El passat 14 de març, l’agència Bloomberg informava que l’esperada cimera entre els presidents Trump i Xi Jinping per segellar un acord comercial entre els EUA i la Xina no se celebrarà el mes de març, sinó que “es preveu per al mes d’abril”. Encara que els equips negociadors mostren el seu optimisme, amb aquest retard es manté la incertesa respecte a la guerra comercial iniciada per la Casa Blanca el 2017 i que des de la meitat de l’any passat ha tingut clares conseqüències negatives per a l’economia mundial i l’evolució dels mercats financers.
En aquest informe analitzem la política proteccionista dels EUA des de l’inici de la presidència de Trump el gener de 2017, els impactes negatius per a l’economia mundial i els mercats financers, les expectatives per a la signatura d’un acord comercial i les seves possibles conseqüències positives.
Com hem arribat aquí?
Comencem amb una mica d’història per entendre la situació actual. Podríem dir que el conflicte comercial actual entre els EUA i la Xina neix el 2001, quan l’Organització Mundial del Comerç (OMC) va donar la benvinguda a la Xina com a membre número 143. En el seu discurs, el president xinès Jiang Zemin va prometre que la Xina respectaria les regles del lliure comerç.
Des d’aquell any 2001, la quota de la Xina en les exportacions mundials s’ha disparat des d’un 4% fins a gairebé un 14% actualment, gràcies a un model econòmic basat en la fabricació de productes de baix cost, al suport estatal en la creació d’empreses semipúbliques i a un tipus de canvi del iuan controlat.
Encara que els efectes econòmics per a la Xina, els EUA i l’economia mundial en general van ser immediats i clarament positius per al comerç exterior i per al creixement econòmic, de forma gradual s’han creat grans grups de perdedors que s’han vist perjudicats per l’increment de la desigualtat d’ingressos. El model productiu de la Xina s’ha centrat en la producció industrial de baix cost, un fet que ha obligat les economies desenvolupades a canviar el seu model cap a indústries més intensives en capital, amb conseqüències negatives per a la creació d’ocupació i per al poder adquisitiu de les famílies. Per exemple, als EUA, entre 2001–2016, la renda disponible va estar estancada per a un 20% de les famílies americanes, i per a un altre 20% de la societat, únicament va créixer un 4%.
Durant la seva campanya electoral, Trump va connectar amb aquests grups i va prometre enfrontar-se a la Xina per la seva política econòmica “abusiva”, impulsar la producció industrial dels EUA i reduir el dèficit en la balança comercial dels EUA amb l’objectiu de “Make America Great Again”.
El focus de Trump a la Xina
Encara que la Casa Blanca aplica una política proteccionista amb tots els seus socis comercials en general, mostra una clara orientació a renegociar els acords comercials amb la Xina. Per què aquesta obsessió?
- Encara que el dèficit per compte corrent dels EUA actualment és limitat (2% del PIB), gran part d’aquest saldo procedeix de la balança comercial de béns. La meitat d’aquest dèficit ve del comerç amb la Xina i, a més, s’ha duplicat en els últims 15 anys. El saldo negatiu de la balança comercial dels EUA amb la Xina triplica, per exemple, el que té els EUA amb la UE o fins i tot és gairebé sis vegades més gran que amb Japó. De cara als seus votants, Trump necessita un culpable d’aquest dèficit, i aquest culpable és la Xina.
- La Casa Blanca considera que la competència de les empreses xineses és abusiva tenint en compte el seu fort suport estatal. Com a exemple, Xina, a través del seu State-owned Assets Supervision and Administration Commission, controla més de la meitat de les companyies xineses incloses en la llista Fortune 5001. Al cap de poc temps d’assumir la presidència dels EUA, en una cimera de l’Asia-Pacific Cooperation (APEC), Trump va declarar: “Ja no podem tolerar aquests abusos comercials crònics, i no els tolerarem més… per aquesta raó soc aquí avui…”.
- Trump veu una amenaça el China Manufacturing 2025, el pla estratègic llançat pel primer ministre Li Keqiang el 2015, segons el qual la Xina pretén deixar de ser “la fàbrica barata del món” per enfocar-se en productes i serveis de més valor afegit amb elevada inversió en R+D com els sectors de semiconductors, robots, energia renovable, etc. El focus de la Xina en aquest pla significa una amenaça per al model econòmic dels EUA basat en un fort desenvolupament tecnològic.
Les mesures proteccionistes
Des del primer moment d’assumir la presidència dels EUA el 20 de gener de 2017, Trump ha posat el focus en mesures proteccionistes i recerca d’acords comercials bilaterals més favorables per als EUA amb els seus principals socis econòmics.
- El tercer dia de la seva presidència es va firmar la sortida del TPP, l’Acord Comercial Transpacífic de Cooperació Econòmica amb dotze països del Pacífic.
