Articles guardats
L’augment de l’estalvi durant la pandèmia

Actualitat Finances

L’augment de l’estalvi durant la pandèmia

En aquests temps d’incertesa arran de la crisi de la COVID-19, molts indicadors han seguit una línia descendent. Com sempre, però, hi ha excepcions, i una de les més destacades ha estat la taxa d’estalvi a les llars. Aquesta taxa es va incrementar fins a arribar al nivell més alt des de 1999. L’impacte de la pandèmia, les limitacions en la mobilitat i el confinament domiciliari van comportar que la taxa d’estalvi arribés fins al 14,8 % el 2020. Aquest increment va suposar vuit punts i mig de creixement respecte a un any abans, segons l’INE (Institut Nacional d’Estadística).

Més estalvi en comparació amb la zona euro

Aquest repunt de l’estalvi de les llars a causa de la pandèmia ha estat més marcat en l’economia espanyola que en la meitat de la zona euro, segons un estudi publicat per la Cambra de Comerç de Barcelona.

Aquesta situació s’explica per dos motius. Primerament, per la durada més llarga de les mesures de restricció de mobilitat a Espanya que per a la majoria de socis europeus. Fet que va propiciar un augment important de l’estalvi forçós (fruit del confinament). En segon lloc, aquest repunt també ha estat pel deteriorament de les expectatives econòmiques de les famílies espanyoles en els mesos següents. Cosa que ha generat un augment considerable de l’estalvi, un fet que sol passar en èpoques d’incertesa econòmica com a prevenció.

Així, doncs, durant el primer any de pandèmia, els espanyols van estalviar un total de 108.844 milions d’euros, més del doble respecte als 48.037 milions de 2019. Malgrat aquesta pujada de l’estalvi, també es va produir una baixada de la renda disponible d’un 3,3 %, fins als 739.585 milions. També es va consumir menys que l’any anterior. Fruit de les moltes restriccions en l’oci i el turisme per contenir els contagis, la despesa dels espanyols es va reduir un 12 %, fins als 628.198 milions.

L’augment de la desigualtat, l’altre panorama de la COVID-19

Així i tot, malgrat les xifres positives en relació amb la capacitat de l’estalvi durant la pandèmia, aquest indicador no ha estat general per a totes les famílies. Gran part dels col·lectius més vulnerables han perdut la seva feina, milers de treballadors han sofert un ERTO. Molts han estat colpejats per aquesta crisi veient com la seva precarietat laboral empitjorava encara més, disminuint o quedant-se sense recursos econòmics. Totes aquestes realitats han fet que tots aquells que han vist afectada la seva situació laboral han passat a ingressar menys que abans de la pandèmia i, per tant, no han pogut estalviar. Així, doncs, s’ha produït una gran desigualtat en la capacitat d’estalviar. No tothom ha tingut la possibilitat de fer-ho en les mateixes quantitats que ho podia fer abans de la pandèmia.

Polítiques econòmiques per a la recuperació

La recuperació de l’economia i el consum estaran marcats per les polítiques econòmiques i les mesures que s’estan prenent a partir d’ara. La gran magnitud d’aquesta crisi ha fet que es generin respostes sense precedents, tant a escala nacional com internacional, com les mesures temporals d’ajustos d’ocupació, els ERTO a Espanya o el Kurzarbeitergeld a Alemanya, i en l’àmbit europeu amb plans per a la recuperació econòmica com els Fons Next Generation. Unes ajudes extraordinàries que ha activat la Comissió Europea arran de la crisi provocada per la COVID-19. Aquest Fons de Recuperació Europeu suposarà per a Espanya una injecció de 140.000 milions d’euros entre transferències i préstecs.

L’objectiu de tota la gran varietat de mesures que s’han pres és reduir l’impacte de la crisi sobre les empreses i sobre les llars. Destaquen els programes d’avals a crèdits bancaris i les línies de crèdit a través de bancs de desenvolupament nacionals, els ajornaments d’impostos i, en alguns casos, els pagaments directes a ciutadans i les subvencions directes a empreses. Totes aquestes mesures revertiran en un gran augment del deute públic dels països europeus.

Transmetre confiança en la recuperació econòmica

Per això, la resposta econòmica que han pres els diferents estats ha estat molt diferent en funció de la solidesa dels comptes públics. Per exemple, a Espanya i Itàlia, tant els programes d’avals com la despesa directa han estat molt més tímids que a Alemanya, que, entre moltes altres propostes, ha anunciat garanties il·limitades per als préstecs a les pimes.

Tal com apunta la Cambra de Comerç, serà de vital importància que les mesures de política econòmica que es prenguin generin confiança en la recuperació econòmica. Això facilitarà que les famílies augmentin el consum i es reverteixi part de l’estalvi acumulat, fet que suposarà una palanca de creixement de l’activitat econòmica.

Leave a Comment

Comments (1)