Actualitat Experts Finances Mercats
Els tipus d’interès negatius, provocats per la política del BCE, afecten tots els agents econòmics: els Estats que aconsegueixen finançar-se a cost pràcticament nul; les famílies i empreses que gaudeixen una reducció del cost del seu deute; els estalviadors que han de transformar-se en inversors per evitar que els seus diners perdin valor; i el sector bancari per l’impacte en el seu negoci.
Actualitat Finances Glossari Mercats
Els mercats financers van celebrar amb pujades generalitzades l’anunci del descobriment d’una vacuna per prevenir el contagi del coronavirus juntament amb la ràpida aprovació del seu ús per part de les autoritats sanitàries competents. La companyia farmacèutica Pfizer i el seu soci alemany BioNTech van comunicar el passat 9 de novembre que el seu tractament contra la COVID-19 és efectiu en més d’un 90 % dels casos.
Les perspectives econòmiques i financeres per a Espanya, Europa i el món en general s’han vist dràsticament impactades per la crisi de la COVID-19 i per les mesures de contenció necessàries. Des de Caixa d’Enginyers hem elaborat l’informe ‘Perspectives econòmiques i financeres’, amb el qual incidim en les conseqüències per a l’economia, la política monetària i els mercats financers, independentment del fort i trist impacte sanitari, social i fins i tot humà.
Actualitat Experts Finances Mercats
La reunió del Consell de Govern del BCE del mes de juny de 2014, presidida per Mario Draghi, va significar un abans i un després per a la política monetària a la zona euro. En aquella reunió, es va decidir retallar els tipus d’interès de la facilitat de dipòsit, que defineix com el Banc Central remunera els bancs per a l’excés de liquiditat que dipositen, fins a un -0,10 %, és a dir, en terreny negatiu. D’aleshores ençà, el BCE, per coherència amb la seva política monetària expansiva, s’ha vist obligat a anar reduint aquest tipus d’interès fins a un –0,50 %, el seu nivell actual.
La majoria de selectius han tancat els mesos de setembre i octubre en negatiu a causa dels temors generats per l’augment en el nombre d’encomanats per coronavirus, amb la conseqüent pressió més gran en els sistemes sanitaris a escala global i la reimposició de mesures de distanciament social. Així doncs, els agents financers preveuen que el repunt en el nombre d’infectats tingui un impacte negatiu inevitable en termes macroeconòmics, si bé no sembla probable que l’esmentat impacte sigui tan sever com l’infringit per la primera onada. A col·lació, la carrera per trobar un tractament que aconsegueixi frenar la pandèmia continua amb més de cent cinquanta vacunes possibles en desenvolupament a escala global, amb la qual cosa sembla raonable pensar que s’aconseguirà descobrir-ne una a bastament efectiva.
En un article anterior vam comentar les primeres conseqüències d’una possible victòria de Joe Biden en les eleccions presidencials dels EUA, les amenaces de Trump per a acudir als tribunals per suposat frau en el vot per correu i la possibilitat que el nou president hagi de governar sense comptar amb una majoria demòcrata en totes dues cambres del Congrés.
Després de confirmar-se la victòria demòcrata als estats de Nevada i Pennsilvània, aquest passat cap de setmana, Biden & Harris superen els 270 electors necessaris i es proclamen president i vicepresidenta dels EUA. Encara que Donald Trump, a data d’avui, continua sense reconèixer la derrota i afirma estar treballant amb el seu equip d’advocats per a preparar denúncies en diferents estats, no sembla comptar amb el suport del partit republicà. Tot i això, haurem d’esperar fins a gener per a conèixer el detall de l’equilibri polític en el Congrés, ja que en l’estat de Geòrgia s’ha de celebrar una segona volta després de conèixer que cap dels candidats ha aconseguit un mínim del 50% dels vots. Però fins i tot en cas d’una victòria de la segona volta a Geòrgia, és possible que Biden & Harris hagin de governar sense comptar amb una majoria al Senat.
