Articles guardats
L’impacte dels tipus d’interès negatius per al sector bancari europeu

Actualitat Experts Finances Mercats

L’impacte dels tipus d’interès negatius per al sector bancari europeu

Els tipus d’interès negatius, provocats per la política del BCE, afecten tots els agents econòmics: els Estats que aconsegueixen finançar-se a cost pràcticament nul; les famílies i empreses que gaudeixen una reducció del cost del seu deute; els estalviadors que han de transformar-se en inversors per evitar que els seus diners perdin valor; i el sector bancari per l’impacte en el seu negoci.

La matèria primera dels bancs són els diners. El preu del diners es reflecteix mitjançant els tipus d’interès. Així que, quan els tipus són negatius, i per tant els diners no valen res, el negoci del sector bancari es veu afectat.

Quines en són les conseqüències?

L’entorn dels tipus negatius és indubtablement un fort repte per al sector bancari europeu. El mateix Fons Monetari Internacional va resumir en un estudi d’abril de 2020 que:

“… La rendibilitat ha estat un repte persistent per als bancs en diverses economies avançades des de la crisi financera global… tipus d’interès molt baixos han reduït els marges d’interès…”

I fins i tot el mateix BCE ha declarat: “el BCE admet que els tipus negatius perjudicaran més la banca en el futur”. L’impacte perjudicial dels tipus negatius sobre els marges d’interès i sobre la capitalització del sistema bancari va ser, precisament, el principal argument per al Riksbank, el banc central de Suècia, per abandonar l’estratègia de tipus d’interès inferior al 0% el desembre de 2019, després de més de 4 anys. Amb tot això, no sorprèn que la cotització dels bancs europeus reflecteixi una clara correlació amb els tipus d’interès.

interès negatius

Com funciona aquesta relació entre els tipus d’interès i la rendibilitat dels bancs?

El negoci bancari tradicional consisteix a captar recursos i facilitar crèdits amb un diferencial positiu en els tipus d’interès aplicats: el marge d’interès. Quan els tipus d’interès cauen, aquest marge d’interès es redueix. Fins a cert punt és un procés lògic, com passa en altres sectors empresarials. A preus més baixos, menys capacitat de generar un marge de benefici.

Però què passa quan els tipus d’interès baixen molt o fins i tot passen al terreny negatiu?

Ens trobem amb un efecte asimètric: la rendibilitat del seu actiu baixa, però el cost del seu passiu no pot reduir-se de la mateixa forma, ja que els bancs no poden, ni volen, aplicar tipus d’interès negatius als comptes corrents o dipòsits dels seus clients minoristes, per a molts bancs una part substancial del seu passiu. Els membres del Consell Executiu del BCE dirien que estem aplicant una anàlisi parcial, i és cert perquè existeixen factors teòricament positius de la política de tipus baixos per al negoci bancari: un increment de l’activitat econòmica, millors condicions en els mercats financers que afecten el negoci de les inversions, una demanda més gran de crèdit i una reducció de la morositat. Són factors macroeconòmics que són vàlids per a un escenari de tipus baixos, però que canvien en un de tipus negatius.

I, a més, un dels efectes econòmics de la pandèmia ha estat un espectacular increment de la taxa d’estalvi privat, que es trasllada a un increment dels saldos en comptes corrents i dipòsits dels balanços bancaris. Els bancs, davant la incapacitat de transformar aquests recursos en actius rendibles en un període tan curt de temps, es veuen obligats a dipositar aquests saldos en el BCE a un cost de -0,50%.

Leave a Comment