Articles guardats
Neutralitat de la Xarxa

Actualitat

Neutralitat de la Xarxa

QUÈ ÉS LA NEUTRALITAT DE LA XARXA?

Al 2003, el professor de Columbia Tim Wu va introduir el concepte de neutralitat de la xarxa al seu article Network neutrality, broadband discrimination. Aquest concepte es defineix com el principi pel qual els operadors d’Internet han de tractat a tot el trànsit que circula per la xarxa sense discriminar en funció de l’usuari, contingut, pàgina web, aplicació o equip des del qual s’accedeixi. En definitiva, la neutralitat de la xarxa pretén evitar que els operadors manipulin la xarxa en funció dels seus interessos i no els dels seus usuaris, per exemple, bloquejant o alentint l’accés al contingut de la competència.

El debat sobre la neutralitat de la xarxa ha estat present des de principis del segle XXI, principalment en la societat americana. Al 2004, Comcast va reduir la velocitat dels arxius que s’utilitzaven en aplicacions P2P i la FCC va multar a The Madison River Communications amb 15.000$ per bloquejar l’accés al seu competidor Vonage. Si bé aquestes controvèrsies eren limitades, amb la massificació de l’accés a Internet i l’arribada de nous projectes destinats únicament a aquest entorn, els conflictes es van fer més patents en àmbits cada vegada més generalistes. Aquesta conflictivitat va arribar al seu màxim exponent al 2014 quan Netflix va haver de signar un acord econòmic amb Comcast i Verizon per a que el seu servei es veies beneficiat en relació a la competència. Les protestes de Netflix per considerar que es veia obligat a pagar un patge injust per no haver-hi neutralitat a la xarxa van portar a l’administració americana a declarar Internet com un bé públic al 2015 i prohibir als proveïdors d’Internet discriminar el trànsit que circula per les seves xarxes.

Amb l’arribada del nou govern, una de les mesures prioritàries era reduir la regulació en tots els àmbits pel que el nou responsable de la FCC, Ajut Pai, al desembre de 2017 ha decidit promoure una iniciativa que retorni al sector a la situació prèvia a 2015.

POSSIBLES CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES

Per entendre l’impacte d’aquesta decisió a la indústria, la simplificarem a tres actors:

  • Proveïdors de serveis. Son empreses o particulars que ofereixen un producte a través d’Internet. Entre ells hi trobem grans noms com Google, Facebook o Amazon, proveïdors especializats com Instagram, Netflix o Spotify, aplicacions empresarials al núvol como Salesforce o ciutadans particulars que gestionen un blog.
  • Operadors d’Internet. Son empreses que s’encarreguen de construir i gestionar les infraestructures necessàries pel funcionament d’Internet. A EE.UU. podem trobar AT&T o Verizon i a Europa Telefónica o Vodafone entre d’altres.
  • Consumidors. Tots aquells amb accés a Internet

Des del punt de vista econòmic, la neutralitat de la xarxa és una lluita pel control dels beneficis d’una indústria creixent entre dos grups d’interessos contraposats. Per un costat, els operadors d’Internet destinen grans quantitats a infraestructures que desitgen rendibilitzar mentre que els proveïdors de serveis necessiten accés a aquestes infraestructures i desitgen minimitzar el cost que això suposa. Podríem entendre Internet com una xarxa de carreteres on els operadors s’encarreguen de la construcció i el manteniment mentre que els proveïdors de serveis son fabricants que necessiten aquestes carreteres per transportar els seus productes. En un entorn de neutralitat de la xarxa, aquestes carreteres serien totes autovies a les que s’accediria pagant el mateix preu indistintament de l’ús o vehicle utilitzat mentre que, en el cas contrari, aquestes serien autopistes on l’operador podria establir carrils de diferents velocitats, diferents peatges en funció del vehicle o de l’ús i inclús denegar l’entrada a determinats conductors.

El marc regulador se situa en el mateix escenari que a principis de segle, no obstant, la indústria ha canviat radicalment. A EE.UU. al 2001 existien aproximadament 140.000 usuaris el que representava un 49% de la població mentre que a 2016 aquesta xifra se situava als 287.000 usuaris i quasi a un 90% de la població. Facebook va permetre el registre lliure a finals de 2006, Netflix va començar les seves emissions en línia al 2007, Spotify es va fundar al 2008, WhatsApp al 2009 i Instagram al 2010. Tots aquests canvis, han generat un augment exponencial del consum i la creació de dades. Els canvis socials amb la presencia massiva de telèfons intel·ligents i de l’impuls de l’Internet de les coses permeten asseguar que la creació i el consum de dades seguirà creixent. Qui serà el major beneficiari de la gestió d’aquestes dades és la batalla de fons per la neutralitat de la xarxa entre els dos grups de pressió.

El professor Tim Wu va defensar la neutralitat de la xarxa per afavorir una competència Darwiniana entre serveis d’Internet, és a dir, que els operadors no poguessin influir entre les diferents opcions i per a que els consumidors poguessin determinar quins serveis havien de sobreviure. En aquest entorn, els operadors d’Internet han vist com el seu poder de negociació davant els proveïdors de serveis s’ha esvaït i només poden rendibilitzar la seva inversió en infraestructures mitjançant el consumidor de forma bàsica. Amb el nou marc impulsat per la FCC, els operadors tindran a la seva disposició noves maneres de rendibilitzar aquesta inversió.

Fins al moment, els operadors no han anunciat els seus plans d’acció en aquest nou escenari però les diverses opcions que s’obren son:

  • Acord amb grans generadors de dades per prioritzar els seus serveis. Per exemple Spotify pagaria per prioritzar la seva informació i permetre que els seus usuaris en tingui una millor qualitat que la competència.
  • Empaquetar l’accés a aplicacions. Els operadors oferirien un paquet d’accés a Internet bàsic i demanarien una tarifa addicional per accedir a diferents aplicacions, semblant al que ha implementat Vodafone a España amb el Vodafone Pass
  • Permetre als consumidors escollir la velocitat a contractar. Actualment els operadors ofereixen paquets estàndards de connexió, amb el nou marc podrien oferir als consumidors la possibilitat de personalitzar la velocitat contractada facturant per MB/s.
  • Bloquejar l’accés a productes de la competència. Per exemple AT&T bloquejaria l’accés a qualsevol televisió en línia com Netflix per obligar als seus clients a contractar el seu propi servei de televisió en línia.

En definitiva, amb el nou marc regulador, el poder per explotar les dades generades es trasllada dels creadors d’aquestes dades als distribuïdors de les mateixes. En una societat cada vegada més connectada, aquest és un poder molt important.

Descarrega aquí la nota informativa

Utilitzant aquest lloc web, estàs acceptant l'ús de cookies Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close