S’obre, per tant, un escenari de statu quo positiu des del punt de vista econòmic i financer, en el qual el president electe pot iniciar la seva agenda però amb l’obligació de negociar amb els republicans en el Congrés. La reacció dels mercats financers ha estat positiva, ja que la probabilitat d’aprovació de propostes econòmiques i fiscals menys market friendly, com l’increment de l’impost de societats, la limitació de recompra d’accions o estudiar limitacions al poder econòmic de les grans tecnològiques, s’ha reduït sensiblement. Un altre factor positiu que ha impulsat les borses són les recents notícies positives respecte als avenços de les vacunes de Astrazeneca i Pfizer.
Abans de les eleccions, tots dos partits estaven en fase de negociació d’un nou pla d’estímul fiscal per a fer front a les conseqüències econòmiques de la pandèmia. La previsible situació política després de les eleccions, amb un president controlat per un Senat en mans de republicans, fa confiar en un acord fiscal equilibrat que tingui impacte positiu en l’economia americana a curt termini però que alhora limiti els riscos per a la sostenibilitat del deute públic i els costos de finançament a mitjà i llarg termini. Almenys, així és com els mercats financers, i especialment els de deute, ho han interpretat.
El programa electoral dels demòcrates recollia un pla d’inversió de 3.000 bilions de dòlars per a un període de 10 anys, amb un fort focus en inversions dirigides a infraestructures però sobretot en economia sostenible amb l’objectiu d’aconseguir neutralitat en emissions de CO₂ el 2050. Encara que possiblement el resultat de la negociació amb els republicans serà un programa menys ambiciós, és probable que el partit republicà post Trump tingui una posició més favorable a iniciatives concordes a l’Acord de Paris, per la qual cosa confiem en la seva aprovació.
El programa electoral de Biden recull la proposta de trencar amb la política de reducció d’impostos de Trump, a través d’un increment de l’impost de societats del 21% a 28% i un increment dels impostos a les rendes de les classes més altes. Els ingressos anirien destinats a major despesa en educació, llars d’infants i sanitat, etc. Estimacions inicials indicaven un desequilibri pressupostari entre les diferents iniciatives fiscals, causant un increment del dèficit públic d’aproximadament un 2% del PIB a l’any.
L’absència del Blue Wave, en línia amb el comentat en els punts anteriors, han tingut un impacte positiu en els mercats financers ja que els inversors anticipen que ni l’increment de l’impost corporatiu serà tan agressiu, ni l’impacte en el dèficit públic dels programes socials serà tan elevat.
Encara que l’estil negociador i de comunicació de Biden possiblement serà molt diferent que el de Trump, la política comercial dels EUA cap a la Xina serà similar. És consens al país que la política econòmica de la Xina, basada en suport estatal a les empreses, mà d’obra barata i manipulació del seu tipus de canvi, ha afectat molt negativament al sector manufacturer estatunidenc. Biden per tant continuarà amb la política d’aranzels encara que és probable que reprengui el diàleg amb les autoritats xineses per a arribar a un nou acord comercial.
Arriba l’endemà de les eleccions presidencials dels Estats Units, sens dubte un dels principals esdeveniments per a aquest 2020, però seguim sense conèixer qui serà el president del país per als pròxims quatre anys. Aquest any, el coronavirus ha canviat molts dels nostres hàbits i, entre ells, hem d’incloure la manera de votar. El vot per correu alentirà el resultat de les eleccions, tindrem uns dies d’indefinició amb el risc que l’actual president Trump no reconegui el resultat electoral i que el procés de recompte es judicialitzi, tal com ha amenaçat aquest matí en el seu discurs i a Twitter. Mentre escrivim aquestes línies, la probabilitat de victòria tant de l’actual president Donald Trump com del candidat demòcrata, Joe Biden, són les d’un llançament de moneda.
