Un dels grans temes del moment és el possible ressorgir de la inflació i les seves possibles implicacions econòmiques i financeres després de la implantació de polítiques fiscals i monetàries expansives, juntament amb una més que probable acceleració econòmica propiciada per l’aparició de les vacunes.
Què és la inflació?
Hi ha múltiples definicions que tracten d’explicar què és la inflació, per la qual cosa hem triat la del Banc Central Europeu a causa de la seva senzillesa: “Un augment en el nivell general de preus, per exemple, en l’índex de preus del consumidor”. Per tant, la inflació és un canvi persistent en el nivell general de preus dels diferents béns i serveis que genera una economia sobre una base anual.
Aquest fenomen se sol produir quan la quantitat agregada en unitats monetàries disponibles per comprar (com poden ser els euros o els dòlars dels EUA) és superior a la quantitat de béns i serveis que una economia pot oferir. Quan passa això, la capacitat de poder adquisitiu del conjunt de la massa monetària tendeix a depreciar-se a causa del fenomen de la inflació per, així, equiparar la capacitat adquisitiva de l’esmentada massa monetària amb la producció total d’una economia. Per tant, el principal risc de la inflació és el poder d’erosió que aquesta té pel que fa a la capacitat d’adquisició d’una unitat monetària.
Un nivell d’inflació moderat és saludable
En termes generals, un nivell d’inflació excessivament elevat redueix el valor dels estalvis i dels salaris, resta competitivitat als productes i serveis i incrementa la inseguretat financera, entre d’altres. Per tant, si el conjunt agregat de preus es dispara a l’alça, els perjudicis macroeconòmics solen ser negatius. Això no obstant, una inflació moderada i estable és saludable, ja que ajuda a reduir el palanquejament financer públic i privat, incrementa els ingressos i incentiva el desenvolupament econòmic. Per això, els principals bancs centrals tracten de mantenir la inflació baixa, però per sobre de zero. En aquest sentit, l’objectiu d’inflació de la Reserva Federal o del Banc Central Europeu se situa entorn del 2 % -amb matisos-. En cas que augmentés de manera notòria per sobre de l’esmentat objectiu, la reacció habitual d’aquests és elevar els tipus d’interès nominals per tal de frenar l’avanç en el nivell general de preus.
En l’àmbit microeconòmic, hi ha una correlació positiva entre un nivell d’inflació moderat i els beneficis a causa que un augment dels preus es reflecteix en el creixement dels ingressos i compensa amb escreix l’increment dels costos, els quals també augmenten a causa de la inflació. No obstant això, l’evidència empírica demostra que uns nivells d’inflació elevats generen incertesa i hi afegeixen volatilitat.
Implicacions de la inflació en els mercats financers
Des d’una òptica per classe d’actiu, la correlació positiva entre beneficis i inflació moderada provoca que els actius reals com la renda variable, les matèries primeres o els actius immobiliaris es comportin millor en un entorn inflacionari que els actius financers com la renda fixa o els actius monetaris. És important ser conscient de la importància de la pèrdua de valor en un entorn d’inflació moderada (2 % a l’any): en 5 anys el valor dels diners, i, per tant, de l’estalvi, s’haurà depreciat prop d’un 10 %, i en 35 anys ho haurà fet en un 50 %.
En aquest sentit, val la pena assenyalar que la gran majoria d’actius financers -en contraposició amb els actius reals- solen oferir rendibilitats nominals. Per tant, si un inversor compra un bo amb una rendibilitat del 2 % a 12 mesos, però la inflació és equivalent al 3 % durant aquell període, la rendibilitat real haurà estat negativa en un -1 %. En canvi, el preu de la majoria d’actius reals augmenta alhora que la inflació (sinó més, com és el cas de la renda variable a llarg termini) i preserva el seu valor.
Generalment, la inflació augmenta quan el creixement econòmic s’accelera. Per tant, les companyies més associades al cicle econòmic són les més beneficiades en un entorn d’increments moderats de preus des d’una perspectiva de model de negoci -a causa de la correlació positiva amb l’evolució del PIB que aquests presenten-, així com per la repercussió de la inflació en els comptes de resultats -comentada en el tercer paràgraf. A més, existeixen segones derivades en entorns inflacionaris com poden ser l’increment dels preus de les matèries primeres o dels tipus d’interès, fet que beneficia els sectors exposats a l’evolució del preu de les matèries primeres o al mateix sector financer. Per la banda contrària, un increment generalitzat de preus afecta negativament les valoracions d’aquells models de negoci de més creixement, ja que una gran part del seu valor present és derivat dels fluxos d’efectiu esperats en el futur; per tant, un increment dels tipus d’interès devalua el valor dels esmentats fluxos en ser descomptats fins al moment present.
A futur, serà clau monitorar l’evolució dels índexs breakeven, ja que funcionen com a predictors dels futurs nivells d’inflació. Actualment, de mitjana es troben dins del rang saludable per a l’economia, si bé és cert que la reactivació econòmica podria situar-los de forma conjuntural per sobre del 3 % per al cas nord-americà, i que eventualment podria arribar a perjudicar la gran majoria d’actius financers en cas de persistir al llarg del temps.
A l’article “Què és i per què és tan important la inflació en els mercats financers?” hi consta un paràgraf que diu “És important ser conscient de la importància de la pèrdua de valor en un entorn d’inflació moderada (2 % a l’any): en 5 anys el valor dels diners, i, per tant, de l’estalvi, s’haurà depreciat prop d’un 10 %, i en 35 anys ho haurà fet en un 50 %.”
M’agradaria saber quin tractat de matemàtiques, de fet n’hi ha prou amb la part “càlcul numèric”, justifica els resultats 10 % i 50 %?
Les matemàtiques que s’estudiaven a les escoles tècniques de la meva època (si és que ara s’han reformulat, agrairé la informació apropiada).
Segons aquelles matemàtiques, tenim dues possibilitats:
1) Si la inflació, any rera any, actua com a progressió aritmètica (plantejament erroni!) en 5 anys la devaluació total seria exactament el 10 % i en 35 anys seria el 70 % (no pas el 50 %) també amb tota exactitud.
2) Però la inflació, any rera any, actua realment en progressió geomètrica de manera que un 2% anual en 5 anys genera 1,02 ^ 5 = 1,104080803 que traduit a percentatge representa el 10,41 %; semblantment en 35 anys tindrem 1,02 ^ 35 = 1,999889553 que equival a un 99,99 % o sigui força més elevat que el vostre 50 % o el 70 % de la progressió aritmètica.
Apreciaré les vostres correccions!
Moltes gràcies pel seu comentari. Aplicant una taxa d’inflació del 2% durant 5 anys a un bé valorat inicialment a 100€, el preu obtingut al final del període és de €110,4€. Per tant, la capacitat de compra de 100€ a l’inici del període s’ha vist disminuïda en un 9,42% (fruit de dividir 100€ entre 110,4€) al voltant del 10% citat en el text. El mateix succeeix en un període de 35 anys amb un 2% d’inflació. Com bé apunta en el seu comentari, el preu del bé valorat inicialment a 100€ s’incrementaria en un 99,9% fins als 199,9€ per lo que la capacitat de compra dels 100€ inicials s’ha vist disminuïda en un 50% (fruit de dividir 100€ entre 199,9€).