunt de l’any en el -21,0%. Per la seva banda, l’IBEX 35 ha baixat un -7,4% durant els mesos de setembre i octubre, encara que ha continuat per darrere dels seus comparables europeus en haver-se depreciat un -32,4% YTD. Als Estats Units, l’S&P 500 s’ha depreciat un -6,5% des del tancament d’agost, encara que acumula una pujada de l’1,2% durant el 2020, mentre que el Dow Jones Industrial Average i el Nasdaq han retrocedit un -7,3% i un -6,8%, respectivament, i han aconseguit rendibilitats acumulades del 21,6% i del -7,1%. Finalment, l’MSCI Emerging Markets s’ha apreciat un 0,2% durant l’últim període per assolir una rendibilitat equivalent al ‑1,0% des de principis d’any. Pel que fa a les matèries primeres, el Brent ha continuat patint la caiguda de la producció a escala global i ha tancat els mesos de setembre i octubre en -17,3%, fet que ha situat el seu rendiment durant l’any en el -43,2%. Quant a l’or, malgrat la incertesa generada per l’escalada en el nombre de nous infectats, ha retrocedit un -4,4% durant els mesos de setembre i octubre, si bé cal tenir en compte el seu rendiment des de començament d’any (23,8%). Finalment, l’encreuament euro-dòlar ha tancat el mes d’octubre en 1,1647.
