Els mercats financers s’han acomiadat de l’any prolongant les caigudes registrades durant els últims mesos. El mal comportament dels actius ha continuat agreujant-se durant l’últim període de 2018 a causa dels remors al voltant de l’inici d’un canvi de cicle que, basant-se en la creença del consens, s’hauria de produir el 2020.
La corba de tipus d’interès als Estats Units, un dels principals indicadors avançats per excel·lència, ha continuat aplanant-se i, per tant, llastant el sentiment dels agents del mercat, encara que es va mantenir en terreny positiu.
El Brexit continua erosionant la confiança dels inversors perquè, malgrat que la data de la seva resolució s’apropa (29 de març), no hi ha consens en el Parlament britànic, fet que incrementa la probabilitat d’una sortida de la UE no acordada. El risc italià s’ha disminuït, ja que el Govern i Brussel·les van arribar a un acord el desembre per a l’aprovació de la Llei de Pressupostos de 2019.
A l’altre costat de l’Atlàntic, la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina va continuar latent, encara que es va reduir en termes d’intensitat; el novembre, els dos països van reprendre les negociacions i pocs dies després van acordar una treva temporal de 90 dies.
Entorn macroeconòmic
En aquest sentit, el Banc Central Europeu, en la seva última reunió de l’any, va confirmar el final del programa de compra de bons i va mantenir sense canvis els tipus d’interès en els nivells actuals “almenys fins a l’estiu de 2019”, tal com esperava el mercat. A més, va decidir per unanimitat mantenir la reinversió dels venciments de les emissions en cartera, fet que allarga la política acomodatícia, mantenint cert grau de flexibilitat en termes d’actuació. Les estimacions de creixement per a l’any 2019 van ser reduïdes una dècima en termes de PIB per situar-lo en el +1,7%, encara que va mantenir les de 2020 i 2021 en l’1,7% i l’1,5%, respectivament. Pel que fa a la inflació, missatge ambivalent encara que va reconèixer que la pressió inflacionista exercida pels increments de salaris comença a ser tangible.
El missatge que va llançar la Reserva Federal el passat 20 de desembre no va aconseguir tranquil·litzar els mercats, els quals van anticipar un to més acomodatici del que finalment van trobar. La Fed va apujar tipus per quarta vegada el 2019 i els va situar en el rang 2,25%-2,50%.
Malgrat que les previsions de creixement del PIB es van reduir del 2,5% al 2,3% per a l’any 2019, el diagrama de punts va assenyalar dues pujades addicionals el 2019 (des de 3 d’anteriors) i una el 2020. La previsió d’inflació va caure dues dècimes fins a l’1,9% per a l’any 2019. La taxa d’atur es va mantenir en el 3,7%, mínims de les últimes dècades, encara que les pressions inflacionistes per salaris encara no són preocupants, segons apunten les actes. El rendiment del Treasury a 10 anys va caure des dels nivells de principis de novembre, fet que reflecteix la incertesa en el sentiment inversor.
A col·lació de l’activitat duta a terme pels bancs centrals i pel que fa als mercats de renda fixa, els bons governamentals de referència van actuar com a actiu refugi a causa de la incertesa ja comentada. El rendiment del bo a 10 anys alemany es va estrènyer fins al 0,24% des del 0,39% assolit a tancament d’octubre, malgrat haver començat l’any en 0,47% i d’haver assolit 0,77% el febrer. De la mateixa manera, el bo a 10 anys espanyol va acabar l’any en 1,42% des de l’1,55% de 31 d’octubre i l’1,61% a tancament de l’any anterior. Pel que fa a Itàlia, el seu bo de referència a 10 anys va patir més volatilitat que els seus comparables en recollir la incertesa generada pel
recent Govern nacional elegit en un moviment d’anada i tornada que va finalitzar amb el bo a 10 anys en 2,74%, malgrat haver tancat octubre en 3,43% i haver finalitzat l’any 2017 en 2,01%.
Als Estats Units, el Treasury a 10 anys es va estrènyer durant el període de novembre-desembre fins al 2,69% des del 3,13% a tancament d’octubre, encara que va iniciar el 2018 en nivells del 2,46%. Finalment, cal destacar que la part curta de la corba (bons a 2 i 5 anys del Tresor nord-americà) es va invertir el passat 3 de desembre.
Resultats empresarials
A nivell microeconòmic, la temporada de resultats va finalitzar el mes novembre donant unes xifres que conviden a l’optimisme. Quant a l’Euro Stoxx 600, la mitjana del creixement de les vendes es va situar en el 5,4%, mentre que el benefici per acció es va incrementar en un 9,2% impulsat pels sectors energètic, industrial i tecnològic. Als Estats Units, les companyies que conformen l’S&P 500 van veure les seves vendes augmentades en un 8,4% i els seus beneficis per acció en un 24,3% gràcies als sectors relacionats amb l’energia, les telecomunicacions i la tecnologia. La divergència entre els dos continents en termes de benefici es deu a l’impuls que van rebre les companyies nord-americanes a causa de la reforma tributària del president Donald Trump.
Renda Variable
L’aversió al risc en els mercats de renda variable va ser notòria durant els mesos de novembre-desembre i transversal la gran majoria, molt en línia amb el que ha vingut succeint al llarg de 2018. L’Euro Stoxx 50 va caure un 6,1%, mentre que l’IBEX retrocedia un 4,0% per situar el rendiment anual corresponent a l’exercici 2018 en 14,3% i -15,0%, respectivament.
Als Estats Units, les caigudes van ser superiors durant l’últim període de l’any a les registrades a l’Antic Continent; en concret, l’S&P 500 va cedir un 7,6% en els dos últims mesos de l’any, el Dow Jones Industrial Average va registrar una caiguda del 7,1% i el comportament del Nasdaq es va situar en 9,2% negatiu, la qual cosa va implicar caigudes anuals del 6,2%, 5,6% i 3,9%, respectivament.
Pel que fa als mercats emergents, encara que finalment van tancar el període de novembre a desembre lleugerament en verd, tal com reflecteix l’índex MSCI Emerging Markets, el qual va pujar un 1,0% durant l’últim període de l’any, no van aconseguir maquillar la caiguda del 16,6% en el conjunt de 2018.
Quant a les matèries primeres, el Brent va tancar els mesos de novembre i desembre amb descensos del 28,7% en situar-se en 53,8 USD/barril, una caiguda del 19,6% en termes anuals a causa dels temors sobre un alentiment de l’economia mundial que van fer preveure que pot haver-hi una contracció de la demanda global. Finalment, l’or va actuar com a valor refugi durant l’últim període de l’any amb revaloracions del 5,6% i se situava en 1.282,5 USD/unça, encara que va cedir un 1,6% des del tancament de 2017.
En el mercat de divises, l’encreuament euro/dòlar va tancar el 2018 en 1,147 des de l’1,131 a tancament del mes d’octubre i l’1,201 a tancament de desembre de 2017.
Finalment, cal assenyalar que la gran majoria de tipus d’actius financers van generar rendibilitats negatives el 2018. D’entre els grans actius, només la categoria liquiditat o algunes inversions monetàries en USD van obtenir rendiments positius. Més del 80% de les classes d’actius va registrar un retorn negatiu, una estadística que únicament s’havia produït dues vegades en els últims 20 anys.
Font: Bloomberg
