Fa uns dies vaig anar al supermercat amb les meves filles. A la secció de fruites i verdures vam trobar mig meló a gairebé 11 euros. Em vaig preguntar: “El meló s’ha convertit en un producte de luxe, o com hem arribat a aquests preus? Qui compra mig meló a aquest preu? I quant trigarà el supermercat a cancel·lar l’oferta de melons en veure que la demanda desapareix?”. Ja esperant a la cua per pagar: “El BCE realment pot reduir aquest tipus d’inflació amb les seves pujades dels tipus d’interès?”. Les meves filles no em van fer gaire cas…
En aquest informe entrem en aquesta problemàtica de la inflació, en la reacció dels bancs centrals i en com impacta en els escenaris possibles per a l’entorn economicofinancer a mitjà termini.
Continuació de les tensions inflacionistes
Les publicacions recents de l’IPC, tant en la zona euro com als EUA, mostren que la reducció de la inflació, prevista per tots els analistes i institucions econòmiques, està sent més lleu i més lenta d’allò que s’havia estimat. A la zona euro, la taxa d’inflació interanual de maig del 8,1 % va suposar l’encariment més gran dels preus de tota la seva sèrie històrica, mentre que l’augment de l’IPC als EUA d’un 8,6 % per al mateix mes va ser una clara decepció per a tots els que van pronosticar l’inici d’un camí de moderació.
Encara que hi hagi diferències elevades entre la inflació en les dues economies, la persistència de l’IPC en nivells tan elevats i el seu trasllat gradual a increments de les expectatives d’inflació a mitjà termini augmenten la pressió al BCE i a la Fed.
Evolució dels mercats financers
El primer impacte de les declaracions del BCE i de la Fed i de les publicacions de les dades d’inflació va ser un nou moviment d’alces en les corbes de rendibilitats d’uns 50 p.b. per al Bund alemany a 10 anys o de 40 p.b. per al deute nord-americà durant el mateix termini fins a nivells d’1,65 % i 3,35 %, respectivament. El final de les compres netes del programa de QE i els dubtes sobre el suport del BCE contra la fragmentació addicionalment han causat una nova ampliació de les primes de risc del deute perifèric fins a assolir 140 p.b. per al deute espanyol i fins i tot 245 p.b. per a l’italià, prop dels màxims assolits durant la pandèmia. També, la tensió en els mercats de bons va provocar sessions de volatilitat elevada en actius de risc amb correccions severes en les borses, ampliacions dels diferencials de crèdit i fortes fluctuacions dels diferents tipus de canvi.
En general, com tots sabem, la difícil arrencada de l’any per als mercats està sent molt negativa pel comportament de pràcticament totes les categories d’actius financers, i complexa per la inestabilitat elevada, la volatilitat extrema de determinats períodes i l’alta dispersió sectorial, geogràfica i entre estils d’inversió, així com per la correlació positiva entre la renda fixa i la renda variable durant aquests mesos.
Perspectives per a la inflació
La pressió inflacionista és alta, o fins i tot molt alta. Ho sabem tots. Ho veiem en les publicacions oficials i ho notem tots en el nostre dia a dia. I, per tant, és lògic i fins i tot positiu que els bancs centrals hagin iniciat el camí cap al final de la política monetària ultraexpansiva que va ser necessària durant la pandèmia. Un control de les expectatives d’inflació i evitar els efectes de segona ronda són claus per al creixement econòmic a mitjà i llarg termini i, per tant, per a l’evolució dels actius financers.
Sens dubte, la inflació baixarà des d’aquests nivells tan alts. Però la inflació és una variable econòmica difícil d’estimar, ja que depèn del comportament d’empresaris i consumidors i, per tant, de factors psicològics. En conseqüència, la incertesa sobre la inflació durant els pròxims anys és molt elevada.
Per tant, la qüestió és si a mitjà termini les xifres d’inflació s’estabilitzen en nivells més o menys coincidents amb els objectius de la Fed i del BCE. Les dades recents indiquen que la moderació és lenta; i la incertesa geopolítica convida a pensar en una globalització més baixa (econòmica), que a llarg termini també pot entendre’s com un factor inflacionista.
Observant unes quantes dades avançades de l’economia europea i nord-americana, veiem clarament com el difícil entorn actual s’està traslladant a un deteriorament de la confiança o a una reducció de l’activitat de determinats sectors. Això es trasllada gradualment a menys expectatives d’inflació a mitjà termini i, per tant, a un camí d’enduriment monetari menys agressiu.
Mentre els increments de l’IPC continuen sent tan elevats, i sobretot mentre continuen existint riscos de segona ronda, els bancs centrals seguiran incrementant els tipus d’interès. Però els inversors ja ho saben. Els mercats financers s’anticipen i incorporen la política monetària més restrictiva a les cotitzacions. I veiem que els mercats descompten la possibilitat d’un increment dels tipus d’interès fins al 2 % o superior a la zona euro, i fins al 4 % als EUA. Diguem que els mercats saben que els bancs centrals pujaran els tipus, i ho estan descomptant.
Conclusions: perspectives a mitjà termini
Ens trobem en un moment disruptiu. En poc temps hem passat d’una pandèmia a un entorn de risc geopolític provocat per la invasió de Rússia a Ucraïna. Aquest canvi de paradigma està acompanyat per d’un grau més gran d’incertesa d’allò que és habitual, tant per a la mateixa política monetària com per a les perspectives d’inflació i les econòmiques. Aquesta incertesa ha generat volatilitat i correccions en els mercats financers.
Tampoc no hem de descartar la possibilitat d’una reducció dels diferents factors de risc. Encara que poc probable a molt curt termini, la inflació podria iniciar un ràpid camí de reducció. O el deteriorament macro podria provocar menys tensions inflacionistes a mitjà termini, fet que permetria un to menys rotund dels bancs centrals.
Per tant, hem d’aplicar prudència i cautela en les nostres inversions, però sense oblidar-nos dels missatges anteriors. Cal recordar l’oportunitat que ofereix la recuperació de la renda fixa a rendibilitats positives. I el fet que en els moments més volàtils, quan molts inversors tenen una visió pessimista, és quan, des d’una perspectiva històrica, es produeixen les oportunitats d’inversió. Però no es tracta de buscar el millor preu d’entrada, ni el dia que els mercats marquen mínims. Es tracta d’analitzar la foto global. No només les notícies negatives d’avui, sinó també les perspectives del futur i, sobretot, les condicions i valoracions actuals en els mercats. Amb cautela, paciència, buscant diversificació i equilibri en les carteres d’acord amb el nostre perfil inversor i horitzó temporal d’inversió.
Si invertim amb cap i paciència, segur que algun dia no ens importarà pagar 11 euros per aquell mig meló.
Bas Fransen, director de Mercat de Capitals de Caixa d’Enginyers
