Al començament del mes de novembre es va celebrar la conferència europea “Fixed Income Future Leaders Summit Amsterdam 2018”. En una de les taules rodones, que va tractar sobre la problemàtica de “Com protegir la seva cartera de deute públic i renda fixa en un entorn d’alça de tipus d’interès”, va participar Bas Fransen, director de Mercat de Capitals del Grup Caixa d’Enginyers, junt amb especialistes de gestió de renda fixa d’entitats com JPMorgan, Amundi Asset Management, TD Securities i MN Asset Management.
Tot i que el debat es va centrar en la problemàtica de la gestió de carteres institucionals, es van comentar múltiples aspectes d’interès per als inversors en general com, per exemple, quin serà l’impacte del final del Programa de Compra d’Actius (Quantitative Easing) del Banc Central Europeu?
El mes de juny passat, el president Draghi va anunciar que el desembre de 2018 finalitzaran les compres netes de deute públic, renda fixa corporativa, cèdules hipotecàries i titulitzacions realitzades des del març 2015 dins del mandat del Programa Quantitative Easing (QE). Segons aquest programa, el BCE ja ha comprat fins avui un import de 2.500.000 milions d’euros. Des del mes de setembre passat, el BCE realitza compres per import de 15.000 milions d’euros mensuals.
Quin serà l’impacte d’aquesta modificació de la política monetària del BCE?
Mirem els detalls del QE
Des del seu inici el març de 2015, l’import total comprat pel BCE equival al 22% del PIB de l’eurozona. El total de deute comprat pel BCE és aproximadament un 25% del total de deute públic emès de països de l’eurozona i un 15% de la renda fixa corporativa emesa. Quan finalitzi aquest any 2018, el BCE haurà realitzat compres de deute públic pràcticament equivalents a l’emissió neta (nova emissió menys les amortitzacions) dels Tresors Públics de països com Espanya o Itàlia.
Per tant, el final del QE del BCE tindrà un impacte considerable en el deute públic i renda fixa en el sentit que desapareix un fort comprador del mercat. Encara que possiblement no hauríem de parlar de desaparèixer, ja que el BCE ha anunciat que, una vegada finalitzades les compres netes el desembre de 2018, continuarà reinvertint els venciments de deute que té en la seva cartera. Aquests fluxos de reinversió continuaran sent elevats: una anàlisi dels venciments indica que el BCE renovarà compres per import d’aproximadament 15.000 milions d’euros mensuals durant els anys 2019 i 2020, un import equivalent a les compres netes d’aquests últims tres mesos de l’any.
Amb el QE i la seva política monetària expansiva en general, el BCE va crear una situació de tipus d’interès negatius o molt baixos en els mercats i, a més, una sensació de protecció entre els inversors, que, al seu torn, va generar la necessitat i la voluntat (sobretot entre inversors institucionals, però també entre els minoristes) d’assumir més risc en les seves inversions en renda fixa. La tendència de recerca de rendibilitat es va traduir en més fluxos d’inversions en títols a més llarg termini, en renda fixa en divisa estrangera, en renda fixa corporativa amb ràtings inferiors a investment grade o en títols amb menys garanties com ara bons subordinats o participacions preferents.
Per totes aquestes raons, el final del QE del BCE tindrà un impacte transcendental en les estratègies d’inversió dels diferents inversors que s’han d’enfrontar a tipus d’interès i diferencials de crèdit més elevats. Sobretot perquè l’inici de la normalització de la política monetària a l’eurozona es produeix en un moment en què altres bancs centrals globals també han iniciat la seva retirada gradual dels estímuls monetaris.
Però hi ha factors que fan pensar que aquest canvi estructural en els mercats de deute públic i renda fixa serà gradual. D’una banda, perquè el BCE ha anunciat que els tipus d’interès es mantindran baixos durant un temps prolongat. Concretament, Draghi va declarar que “… el BCE espera que els tipus d’interès es mantindran en els nivells actuals com a mínim fins a l’estiu de 2019, i en tot cas durant el temps que calgui per assegurar la contínua convergència de la inflació a nivells que estan per sota però prop del 2%…”. I de l’altra, com ja hem comentat anteriorment, perquè el BCE continuarà reinvertint els venciments en la seva cartera i perquè continuarà injectant liquiditat a través de les seves diferents subhastes de liquiditat al sistema financer.