- Més endavant va amenaçar de sortir del NAFTA, l’acord comercial entre els EUA, Canadà i Mèxic, i va iniciar negociacions que després es van formalitzar en un nou acord amb condicions més favorables per a les exportacions americanes.
- El 2018, la Casa Blanca va estendre la seva estratègia i va anunciar els primers aranzels sobre importacions de rentadores i panells solars des de la Xina.
- Pel febrer va aprovar un increment de les tarifes sobre l’acer (25%) i l’alumini (10%) importats als EUA.
- El conflicte amb la Xina es va intensificar el juliol quan l’Administració de Trump va anunciar nous aranzels del 10% sobre prop de la meitat de les importacions realitzades des de la Xina i va amenaçar de sortir de l’Organització Mundial del Comerç (OMC).
- La reacció de la Xina va ser immediata. Davant de la confirmació que “els EUA estan iniciant una guerra comercial”, el president Li Keqiang va anunciar la imposició de noves tarifes per import de 34.000 milions d’USD a les importacions des dels EUA.
- Abans d’acordar un alto el foc per a un període de 3 mesos amb el president xinès a la cimera del G-20 del mes de desembre, Trump va insinuar que podria incrementar aquesta última tarifa fins i tot fins al 25%.
Les conseqüències econòmiques i financeres
Encara que els efectes negatius de la política proteccionista han tardat a produir-se, des de la meitat de 2018 tant les dades econòmiques com els resultats empresarials s’han vist impactats pels nous aranzels i per la incertesa provocada pel conflicte comercial entre els EUA–Xina, que han causat episodis de volatilitat en els mercats financers.
Impacte en el comerç internacional
Pel que fa a l’economia, s’ha vist una lògica reducció del ritme de creixement del comerç internacional, tal com reflecteixen les dades de creixement trimestral i els indicadors del comerç exterior, l’índex Baltic Dry2 i el World Trade Monitor de l’Organització Mundial del Comerç.
Font: Bloomberg
La reducció del comerç internacional ha afectat l’activitat econòmica de països exportadors com, per exemple, Xina, Alemanya, Corea del Sud i Japó, els quals, des de fa uns mesos, mostren una caiguda en les dades de confiança empresarial, d’activitat manufacturera i de les exportacions dels béns més afectats pels aranzels imposats pels EUA i la Xina. El desembre de 2018, el Fons Monetari Internacional va advertir que la guerra comercial pot frenar el creixement econòmic mundial i va anunciar que està analitzant retallar novament les previsions de creixement per al 2019, com ja va fer en la seva última revisió d’octubre (creixement del PIB mundial del 3,7% des del 3,9% projectat anteriorment). En aquesta mateixa línia, al principi del mes març l’OCDE va rebaixar les seves previsions de creixement del PIB mundial per al 2019 fins al 3,3% per les conseqüències negatives de les tensions comercials.
Resultats empresarials
En l’àmbit microeconòmic, la guerra comercial també ha generat els seus primers danys col·laterals: companyies americanes com Apple o Caterpillar han presentat caigudes de beneficis per la reducció de la demanda des de la Xina; Coca Cola Co. i Alcoa es queixen de la reducció de marges per l’increment del preu de les seves matèries primeres; i empreses exportadores com Boeing, Ford i General Motors s’han vist obligades a ajustar les seves estimacions de vendes. Moltes altres empreses han eliminat o retardat plans de noves inversions en Capex (inversions de capital que creen beneficis) per la incertesa econòmica i financera generada per les tensions polítiques i la guerra comercial.
Mercats financers
Els mercats financers van reaccionar de forma molt negativa a la intensificació del conflicte comercial. Les conseqüències d’aquest fet es van reflectir durant la segona meitat de 2018 amb caigudes en totes les borses mundials i correccions especialment pronunciades en els sectors i companyies més afectats per la reducció del comerç internacional com són, per exemple, el sector de l’automòbil, el consum cíclic o el sector químic. La continuïtat d’una guerra comercial provocaria un ajust addicional en les estimacions dels beneficis empresarials, en les expectatives d’inflació i de consum i en la inversió.
En cas de continuar la tendència cap a un proteccionisme més gran i increment d’aranzels, les conseqüències econòmiques a mitjà i llarg termini són clarament negatives. Segons un estudi elaborat per Bloomberg Economics, en cas d’una imposició per part dels EUA d’aranzels del 10% a les seves importacions amb posteriors represàlies per part d’altres blocs econòmics, es podria reduir el comerç internacional en un 4% el 2021 i tindria un efecte perjudicial en el PIB mundial de gairebé l’1%. En un escenari encara més sever de tarifes del 20%, els impactes el 2021 serien de més del 7% i 1,5%, respectivament.