Al 2020, s’ha disparat el vot per correu, superant els 100 milions de vots. Per a posar-ho en context, aquesta xifra equival al 73% del total de vots emesos en les eleccions de 2016. Aquesta és la principal qüestió que genera un problema pel que fa a la publicació del resultat final. La normativa a aplicar en la votació varia segons l’estat. En alguns d’ells, fins i tot s’admeten els vots per correu arribats fins uns dies després del 3 de novembre, fet que Trump denuncia en les seves recents declaracions. Actualment el focus d’atenció està posat en estats “indecisos”, entre ells Wisconsin, Michigan i Pennsilvània. En última instància, els resultats electorals als Estats Units no seran oficials fins que els estats els certifiquin i, oficialment, el termini límit és fins al 14 de desembre.
Hem de recordar un altre element de vital importància respecte al vot per correu, s’estima que més d’un 50% dels votants de Biden ho faran per correu, molt diferent del 25% estimat per a l’electorat republicà. Això ens suggereix que podem tenir inicialment unes xifres més alineades amb els interessos de l’actual president però que poden anar canviant a mesura hi hagi més vot per correu escrutat.
L’endemà de les eleccions ens hem despertat amb la sorprenent fortalesa de l’actual president quan les prediccions donaven una clara victòria per al candidat demòcrata. Són diversos els factors que expliquen aquesta realitat, però volíem ressaltar l’estreta relació entre l’elecció d’un president i la situació econòmica de les famílies. La consultora Gallup va preguntar als ciutadans el setembre passat si la seva situació personal havia millorat a la de fa quatre anys i la resposta de la gran majoria va ser que sí. Trump és el primer president que pot afirmar una millora en la vida de les famílies sota el seu primer mandat des de Reagan. Com pot ser això així en el context d’una pandèmia? El suport incondicional d’una part de la població podria donar resposta. No obstant això, la importància de la relació entre la percepció de la situació personal i la reelecció d’un president continua intacta.
En relació amb aquesta inesperada resistència de Trump, un dels escenaris a considerar com a resultat de les eleccions queda pràcticament descartat, l’escenari de “l’ona blava” o “blue wave”. Aquest escenari consistia en el fet que el partit demòcrata es fes tant amb el poder executiu com amb el poder legislatiu. Avui dia, sembla bastant clar que el partit de Biden conservarà amb una àmplia majoria la cambra baixa, però sembla que les eleccions no els donaran la suficient força per a reprendre el Senat. Així que assumint que Biden guanyés les eleccions, i en aquest moment és una suposició incerta, el Congrés dels Estats Units quedaria dividit entre els dos partits.
Quines polítiques resultaran dels escenaris més probables? D’entrada, descartant “l’ona blava” també descartem el major suport fiscal possible per a una major recuperació econòmica al 2021 i 2022. Aquest escenari posava especial èmfasi en el suport de les famílies i en una revolució energètica, i a la vegada relaxant tensions geopolítiques. Pel que hem d’esperar un estímul fiscal més limitat, amb el focus posat en la millora de la infraestructura juntament amb una menor amenaça reguladora i de pujada d’impostos. D’altra banda, sí que hauríem d’esperar una millora en les relacions comercials amb tercers en el cas que Biden arribés finalment a la Casa Blanca.
Del que podem estar segurs és que les eleccions estan sent molt més ajustades del que estava previst, i això obre les portes a un escenari poc desitjable. Per a començar, el resultat podria trigar més d’una setmana a conèixer-se, juntament amb un període d’incertesa més ampli de l’esperat. Així mateix, segons l’ajustat que acabi sent el resultat, hi ha riscos a l’alça d’acusacions de frau juntament amb desafiaments legals que creen una situació que recorda a les eleccions d’anys 2000, entre Bush i Gore. Aquestes acusacions podrien arribar, en última instància, a la Cort Suprema, institució que recentment ha rebut molta atenció després de la defunció de Ruth Ginsburg, una de les jutgesses més progressistes. A més, Trump no ha dubtat a suplir el seient de Ruth amb una jutgessa molt més conservadora.
Per a finalitzar, ens trobem amb un escenari molt més renyit del que es preveu, que tanca les portes a un major estímul fiscal, una major regulació i una major inversió en energies renovables. D’altra banda, s’obren les portes per a consolidar l’actual status quo davant una possible judicialització de les eleccions.
