Escolta el podcast:
El dijous 23 d’abril es va celebrar el Consell Europeu, la cimera entre els diferents caps d’estat dels països membres de la UE, el president del Consell Europeu i la presidenta de la Comissió Europea. L’objectiu del cim era aprovar els acords de l’Eurogrup de fa dues setmanes i debatre sobre la proposta de crear un Fons Europeu de Reconstrucció per a combatre els efectius econòmics negatius de Covid19.
Quin HA ESTAT el resultat de la cimera? Quines propostes existeixen per a aquest Fons de Reconstrucció? Quina és la perspectiva per a la seva creació?
Com s’esperava, el Consell Europeu va aprovar formalment els tres acords de l’Eurogrup: la creació del programa SURE (un pla de finançament de 100.000 Milions d’Euros per a les regulacions d’ocupació), un increment dels avals emesos pel Banc Europeu d’Inversions que permet incrementar el finançament a empreses per import de 200.000 Milions d’Euros i finalment la creació de línies de crèdit per part del MEDE (El Mecanisme Europeu d’Estabilitat) que, en cas de ser sol·licitat per un país en concret, pot alliberar finançament de fins a un 2% del PIB amb condicions molt lleugeres.
Addicionalment es van discutir les diferents propostes per a la creació del Fons Europeu de Reconstrucció, una iniciativa europea que ha d’alliberar fons que ajuden els països membres a iniciar la recuperació econòmica després de Covid19.
Quines propostes existeixen?
D’una banda la iniciativa d’Espanya per a crear un fons per un import d’entre 1 i 1,5 bilions d’euros, finançat amb deute perpetu i que realitzarà transferències o subvencions als països més afectats.
D’altra banda existeix la proposta de la Comissió Europea, presentada fa uns dies pel seu president Von Der Leyden, per a la creació d’un fons d’entre 1,5 i 2 bilions d’euros, aproximadament el 10% del PIB de la Unió Europea. El pla es basa en un increment del sostre de despesa del pressupost de la UE i d’aquesta forma pràcticament doblar el pressupost de la Comissió Europea que permetria, via finançament amb emissions de deute a llarg termini, realitzar transferències als estats membres.
Finalment a la cimera del Consell Europeu, els caps d’estat van acordar formalment la creació del Fons de Reconstrucció, encara que no es van posar d’acord sobre els detalls.
Van encarregar a la Comissió Europea desenvolupar una proposta concreta que ha de ser presentada abans del pròxim 5 de maig. El Consell Europeu coincideix en la importància d’aquest Fons i d’un pla conjunt, europeu i solidari que permet començar a reconstruir l’economia europea després dels forts efectes de Covid19 i evitar que els impactes negatius conjunturals es converteixin en estructurals.
Però queden actualment obertes tres dubtes:
- Quina serà la grandària del fons?
- Com es finança el fons? A través del pressupost de la Comissió Europea i per tant des de les aportacions de cada país membre? O a través d’emissió de deute a llarg termini o fins i tot perpetu per part de la Comissió? O fins i tot amb Eurobons
- Com es distribuiran els fons entre els diferents països? Com una transferència o en forma de préstec?
La concreció dels detalls del Fons obriran sens dubte un nou procés de negociació entre els països del nord d’Europa i la resta. Espanya, Itàlia i França opten per realitzar emissions de deute europeu (des de la Comissió Europea) o fins i tot eurobons i una distribució dels fons en forma de transferència cap als països més afectats. En contra, el grup de països com Alemanya, Països Baixos, Finlàndia i Àustria són defensors d’un increment del pressupost de la CE (via major contribució de cada país membre) i distribució en forma de préstecs a llarg termini als diferents països.
Les diferències en posicionament són importants. Però el compromís adquirit pel Consell Europeu i la Comissió Europea és molt clar, per la qual cosa probablement, després d’un llarg i difícil procés de negociació, s’arribarà a un acord que permeti crear aquest necessari pla de reconstrucció econòmica amb condicions intermèdies quant al seu finançament i distribució.
