La reunió del Consell de Govern del BCE del mes de juny de 2014, presidida per Mario Draghi, va significar un abans i un després per a la política monetària a la zona euro. En aquella reunió, es va decidir retallar els tipus d’interès de la facilitat de dipòsit, que defineix com el Banc Central remunera els bancs per a l’excés de liquiditat que dipositen, fins a un -0,10 %, és a dir, en terreny negatiu. D’aleshores ençà, el BCE, per coherència amb la seva política monetària expansiva, s’ha vist obligat a anar reduint aquest tipus d’interès fins a un –0,50 %, el seu nivell actual.
La política monetària en la zona euro, ja expansiva abans de 2020 i ultraexpansiva (gràcies a les noves subhastes de liquiditat i al programa de compra d’actius PEPP) des del començament de la pandèmia, ha tingut conseqüències per als tipus d’interès en el mercat monetari i de renda fixa. Els tipus d’interès negatius a curt termini s’han traslladat a la part llarga de la corba per la tendència de recerca de rendibilitat de molts inversors institucionals.
Què signifiquen els tipus d’interès negatius?
Durant molt de temps, els economistes i inversors crèiem que els tipus d’interès serien positius per definició. I, de fet, en pràcticament tota la història ha estat així. Per pura lògica, ja que el tipus d’interès representa el preu dels diners i, en conseqüència, el rendiment que obté un prestador per donar un crèdit a un Estat, empresa o família. El tipus d’interès, en el fons, reflecteix el valor temporal dels diners, un concepte econòmic que es pot resumir en el simple fet que tots preferim cobrar una quantitat de diners avui i no pas l’any vinent.
Per tant, la situació dels tipus negatius ens genera els dubtes següents: Per què estaria disposat a deixar diners si aquesta inversió em costa diners? Si els tipus negatius indiquen que el valor temporal dels diners és negatiu, significa que prefereixo cobrar l’any vinent i no pas avui? Si hi ha inflació, però els meus estalvis no generen rendiment, significa que estic perdent patrimoni o capacitat adquisitiva? Com és possible que el Tresor Públic espanyol sigui capaç d’emetre nou deute i cobrar-ne interessos?
El perquè dels tipus negatius
La situació actual ens porta a la pregunta òbvia i clau: Per què estem en un entorn de tipus d’interès negatius? L’any 2020 és històric per l’impacte negatiu de la pandèmia en l’economia i entenem que els tipus estiguin baixos. Però anys anteriors teníem xifres de creixement econòmic raonables, no? Per què el BCE va decidir retallar el seu tipus de dipòsit a -0,10 % l’any 2014? Per què no el va incrementar els anys posteriors quan el creixement del PIB de la zona euro era proper al 2 %?
La resposta està en l’objectiu del BCE. En els estatuts del Banc Central podem llegir el següent:
“… L’objectiu del Consell de Govern del Banc Central Europeu és mantenir la inflació en un nivell inferior, encara que pròxima al 2 % a mitjà termini…”
És a dir, l’objectiu principal de la política monetària és un control de la inflació tant a l’alça com a la baixa. Per tant, una inflació molt baixa durant un període prolongat també és un aspecte que el BCE ha d’evitar. I precisament en aquesta part s’amaga l’explicació de la política monetària actual. Vegem l’evolució de la inflació i expectatives d’inflació en la zona euro des de 2014.
Les conclusions són molt clares. Excepte un repunt temporal a mitjans de 2018, des d’inicis de 2014, la inflació de la zona euro ha estat clarament inferior al 2 %. Però la dada de l’IPC és molt volàtil, ja que hi incorpora components de preus amb elevada fluctuació com ara energia i alimentació. Observem, per tant, l’evolució de l’IPC subjacent, que corregeix per aquests efectes: més a prop de l’1 % que del 2 % i clara tendència a la baixa durant el 2020.
Finalment, podem analitzar les expectatives d’inflació que cotitzen en el mercat de derivats. Una tendència baixista constant que indica que els inversors avui dia no esperen una inflació a mitjà termini superior a l’1,3 %.
El BCE incompleix amb el seu mandat, ja que tant la inflació com les expectatives d’inflació per al mitjà termini són clarament inferiors al 2 %. Per aquesta raó, la política monetària és ultraexpansiva, fet que ha generat tipus negatius.
