Articles guardats
Bancs centrals i creixement econòmic

Finances

Bancs centrals i creixement econòmic

Les tensions en les negociacions entre els Estats Units i la Xina en matèria comercial han superat les expectatives i sembla que les poden seguir superant un temps més.

Després de les últimes maniobres per a exercir pressió sobre el govern xinès i així forçar un acord el més aviat possible, Trump va incloure l’empresa tecnològica HUAWEI a la llista de companyies no grates als Estats Units. Lluny d’aconseguir el seu objectiu, les reaccions aplicades per la Xina han evidenciat, entre altres coses, l’elevada resiliència, així com el control del mercat de determinades matèries primeres essencials per a la fabricació de components tecnològics, com ho són les terres rares.

La publicació de les últimes dades macroeconòmiques de finals de setmana mostrava, d’una banda, una dada del mercat laboral als Estats Units que decebia amb la creació d’únicament 75 000 llocs nous de treball, lluny dels 175 000 esperats, mentre que les dades de producció manufacturera de la Xina sorprenien a l’alça.

D’aquesta manera, sembla que el conflicte ni serà tan efímer ni tan desigual com s’havia pensat en primera instància. Hi ha moltes veus que s’estan aixecant en nom d’evidenciar les conseqüències de les accions preses en aquest conflicte, en gran mesura pel president nord-americà.

En aquest sentit, els principals governadors de bancs centrals han declarat recentment que:

  • En primer lloc, vam veure com el governador de la Reserva Federal, Powell va virar el seu missatge la setmana passada, i en declaracions feia al·lusions directes a les conseqüències que podria tenir la guerra comercial sobre l’evolució econòmica als Estats Units. Va arribar a declarar que s’havia de passar d’una actitud «pacient» a una molt més atenta als riscos derivats d’aquesta situació i que caldria actuar en conseqüència, si els factors ho requerissin.
  • Per la seva banda, el president del Banc Central Europeu, Draghi, ajornava la seva intenció d’incrementar els tipus, almenys fins al primer trimestre del 2020, davant l’empitjorament de les perspectives de creixement, ocasionat per la guerra comercial i el consegüent augment del proteccionisme . De fet, segons indiquen fonts de Reuters, al BCE hi ha disposició fins i tot per a baixar els tipus si les dades de creixement i inflació no milloren en els propers mesos.

Les decisions dels governadors, així com els esdeveniments geopolítics que les motiven, es traslladen als mercats financers, generant moviments en aquests mateixos mercats. Aquests moviments poden provocar augments bruscos de la volatilitat si s’interpreten en clau negativa. Tal com s’observa en el següent gràfic, l’evolució comparativa de l’Eurostoxx 50 i de l’S&P 500 té una clara relació amb l’evolució de les seves volatilitats (gràfics inferiors). El següent gràfic mostra dades des del 2014, moment en què es van compaginar els programes Quantitive Easing (expansió quantitativa) tant als Estats Units com a Europa:

Comparativa evolució eurostoxx 50 vs S&P 500

Bancs centrals

Font: Bloomberg.

S’observa clarament com un augment de la volatilitat es tradueix en correccions en els mercats de renda variable i com, en els moments en què la volatilitat es relaxa, les valoracions dels actius cotitzats augmenten de forma gradual.

Així, els bancs centrals semblen estar disposats a reprendre el protagonisme, si l’entorn ho requereix, i això pot traduir-se, de forma generalitzada, en una situació de cert suport, que sol venir acompanyat de millores en les valoracions dels actius de renda variable.

Com afecten aquestes decisions als mercats de renda fixa? Hi ha dues accions fonamentals que poden exercir els bancs centrals i que afecten de manera directa la valoració dels mercats de deute:

  • Les decisions en matèria de política monetària tenen un impacte directe en les valoracions dels actius. Recordem que un increment dels tipus oficials produeix una caiguda de les valoracions dels bons al mercat secundari, ja que la rendibilitat que ofereixen no és tan atractiva com ho seran les noves emissions de deute en aquest nou entorn de tipus.
  • No obstant això, es produeix un altre efecte a l’hora d’implantar mesures addicionals a la política monetària, com són els programes de compra d’actius, mitjançant els quals es pretén suportar el seu nivell de preu, gràcies a les compres que els bancs centrals fan al mercat. Aquest efecte provoca que la demanda de determinades emissions sigui molt superior a la que sorgiria pel mateix efecte del mercat, de manera que les rendibilitats que ofereixen aquests actius acaben sent inferiors a les que oferirien en condicions normals.

El cas més impactant és el que es produeix quan el banc central està comprant deute i mantenint polítiques monetàries acomodatícies (tipus oficials baixos), i, alhora, les tensions polítiques sacsegen els mercats, fent que els retorns oferts per actius de renda variable no compensin el risc assumit. En aquest escenari, les emissions de deute les contracten els inversors com a valor refugi, atès que l’emissor, que sol ser un Estat, ofereix garanties de recuperar el capital invertit elevades als inversors. El Bund (bo alemany a 10 anys) és un clar exemple d’aquesta paradoxa, sobretot des de l’increment de les tensions entre els Estats Units i la Xina des de finals del 2018:

Bancs centrals

Font: Bloomberg.

Extensió dels estímuls?

Els bancs centrals tenen la missió d’aportar les condicions necessàries perquè el creixement econòmic i/o la taxa d’inflació de les seves àrees econòmiques se situïn en nivells controlats, tant en moments de creixement excessiu com en escenaris contraris, per la qual cosa tenen el mandat de dotar d’estabilitat els mercats financers i de capitals.

Tal com s’observa en els gràfics següents, els mercats han mostrat una tendència alcista des del passat 2009, és a dir, el període en què es van aplicar els estímuls.

Evolució S&P 500

Bancs centrals

Evolució eurostoxx 50

Bancs centrals

Font: Bloomberg.

Per això, no es descarta que l’extensió d’aquestes mesures acomodatícies afavoreixi l’evolució dels mercats de renda variable, en presentar-se oportunitats per a obtenir rendibilitats, si se seleccionen les posicions adequades.

Recordin que la construcció i el seguiment d’una cartera d’inversió no és una tasca senzilla, ja que els riscos són múltiples i variables. Per això, els recomanem, com sempre, que inverteixin en empreses que ofereixin bones bases fonamentals; que diversifiquin les seves posicions; que inverteixin en actius líquids, en aquest sentit els fons d’inversió poden ajudar, i que s’assessorin per professionals del món de les finances. A Caixa d’Enginyers, posem el nostre equip a la seva disposició per a acompanyar-los en aquest camí d’inversió i apropar-los, així, cada vegada més als seus objectius a llarg termini.

Leave a Comment

Utilitzant aquest lloc web, estàs acceptant l'ús de cookies Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close