Malgrat ser els primers a experimentar els efectes negatius de la COVID-19, Àsia es manté al capdavant de l’economia mundial en termes de creixement, i els seus països se situen en una posició privilegiada per sortir com els clars vencedors d’aquesta situació. Així, segons les previsions del Fons Monetari Internacional del mes de juny, es preveu que el conjunt de països experimenti un lleuger retrocés en el rendiment de les seves economies del 0,8 % durant l’any actual i que, posteriorment, l’any 2021 aquestes economies recuperin tot el terreny perdut per assolir una taxa de creixement del 7,8 %. Considerem que la regió continua sent la més vibrant i dinàmica al llarg del globus i continuarà oferint una oportunitat única per participar en un dels processos més grans de transformació social i econòmica de la història recent.
La regió destaca per la seva significativa diversitat social i econòmica, i inclou països amb un PIB per càpita molt reduït com Cambodja, Bangladesh o, fins i tot, la Índia, els quals voregen el límit dels 2.000 dòlars, i també països ja desenvolupats com Singapur, que registra un PIB per càpita de 65.000 dòlars. Així, cada país es troba en diferents punts dels seus llargs camins econòmics i ofereix diferents oportunitats des del punt de vista de creixement.
Malgrat aquesta marcada heterogeneïtat entre països, hi ha diferents nexes d’unió que possibiliten l’auge de les seves economies a través de creixements econòmics que els països desenvolupats només poden somiar i que podríem resumir en tres tendències de creixement secular:
No obstant això, també resulta rellevant destacar els diferents riscos associats que comporten una importància més gran a escala mundial. Aquests riscos pivoten principalment sobre aspectes més de tipus geopolític: les lluites de poder dels diferents països per fer prevaler la seva hegemonia.
És per això que recentment s’hi registren nous fronts més enllà de la lluita comercial i tecnològica entre la Xina i els Estats Units, com, per exemple, els enfrontaments bèl·lics entre l’Índia i la Xina que han derivat en la prohibició de l’ús d’aplicacions xineses en territori indi, la disputa territorial en el Caixmir o la lluita pel control del mar de la Xina.
Actualment, el conjunt d’Àsia suposa el 60% de la població mundial i el 34% del PIB, encara que només el 21% de la capitalització borsària mundial. Per ser justos, el marc jurídic per a la inversió en aquests països dista encara molt de països desenvolupats com ara Europa o els Estats Units. Com a exemple, als Estats Units la ràtio de capitalització borsària sobre el PIB se situa en nivells del 130%, per la qual cosa podem concloure que, probablement, la capitalització de les companyies asiàtiques no fa justícia als seus fonamentals. Encara que desconeixem el grau d’infravaloració del conjunt de companyies, atès el dinamisme de les economies i el vibrant procés de transformació que estan tenint les companyies, sembla clar que el pes en termes de mercat de les companyies asiàtiques no farà sinó incrementar durant els propers anys per assolir, així, una ràtio més comparable amb la resta de països. Només ens trobem a l’inici d’un llarg camí.
En l’article d’avui, Bas Fransen, Director de Mercat de Capitals de Caixa d’Enginyers, ens explica les quatre claus per a entendre la bona reacció de les borses malgrat la crisi econòmica mundial. Com és possible aquesta forta recuperació de les borses sense que la pandèmia estigui sota control o l’economia s’hagi recuperat? Avui ho sabrem.
Actualitat Economia sostenible Finances Mercats Social
El volum de deute sostenible ha augmentat de forma imparable durant els últims anys, essent el punt d’inflexió la cimera per al Clima de París COP21 (desembre 2015). Tot i que des dels seus inicis aquestes emissions han estat constituïdes únicament per bons verds -van assolir un nou rècord el 2019 amb un volum de 271.000 milions de dòlars, més de la meitat del mercat-, els bons socials han anat guanyant pes relatiu dins l’univers d’emissions de renta fixa, sobretot arran de la COVID-19, i ja suposen més del 50% de les noves emissions a tancament de maig de 2020.
