Els actius de risc van interrompre les caigudes durant els mesos de març i abril malgrat les pressions inflacionistes, l’enduriment de les polítiques monetàries i l’esclat del conflicte bèl·lic a Ucraïna. L’inici de la guerra va sembrar el pessimisme en els agents financers durant el mes de març tenint en compte les repercussions macroeconòmiques.
Conseqüències del conflicte
Els països occidentals han imposat una sèrie de sancions cap a Rússia, com ara tallar parcialment l’accés al sistema SWIFT o limitar l’ús de les reserves nacionals russes dipositades a Europa o als Estats Units, mentre que Rússia va exigir el pagament del subministrament de gas en rubles i va amenaçar de reduir el gas proporcionat a Europa a un terç. A més, pràcticament totes les empreses occidentals que operaven a Rússia van decidir posar fi als seus negocis en el país liderat per Vladimir Putin.
D’altra banda, el conflicte va disparar el preu del petroli Brent, el qual va superar folgadament els 100 dòlars/b i va assolir nivells no vistos des del 2014 (Rússia produeix el ~10 % de la producció mundial). A França, Emmanuel Macron va reeditar el seu triomf en les eleccions presidencials amb el 58,5 % dels vots. A la Xina, desenes de milions de persones van iniciar un estricte confinament, fruit d’un brot de coronavirus, amb el consegüent impacte econòmic a escala mundial.
A col·lació, l’activitat manufacturera del continent asiàtic es va alentir el març, quan la debilitat de la demanda en el gegant asiàtic i l’augment dels costos de les matèries primeres es van afegir a les tenses cadenes de subministraments. Pel que fa als tipus d’interès, va destacar la inversió de la corba 2/10 anys als EUA, un dels indicadors per excel·lència de canvi de cicle econòmic, fruit de l’enduriment previst de les polítiques monetàries amb l’objectiu de frenar la inflació, si bé aquesta es va tornar a situar en positiu de manera pràcticament immediata. De moment.
L’impacte en l’economia
En termes macro, el Fons Monetari Internacional (FMI) va revisar les seves previsions de creixement a la baixa per al 2022 (3,6 % vs. 4,4 % anterior) i el 2023 (3,6 % vs. 3,8 % anterior) com a conseqüència del conflicte bèl·lic a Ucraïna, de la persistència de la inflació i de les polítiques de la COVID zero a la Xina. Pel que fa a la inflació, començant per la Unió Europea, l’IPC interanual corresponent al mes de març es va situar en el 8,4 % (vs. 9,1 % esperat i 9,8 % anterior); i l’interanual subjacent, en el 8,3 % (vs. 9,0 % esperat i 9,8 % anterior). Als Estats Units, l’IPC interanual es va situar en el 8,5 % (vs. 8,4 % esperat i 7,9% anterior); i l’IPC interanual subjacent va ser del 6,5 % (vs. 6,6 % esperat i 6,4 % anterior).
La resposta dels bancs
Respecte als bancs centrals, el Banc Central Europeu va celebrar la seva primera reunió després de l’esclat del conflicte bèl·lic a Ucraïna, en la qual va anunciar un enduriment de les seves polítiques monetàries. Així, doncs, l’organisme presidit per Christine Lagarde iniciarà la reducció de compres de deute del programa APP fins a 40.000 milions d’euros a l’abril, 30.000 milions d’euros al maig i 20.000 milions d’euros al juny.
Cal recordar que, en la passada reunió de desembre, el BCE va especificar que aquest programa de compres es mantindria en 40.000 milions d’euros al mes durant tot el segon trimestre, i que no baixaria a 30.000 milions d’euros fins al tercer trimestre, ni a 20.000 milions d’euros fins al quart. El BCE va confirmar que la seva preocupació més gran continua sent la inflació, mentre que el creixement econòmic presenta riscos a la baixa.
Actuació de la Reserva Federal
Per la seva banda, la Reserva Federal va aprovar la primera pujada dels tipus d’interès de referència des del 2018. Així, doncs, l’organisme que presideix Jerome Powell va elevar el preu dels diners en 0,25 %, fins al rang 0,25 %-0,50 %, per tractar de contenir la inflació en un entorn econòmic molt complex a causa dels xocs d’oferta energètics i logístics.
