El bon comportament dels índexs de renda variable a l’inici de l’any ha permès recuperar gran part de les pèrdues esdevingudes durant la segona meitat de 2018. El missatge acomodatici dels bancs centrals, juntament amb el flux de notícies positives relacionades amb els conflictes geopolítics, ha tornat a animar els inversors, si bé els actius de renda fixa mantenen un to prudent. La guerra comercial podria finalitzar a curt termini, ja que, malgrat la imprevisibilitat del president Trump, els missatges llançats per les dues parts indiquen un acostament de les actituds.
D’altra banda, el grau d’influència del Brexit en els mercats ha disminuït ostensiblement, ja que les opcions que es produeixi una sortida desordenada s’han reduït, alhora que els terminis de resolució del conflicte entre el Regne Unit i la Unió Europea semblen tendir a allargar-se. A la resta d’Europa ha disminuït la inestabilitat política durant les últimes setmanes, especialment pel que respecta als gilets jaunes a França i a les disputes pressupostàries entre Itàlia i la Comissió Europea.
Els indicadors avançats presenten un saldo ambivalent: d’una banda, els Estats Units semblen haver tocat fons el mes de gener per mostrar posteriorment un saldo de dades corresponents a febrer majoritàriament millors; en canvi, les expectatives macroeconòmiques a Europa no mostren signes clars de progrés de moment.
Entorn macroeconòmic
Pel que fa al Banc Central Europeu, es va confirmar una vegada més la supeditació de les seves decisions a l’evolució macroeconòmica. Les actes de la seva última reunió confirmen allò que el mercat ja sospitava: les incerteses sobre les condicions financeres han augmentat, els riscos sobre el creixement són a la baixa i la inflació es manté lluny de l’objectiu establert en el 2%.
Per tot això, Mario Draghi es va mostrar disposat a utilitzar totes les eines que tingui al seu abast per aconseguir l’objectiu d’inflació “si les coses van molt malament”, encara que va afegir que no és gaire “probable” que això succeeixi. Com a conseqüència, les expectatives relacionades amb les pujades dels tipus de referència europeus s’han vist reduïdes i ajornades.
Per la seva banda, la Reserva Federal va sorprendre en la seva última reunió, celebrada a finals del mes de gener, amb un missatge més dovish de l’esperat. La Fed va reconèixer l’existència de riscos creixents en el panorama econòmic en l’àmbit global i la relaxació de les pressions inflacionistes. En aquest sentit, va mostrar una vegada més que la seva política d’actuació és reactiva en eliminar del comunicat la referència a “increments addicionals graduals” dels tipus d’interès, alhora que afegia que el ritme de reducció del seu balanç estarà supeditat a les necessitats de política monetària.
Així mateix, el president Jerome Powell va confirmar en la seva compareixença davant el Senat que, malgrat que l’economia domèstica es va mantenir robusta, la Reserva Federal continuarà sent prudent, pacient i dependent de la situació econòmica.
Malgrat els esforços dels bancs centrals per infondre optimisme, els bons governamentals de referència van continuar actuant com a actiu refugi durant els mesos de gener i febrer, especialment a l’Antic Continent. Així doncs, el rendiment del bo a 10 anys alemany es va estrènyer en 5,7 punts bàsics fins al 0,18% i es va situar en nivells no vistos des de mitjan 2016. Així mateix, el bo espanyol a 10 anys va finalitzar el mes en un 1,17% des de l’1,41% registrat al tancament de 2018.
En canvi, el bo de referència italià es va mantenir pràcticament pla a causa de l’estabilització política i va ampliar tot just 1 punt bàsic per situar-se en el 2,75%. La prima de risc de Itàlia es manté en el 2,57%, mentre que la d’Espanya gira entorn dels 100 punts bàsics. Als Estats Units, gairebé no hi ha hagut moviments significatius en el rendiment del Treasury a 10 anys, ja que va tancar en un 2,71% des del 2,68% registrat al tancament de l’any passat.
Resultats empresarials
La temporada de resultats corresponent al quart trimestre de l’any anterior va mostrar unes xifres febles a Europa i sòlides als Estats Units. Amb més del 80% de dades publicades, el conjunt de companyies que conformen l’Euro Stoxx 600 van presentar un creixement conjunt de les vendes del 5,5% –sense variacions rellevants entre sectors– i un decreixement dels beneficis equivalent al -1,2% causat principalment pel sector financer (-21%) i els béns de consum (-16%). Això no obstant, en el còmput de l’any 2018, el balanç és positiu amb un 5% de creixement en termes de vendes i un 6% pel que respecta al benefici.
Quant als EUA, amb pràcticament la totalitat de les companyies havent publicat resultats, el creixement trimestral va ser del 6% en termes de vendes i del 12% pel que respecta al benefici, la qual cosa reflecteix l’alentiment macroeconòmic en ser comparats amb els resultats anuals, els quals van llançar un saldo del 9% en termes de creixement de vendes –destacant, una vegada més, el sector tecnològic– i del 22% pel que respecta al benefici, influïts per l’efecte base de la reforma tributària corporativa impulsada pel president nord-americà Donald Trump.
Renda Variable
Tal com comentàvem a l’inici de l’escrit, l’optimisme es va imposar en els mercats d e renda variable. L’Euro Stoxx 50 va finalitzar amb un +11% durant els primers compassos de 2019 i va recuperar la meitat de les caigudes des dels màxims de l’any anterior. Per la seva banda, l’IBEX 35 es va revalorar un 9%, tot i que encara ha de recórrer dos terços més fins a assolir el pic de cotització de l’any anterior registrat el mes de gener.
L’acompliment dels índexs als Estats Units ha estat superior al d’Europa. L’S&P 500 va avançar un 12% en el conjunt de l’inici de 2019 i va recuperar dues terceres parts del terreny perdut en les caigudes de la segona meitat de 2018. De la mateixa manera, el Dow Jones Industrial Average va registrar pujades del 13%, mentre que el Nasdaq es va revalorar en un 14%. Finalment, malgrat el rebot dels mercats emergents, l’increment del 9% en l’MSCI Emerging Markets només compensa part de les pèrdues registrades en l’exercici anterior.
El comportament de les matèries primeres també ha estat positiu. El Brent ha registrat pujades del 23% per situar-se en 66,0 USD/barril, si bé encara se situa lluny dels 86 USD/barril registrats l’octubre de 2018. L’or ha continuat el seu recorregut i s’ha revalorat un 2,2% durant els dos primers mesos de l’any i un 11% des dels mínims d’agost de l’any anterior.
Finalment, en el mercat de divises, l’encreuament euro/dòlar va tancar el mes de febrer pràcticament pla en situar-se en un 1,137 des de l’1,148 al tancament del mes de desembre.