Un segon efecte seria un increment de preus dels productes afectats pels aranzels, sobretot en sectors amb complexes cadenes de subministraments internacionals en què les múltiples importacions de diferents components o matèries primeres es veuen afectades per les tarifes. Com a “fàbrica del món”, la Xina juga un paper molt important en aquestes cadenes, sobretot com a proveïdor de maquinària, equips de telecomunicacions, etc. Segons un estudi de 2013 de l’OECD, per exemple, el sector de fabricació de béns duradors, equips elèctrics, automòbils o béns d’equip té una dependència d’aquestes cadenes de subministraments de més del 60% del valor de les seves exportacions.
L’impacte dels preus finals per als consumidors dependrà de la intenció i la capacitat de les empreses de traslladar l’increment dels seus costos als preus finals o de reduir marges, encara que no hi ha dubte que una prolongació de l’existència d’aranzels elevats causaria un increment de la inflació. A totes les guerres hi ha víctimes; a les guerres comercials, les víctimes solen ser els consumidors.
Negociacions entre els EUA i la Xina
A la cimera del G-20 del mes de desembre passat, Trump i Li Keqiang van arribar a un acord per no imposar-se nous aranzels durant un període de 90 dies amb l’objectiu de continuar les negociacions bilaterals. Per què la Casa Blanca va accedir a aquest alto el foc? Per què ha suavitzat la seva posició?
Encara que l’estratègia exacta de negociació només la coneix Trump, segurament la moderació de la seva posició té molt a veure amb el deteriorament de les dades econòmiques avançades, la queixa de diverses companyies líders nord-americanes sobre el difícil entorn de negoci o les creixents crítiques internes als EUA sobre la ruptura de la tradició americana de promoure el lliure comerç. Des de finals de 2017, el dèficit de la balança comercial dels EUA amb la Xina ha incrementat un 20%, la qual cosa possiblement ha fet veure al president que un pacte amb la Xina afavoriria l’economia americana.
Un altre factor que pot explicar el canvi d’estratègia negociadora de la Casa Blanca és el risc de represàlies de la Xina no només en forma de nous aranzels, sinó també en forma d’una devaluació del iuan o de vendes d’actius financers dels EUA com, per exemple, la forta posició de bons Treasury (la Xina és el comprador principal de les emissions de deute públic americà).
Però tenint en compte la tendència elevada del president americà de veure l’evolució de les borses com un indicador d’èxit de les seves polítiques econòmiques, segurament la forta correcció de l’S&P 500 i el Dow Jones en l’últim trimestre de l’any va ser un altre factor determinant en l’apropament a la Xina. Recordem, per exemple, un tuit de Trump a finals de 2017 que deia: «El Dow Jones puja 5.000 punts en un any. “Make America Great Again!“».
Expectatives per a un acord comercial
La notícia del passat 14 de març sobre un retard de la cimera entre Trump i Xi Jinping possiblement fins al mes d’abril és una decepció i mostra la complexitat de les negociacions que no només se centren en els aranzels i el dèficit comercial dels EUA amb la Xina, sinó també en les inversions directes en els dos països, en l’estabilitat dels tipus de canvi, en els subsidis industrials i en els drets de propietat intel·lectual. No obstant això, segons declaracions dels equips negociadors i d’altres persones vinculades, el to continua sent constructiu i s’estan aconseguint progressos. En aquesta mateixa línia, Trump va declarar recentment en un tuit: “Reunions importants i converses telefòniques sobre l’acord comercial amb la Xina, avui amb el meu equip assessor. Hem progressat molt en molts fronts.”
Un acord comercial entre els EUA i la Xina seria, òbviament, una notícia positiva per al comerç internacional, per a les expectatives de l’economia global i per a l’evolució dels mercats financers a mitjà i llarg termini. Encara que molt dependrà dels detalls de l’acord: un pacte sòlid entre els dos països milloraria les condicions per a moltes empreses exportadores i importadores, incrementaria la visibilitat per a nous projectes d’inversió, comprimiria l’impacte dels aranzels en els preus de components i matèries primeres i reduiria la prima de risc en els mercats financers.
Tot i que els impactes positius d’un acord serien innegables, considerem que una dosi de prudència en l’anàlisi de les conseqüències a llarg termini és necessària. D’una banda, perquè, en funció dels detalls del pacte EUA-Xina, les exportacions d’altres països, com per exemple les europees, poden veure’s afectades negativament en cas que la Xina es comprometés a incrementar l’import mínim de les seves importacions destinades a les empreses nord-americanes. I de l’altra, perquè la tendència generalitzada de molts blocs econòmics a defensar els seus interessos econòmics en forma de mesures proteccionistes, suport estatal al sector corporatiu, polítiques de tipus de canvi, etc., continuarà, però tenint en compte diferents factors estructurals (endeutament elevat, reducció del ritme de creixement de la població, envelliment de la població, etc.) que limiten el creixement econòmic potencial a llarg termini. En aquest sentit, la recent amenaça de Trump d’imposar aranzels d’importacions d’automòbils i components des de la UE, justificats per “raons de seguretat nacional”, n’és un exemple.