A més, la Fed va assenyalar que espera un total de set pujades per al 2022 i tres addicionals el 2023, fins a situar els tipus d’interès en el rang 2,75 %-3,0 %, un nivell superior al tipus neutral (situat en el 2 ,4 %), amb l’objectiu d’aturar les pressions inflacionistes, tal com va recalcar Powell en la compareixença posterior: “El pla és restaurar l’estabilitat de preus i, alhora, mantenir un mercat laboral fort. Aquesta és la nostra intenció i creiem que ho podem fer. Però hem de restaurar l’estabilitat de preus”.
Quant a les projeccions econòmiques, la Fed va reduir un 1,2 % la seva previsió per al creixement del PIB el 2022, fins al 2,8 %, i la va mantenir per al 2023 (2,2 %) i el 2024 (2,0 %) ). Pel que fa a la inflació, van incrementar les expectatives tant per al 2022 (4,1 % vs. 2,7 % anterior) com per al 2023 (2,6 % vs. 2,3 % anterior) i el 2024 (2,3 % vs. 2,1 %).
En aquest entorn d’enduriment de les polítiques monetàries, els bons governamentals de referència van seguir amb l’ampliació significativa dels seus rendiments. Les perspectives pel que fa a la reducció del balanç per part de la Reserva Federal van actuar com a catalitzador per a les caigudes en preu d’aquesta classe d’actiu. El bo a 10 anys d’Alemanya va ampliar 80 p.b. per situar-se en el 0,94 % al tancament d’abril. El Treasury 10Y nord-americà va ampliar el seu rendiment en 111 p.b. fins a assolir nivells de 2,93 %.
Resultats empresarials del primer trimestre de 2022
En relació amb la temporada de resultats empresarials corresponents al primer trimestre de 2022, amb el 53 % de les companyies que formen l’S&P 500 havent presentat resultats, el 66 % han batut les previsions d’ingressos i el 81 % han fet el mateix pel que fa al benefici per acció. A Europa, amb el 40 % de les companyies que reporten i que formen part de l’Euro Stoxx 600 havent presentat resultats, el 79 % han batut les estimacions previstes pel conjunt d’analistes i el 66 % ho han fet pel que fa al benefici per acció.
La temporada ha estat positiva en termes generals i els llibres de vendes es troben en nivells còmodes per a les companyies. Tot i així, el mercat ha castigat més del que és habitual aquelles companyies que no complien les expectatives o que rebaixaven les previsions per a l’any, i tot sembla apuntar al fet que les perspectives de futur no són favorables a causa de la incertesa macroeconòmica. El focus passarà ara a determinar quanta d’aquesta fortalesa és sostenible per a la resta de l’any.
Després de l’esclat de la guerra a Ucraïna a inicis de març, els selectius principals van patir caigudes considerables, properes al 10 % en el cas europeu. No obstant això, els índexs van recuperar els nivells previs en pocs dies. L’Euro Stoxx 50 va retrocedir un -3,1 % durant els dos darrers mesos i va situar el seu rendiment anual en el -17,5 %. Als EUA, l’S&P 500 va registrar un descens del -5,5 % durant el mes de març i abril i del ‑17,4 % YTD. Per la seva banda, el Dow Jones Industrial Average i el Nasdaq van situar els seus rendiments en el -2,7 % i el -10,3 %, respectivament, amb la qual cosa van aconseguir rendibilitats acumulades del -12,4 % i del -27,4 %.
Situació dels mercats emergents
Finalment, el rendiment dels mercats emergents, mesurats a través de l’MSCI Emerging Markets, ha estat equivalent al -8,1 % durant el període i del -17,9 % des que va començar l’any. El preu del petroli es va veure afectat de manera positiva per l’amenaça del tall de subministrament des de Rússia cap a Europa, i es va apreciar un 11,6 % entre el tancament de febrer i abril per tancar en 40,6 % des que va començar l’any. Per part banda, l’or ha cedit un -1,0 % durant el període, si bé va arribar a pujar un 7,4 % des de finals de febrer fins al 8 de març. Finalment, la paritat eurodòlar es va situar en 1,0545 al tancament d’abril des d’1,137.
