El volum de deute sostenible ha augmentat de forma imparable durant els últims anys, essent el punt d’inflexió la cimera per al Clima de París COP21 (desembre 2015). Tot i que des dels seus inicis aquestes emissions han estat constituïdes únicament per bons verds -van assolir un nou rècord el 2019 amb un volum de 271.000 milions de dòlars, més de la meitat del mercat-, els bons socials han anat guanyant pes relatiu dins l’univers d’emissions de renta fixa, sobretot arran de la COVID-19, i ja suposen més del 50% de les noves emissions a tancament de maig de 2020.
Però, què són els bons socials i verds? Des de Caixa d’Enginyers expliquem i exemplifiquem les diferents tipologies de deute sostenible i les seves principals diferències.
Bons socials
Els bons socials busquen finançar projectes amb l’objectiu de mitigar un problema social determinat com, per exemple, l’accés a un habitatge assequible o a subministres bàsics, generació de feina o apoderament socioeconòmic. En el context actual de pandèmia, la majoria del bons que s’han emès han estat per pal·liar els efectes negatius, tant econòmics com socials, derivats de la COVID-19.
Bons verds
Els bons verds destinen els recursos obtinguts al finançament o refinançament de projectes ecològics, ja sigui enfocats a energies renovables, eficiència energètica, edificis verds, transport net, implementació de solucions de tractament d’aigües residuals o millora de la gestió, reducció i reutilització de residus.
Bons lligats a la sostenibilitat
Una altra tipologia de deute que ha anat guanyat rellevància en els dos últims anys són els bons o préstecs lligats a la sostenibilitat, que el 2019 van créixer un 168% fins a un volum de 122.000 milions de dòlars. Aquestes emissions vinculen el pagament del cupó a la consecució o millora de certes mètriques ambientals, socials i/o de govern corporatiu als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En seria un exemple un bo la rendibilitat del qual està lligada als ODS.
Bons de sostenibilitat
En la mateixa línia que els anteriors, aquesta tipologia de deute, destinada a finançar projectes tan ambientals com socials, ha experimentat el 2019 un augment de gairebé el triple de volum respecte a l’any anterior, arribant als 46 mil milions d’euros. Exemple d’aquesta tipologia podria ser una companyia de telecomunicacions que emet un bo per a la transformació de la seva xarxa de coure a fibra òptica, impactant de forma positiva en una doble via, tan social com ambiental: reduint el CO2 i, a la vegada, millorant significativament l’accés a les comunicacions.
Cap a una recuperació sostenible
Des de Caixa d’Enginyers apuntem que els devastadors impactes socials i econòmics de la pandèmia COVID-19 continuen alterant vides, negocis i comunitats a una escala sense precedents. Els governs estan posant en pràctica mesures de recuperació econòmica que tindran importants repercussions en l’economia mundial a llarg termini, per a la qual cosa és vital que aquestes mesures preparin el camí per a una recuperació sostenible. Una recuperació que sigui baixa en carboni que acceleri la transició a un model social i econòmic.
Com a fons que reuneix diferents emissions de deute sostenible, un bon exemple seria el CdE ODS Impact ISR, un fons d’inversió mixt de renta variable del Grup Caixa d’Enginyers que, després del seu llançament el 2019, va ser qualificat per primera vegada a l’abril de 2020 en el rànquing MSCI, liderant la seva categoria en la mètrica SUSTAINABLE IMPACT, per sobre d’un total de 714 competidors. Aquest fons es centra en companyies que contribueixen al compliment dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment, el d’Educació (4), Aigua (6) i Indústria, Innovació i Infraestructura (9).
En la cartera de renta fixa, el CdE ODS Impact prioritza emissions de deute sostenible, un 40% a tancament de juny, que equival a un 20% de la totalitat del patrimoni del fons. El conjunt de les seves emissions són bons verds, exceptuant una emissió social, els fons de la qual es destinaran a mitigar els severs impactes econòmics i socials causats directa o indirectament per la pandèmia COVID-19 a Espanya, distribuïts de la següent manera: 80% finançament i microfinances, 16% sanitat, 3% educació i finalment 1% a habitatge assequible.
