Anteriorment explicàvem les conseqüències de la política monetària ultraexpansiva del Banc Central Europeu que ha provocat tipus d’interès negatius en els mercats de deute i renda fixa corporativa. Aquesta situació es coneix com a repressió financera, en la qual els estalviadors es veuen penalitzats per la nul·la o negativa rendibilitat sobre el seu patrimoni.
En el següent article expliquem com hem d’estalviar i invertir per a evitar que la inflació i els tipus d’interès negatius redueixin el nostre patrimoni futur.
Què significa la repressió financera?
En primer lloc, hem de familiaritzar-nos amb el terme repressió financera. Els economistes Shaw i McKinnon de la Universitat de Stanford van introduir aquest concepte en 1973, el qual fa referència a un entorn, creat a través de la política monetària, de tipus d’interès artificialment baixos (inferior a la inflació) que afavoreix als deutors i perjudica els estalviadors.
Però si els tipus d’interès tan baixos tenen tantes conseqüències negatives, per què el BCE i altres bancs centrals apliquen aquesta política? D’una banda, perquè ens trobem en uns nivells de (expectatives de) inflació massa baixos i, d’altra banda, perquè el nivell de deute públic i privat és elevat.
Quin efecte té la inflació a llarg termini?
En un escenari amb tipus d’interès molt baixos, els nostres estalvis i les nostres inversions en dipòsits o lletres del Tresor generen un rendiment que no és suficient per a compensar la pèrdua del nostre poder adquisitiu provocada per la inflació. Cada dia som una mica més pobres en termes reals.
Vist de manera pràctica, una inflació d’1,50% durant 10 anys redueix la capacitat adquisitiva dels meus estalvis de 50.000 euros en gairebé 7.000 euros, i en 20 anys fins i tot en 13.000 euros. El fort impacte, segons paraules del propi BCE, “del monstre de la inflació”.
En resum, la repressió financera, en la qual la remuneració dels nostres estalvis és insuficient per batre a la inflació, redueix el valor real del nostre patrimoni a mitjà i llarg termini d’una forma més significativa de la que segurament ens imaginem.
Significa això que estalviar és mala idea?
No, per descomptat que no. Estalviar per a imprevistos o per a la previsió de despeses a curt termini és important. A més, ha de ser el primer pas i la base de qualsevol inversor.
Però si ens referim a acumular un patrimoni per a objectius econòmics a llarg termini, la falta de rendiment i l’increment del cost de les futures despeses acabaran decebent-nos.
Així doncs, la repressió financera perjudica els estalviadors i, per tant, ens obliga a convertir-nos en inversors, com a mínim per una part dels nostres estalvis. Invertir ens permetrà, en un horitzó temporal adequat, compensar els efectes de la inflació i generar rendiments sobre el nostre patrimoni.
Des de l’equip de Mercat de Capitals de Caixa d’Enginyers posem a la seva disposició la publicació “Actualitat Econòmica – Financera. L’anàlisi dels nostres experts”, que en aquesta ocasió se centra en com estalviar i invertir millor.
