Articles guardats
Perspectives econòmiques davant la COVID-19 (2021)

Actualitat Finances Mercats

Perspectives econòmiques davant la COVID-19 (2021)

Les perspectives econòmiques i financeres per a Espanya, Europa i el món en general s’han vist dràsticament impactades per la crisi de la COVID-19 i per les mesures de contenció necessàries. Des de Caixa d’Enginyers hem elaborat l’informe ‘Perspectives econòmiques i financeres’, amb el qual incidim en les conseqüències per a l’economia, la política monetària i els mercats financers, independentment del fort i trist impacte sanitari, social i fins i tot humà.

Impacte de la pandèmia. En quin punt estem?

Ens trobem en una situació d’elevada incertesa respecte a l’impacte de la pandèmia en les diferents economies i sectors. També respecte a quan i com serà la recuperació durant aquest any 2021. En forma de V per a alguns països, en forma de W per a molts d’altres i fins i tot en forma de K, amb una creixent desigualtat econòmica entre països, sectors o famílies.

Per a moltes economies, la pandèmia tindrà conseqüències negatives estructurals.

  1. Economies amb un elevat pes del PIB en els sectors molt afectats pel confinament poden veure una reducció del seu teixit empresarial, amb conseqüències negatives per a l’ocupació, la demanda interna i, en definitiva, les perspectives de creixement a mitjà i llarg termini.
  2. El sector privat pot adoptar una actitud excessivament cautelosa (increment d’estalvi) i causar una reducció en consum i inversions empresarials. Per tant, el ritme de recuperació de l’economia serà possiblement molt diferent per a cada país.

Reacció davant la situació: ràpida i contundent

Les diferents autoritats econòmiques, fiscals o monetàries a tot el món han reaccionat amb rapidesa i contundència. Els bancs centrals han creat un entorn de condicions de finançament molt laxes que permet a les empreses i, sobretot, als Estats emetre el deute necessari per evitar el col·lapse de les economies a curt termini i impulsar-ne la recuperació a mitjà termini. Es tracta d’una coordinació entre la política monetària i la fiscal.

Després d’aquestes mesures d’urgència que ens han de permetre passar aquests mesos “tan bé com puguem”, les pròpies iniciatives han d’anar dirigides cap a una reconstrucció de les economies, tenint en compte possibles canvis d’actitud de famílies i empreses (més distància social, eines digitals, menys deslocalització, teletreball, etc.), més presència de l’Estat i més endeutament privat i públic. En aquest sentit, les iniciatives com el Next Generation EU, amb solidaritat cap als països més afectats per COVID-19, i el finançament mitjançant deute europeu són molt bones propostes.

Les diferents mesures que s’han pres a nivell mundial, i que encara s’estan implementant, són d’una quantia sense precedents i podrien assegurar una ràpida recuperació de molts sectors i economies en els pròxims anys.

Un factor d’esperança addicional

L’inici de la vacunació de la població a Europa i a Espanya, amb Moderna i Pfizer/BioNTech, suposa un important factor d’esperança. A la Xina i Rússia, des de fa unes setmanes, s’ha iniciat amb la vacunació de projectes locals.

Tot i que encara existeix incertesa sobre possibles mutacions del virus, com s’ha vist recentment a Gran Bretanya, Sud-àfrica o el Brasil, o sobre quant es pot trigar a aconseguir una immunitat de grup suficient per aixecar les restriccions i reobrir les economies, el començament de la distribució de les vacunes significa un important impuls per a la recuperació.

L’evolució dels mercats financers, malgrat la crisi sanitària i econòmica, ha estat generalment positiva, amb els principals índexs borsaris amb rendibilitats positives el 2020.

En propers articles del blog farem un repàs per l’escenari central del 2021, temes d’inversió, factors d’incertesa, etc. Subscriu-te a la newsletter per no perdre’t les pròximes entrades!