Estratègia d’inversió
La inversió en mercats financers, o en l’economia real, requereix prendre una sèrie de decisions anteriors a les efectuades en la construcció d’una cartera d’inversió.
Aquestes decisions van més enllà de la compra d’un actiu o un altre i tenen un clar component psicològic que ens doten d’eines per afrontar amb més garanties els reptes que els mercats financers ens plantegen contínuament. El valor de les inversions, o de les rendes que s’hi obtenen, pot variar de manera positiva o negativa, i l’inversor ha de saber que determinats comportaments poden ajudar a assolir els seus objectius financers amb més èxit.
El que sembla clar, doncs, és que realitzar inversions de forma anàrquica, sense definir inicialment objectius, pot desencadenar en la presa de decisions reactives davant dels moviments dels mercats, que sovint empenyen els inversors amb menys èxit a realitzar compres o vendes amb una visió curtterminista que molt poques vegades solen ser encertades.
Així doncs, aquest document pretén aportar unes pautes bàsiques per a aquelles persones que desitgin invertir, o ja ho estiguin fent, en actius financers de forma sistemàtica, racional i estructurada amb uns objectius clarament definits.
Definició d’objectius. Construint un “pla” d’inversió
Inicialment, tot inversor ha de definir quins són els seus objectius o, dit d’una altra manera, quins objectius vitals desitja cobrir a futur amb el patrimoni que hagi generat al llarg de la seva vida.
Els objectius poden ser de diversa naturalesa i, per això, les seves característiques han de ser considerades de forma individual.
No és el mateix invertir els nostres estalvis amb l’objectiu de complementar la nostra jubilació, que fer-ho per atendre un objectiu a curt termini, com podria ser fer un viatge familiar el proper any.
D’altra banda, la capacitat d’estalvi que tenim no és igual per a tothom. Aquelles persones que disposin de més capacitat podran aconseguir objectius a curt termini més folgadament que aquelles que disposen (i m’hi incloc) de la porció d’un salari per assolir el seu objectiu.
Així doncs, la fixació dels objectius ha d’estar definida amb claredat i, alhora, ha de ser raonable. Com passa amb qualsevol decisió que requereix certa motivació, els nostres objectius han de ser realistes, és a dir, han de ser assequibles si seguim el nostre projecte d’inversió.
Posant un exemple quotidià d’un inversor mitjà, els seus objectius poden ser tenir un coixí de seguretat per cobrir possibles contratemps (maleïts electrodomèstics!) i complementar una jubilació (o un altre caprici) amb una part del seu salari mensual. Per a això, disposa d’una part de les seves inversions en actius financers conservadors (més o menys l’equivalent a cinc mensualitats) per afrontar eventuals necessitats a curt termini i realitza una aportació mensual en actius més arriscats amb els quals vol cobrir el seu objectiu de complementar la jubilació.
A continuació, detallem el procés d’estalvi d’un projecte d’inversió en el seu estadi inicial (per a aquells que l’iniciïn actualment) i el d’un projecte corresponent a aquells inversors que ja han cobert el seu estalvi de seguretat.
Tot projecte requereix compromís
La part menys evident és que tot projecte requereix un compromís per assolir-ne els objectius, de la mateixa manera que quan volem aprendre un idioma o millorar la nostra forma física. Encara que aquests compromisos depenen de les possibilitats de cada persona, en termes generals és adequat definir unes pautes de comportament i, per tant, una escala de prioritats:
- Voler millorar la seva salut financera.
- Defineixi quina part del seu salari pot destinar al seu projecte d’inversió (ser realista: és millor aportar més un mes amb menys despeses, que produir ansietat per la incapacitat de complir).
- Generar el patrimoni necessari per afrontar possibles eventualitats recordant que ha de tenir el capital necessari. Si aquest capital és insuficient, no podrà afrontar la despesa futura; però si aquest és excessivament gran, no assolirà els seus objectius a llarg termini, ja que la capitalització sobre aquest patrimoni és escassa o nul·la.
- Quan el seu coixí de seguretat estigui cobert, realitzi aportacions de forma recurrent en una cartera d’inversions més dinàmiques (el perfil de cada estalviador limitarà la seva capacitat d’assumpció de riscos màxims).
- Preocupar-se per complir els compromisos d’inversió definits en el seu pla d’inversió i no ho faci pel comportament dels mercats.
- Revisar periòdicament el projecte: la seva capacitat d’estalvi, la seva situació familiar o els seus objectius canviaran al llarg de la seva vida, i el seu projecte d’inversió s’haurà d’adaptar en cada moment.
Quins beneficis aconseguim amb aquesta estratègia?
En primer lloc, estem cobrint les necessitats reals de seguretat assumint, per a això, un risc raonable. Recordi que la contractació d’assegurances s’ha de fer de manera simultània. El pagament d’una prima és, sens dubte, inferior a la generació d’un patrimoni i ens permet destinar més renda a la nostra cartera d’inversió.
D’altra banda, estem creant un patrimoni a llarg termini mitjançant aportacions periòdiques en una cartera amb objectius definits (habitualment tenim diversos objectius de manera simultània) sense que ens afecti el comportament a curt termini dels mercats financers.
Això ens permet posar el focus en allò que realment és important, la nostra salut financera. Mitjançant aquesta metodologia obtenim els beneficis següents:
- Vostè inverteix en actius de risc (amb més esperança d’obtenir rendibilitats com més termini) allò que realment no necessita per cobrir necessitats a curt termini, i recordi que en cas de produir-se una necessitat pot desinvertir parcialment o totalment la cartera generada.
- Si realitza aportacions periòdiques, vostè està invertint de manera diversificada. Així és, el fet de comprar de forma recurrent ens permet obtenir millor preu quan els mercats corregeixen, i una millora en la valoració de la nostra cartera quan els mercats es revaloren. D’aquesta manera, no ens afecten els moviments bruscos dels mercats. Imagini que algú comprés amb tots els seus estalvis accions de renda variable abans de la crisi de 1929 o, al contrari, que realitzés compres pel mateix import mensual, suposem, des de 1919 fins a la seva jubilació el 1959. Sens dubte, l’impacte en els seus estalvis no va ser el mateix.
- Invertint amb una estratègia definida, dota la seva cartera d’estabilitat en evitar sortir i entrar constantment de les nostres inversions fruit del soroll dels mercats. Aquells que mantenen les seves posicions, sense veure’s afectats pels moviments de vegades bruscos dels mercats, es beneficien de la tendència alcista a llarg termini.
- En fer que el temps sigui el seu aliat, aconseguirà que l’efecte de la capitalització impacti sobre la nostra cartera.
- Però, sobretot, està generant un estalvi financer que amb el pas del temps serà més gran destinant-hi únicament allò que realment pot.
En tot cas, si decideix iniciar el seu projecte d’inversió, recordi que compta amb el nostre assessorament per poder construir conjuntament aquella cartera que millor pugui ajudar-lo a cobrir els seus objectius futurs.
