Des de mitjans del mes de maig els mercats financers europeus s’han vist afectats per la incertesa política creada a Itàlia a causa del principi d’acord entre els partits M5S i Lliga Nord. El caràcter euroescèptic de tots dos partits polítics i un acord de govern sobre la base d’una important expansió fiscal han causat una ampliació de la prima de risc del deute italià i una correcció del seu índex borsari amb posteriors moviments de volatilitat i contagi cap als altres mercats europeus en general i perifèrics en particular.
Situació política a Itàlia
A mitjans de maig el partit anti-sistema 5 Estrelles (M5S) i el partit d’extrema dreta Lliga Nord van anunciar un principi d’acord de govern de coalició per a Itàlia.
Encara que en l’esborrany del programa de govern de tots dos partits euroescèptics van eliminar les promeses electorals inicials de la convocatòria d’un referèndum sobre la permanència d’Itàlia a la Zona Euro o la cancel·lació de part del deute públic, el programa comú del M5S i la Lliga Nord conté alguns punts que poden provocar un conflicte amb la UE i la Zona Euro: un important augment de la despesa pública, una reducció dels impostos per a llars i societats i la creació d’una renda universal de 780 euros al mes. Aquestes mesures podrien provocar un augment del dèficit públic d’uns 100.000 milions d’euros, entre un 6% i 8% del PIB.
Les principals idees incloses en l’esborrany del programa de govern reflecteixen l’opinió de gran part de la població italiana que se sent distanciada de la UE, en part per la crisi econòmica i financera (Itàlia presenta des de fa anys taxes de creixement del PIB sensiblement inferiors a la mitjana de la UE), i en part per la decepció de sentir abandonada per la UE en la gestió de la crisi migratòria.
Una enquesta de l’agència Eurobarometer de l’any 2016 reflecteix aquest descontentament de la població italiana: només un 53% dels italians enquestats es van declarar a favor de l’Euro, enfront d’un 70% del conjunt de la població de l’Eurozona.
El president Mattarella, que en aquesta fase de formació de govern i gabinet té autoritat per influir en la presa de decisions, va demanar al jurista Conte formar govern i nomenar els ministres. Després d’un conflicte amb Mattarella sobre el nomenament de l’economista euroescèptic Paolo Savona com a ministre d’Economia, Conte va dimitir el passat 27 de maig.
A continuació el President de la República va encarregar a l’exfuncionari de l’FMI, Cotarelli a formar un govern tecnòcrata transitori fins a la celebració de noves eleccions. En cas d’aconseguir una llista amb els ministres, Cotarelli necessitarà la confiança del parlament (amb probables vots en contra del M5S i la Lliga Nord). En cas de perdre aquest vot de confiança el president Matarella convocarà eleccions per després d’agost.
S’obre per tant un període d’incertesa política a Itàlia amb un risc de conflicte amb la Zona Euro i la Unió Europea a termini mitjà.
Impacte en els mercats financers
Des de l’acord entre el M5S i la Lliga Nord, els mercats financers italians s’han vist afectats a través d’una ampliació de la prima de risc del seu deute públic, un increment del diferencial de crèdit de les empreses italianes i una correcció de l’índex borsari FTSE MIB. Pocs dies després es va produir un increment de la volatilitat en els mercats europeus en general i un moviment de contagi en els mercats perifèrics i especialment a Espanya arran de les notícies sobre la moció de censura contra el govern del PP.
Des d’inici de maig la prima de risc del deute italià a 10 anys respecte a Alemanya s’ha ampliat 150 p.b. fins als 280 p.b. La prima de risc del deute espanyol ha seguit la mateixa direcció amb una ampliació de 60 p.b. a 135 p.b..
La borsa italiana ha corregit un 13% des d’inici de maig, enfront d’un 7% de l’IBEX35 o un 4% de l’Eurostoxx.
Com a conseqüència dels moviments de refugi s’ha produït una caiguda de la rendibilitat del bo alemany a 10 anys fins al 0,30% i una apreciació de l’USD davant del EUR fins al rang 1,15-1,16. En tots aquests moviments s’observa una elevadíssima correlació amb la fluctuació de la prima de risc italiana que actua en aquests moments com el principal indicador a monitoritzar.
Perspectives per a l’economia italiana
Davant la perspectiva d'”un considerable risc de debilitament material” de l’equilibri fiscal d’Itàlia, l’agència de ràting Moody’s va retallar la perspectiva de la valoració Baa2 a “negativa” el passat 25 de maig. Aquest ràting i outlook reflecteixen la situació de solvència del deute públic del país amb un % de deute públic/PIB del 132%, unes taxes de creixement sensiblement inferiors a la mitjana de la Zona Euro (1,6% en 2017, 1,0% el 2016 enfront del 2,4% i 1,8% a la Zona Euro), reduïdes taxes d’increment de productivitat i un sector bancari financer relativament infra capitalitzat.
Tot i indicis de debilitat de l’economia italiana pel que fa a l’endeutament públic, sector bancari i limitat ritme de creixement, s’observa una clara tendència de millora en diversos factors econòmics:
- Gràcies a programes d’austeritat i el creixement del PIB Itàlia ha aconseguit una reducció del seu dèficit públic de fins al 2.3% el 2017.
- Des de la fi de la crisi financera a Europa el sector privat italiana ha aconseguit una important reducció de la seva posició d’endeutament.
- L’economia italiana es caracteritza per un fort sector exportador reflectit en un considerable superàvit comercial primari del 1,5% del PIB. Aquesta fortalesa de les exportacions i el conseqüent superàvit en el compte corrent ha permès una important reducció de la posició internacional deutora fins a només un 10% del PIB, la qual cosa vol dir que Itàlia té una menor dependència d’inversors estrangers per al seu finançament a nivell macroeconòmic (països com Espanya, Portugal o Irlanda mostren una posició internacional deutora sensiblement superior a Itàlia).
- La recuperació del sector empresarial italià recentment s’ha vist confirmat a través d’un millora sensible dels resultats empresarials de les principals empreses cotitzades italianes, amb creixement en vendes superior als seus comparables europeus.
La depreciació de l’euro respecte a l’USD en aquests primers mesos de l’any signifiquen un guany de competitivitat per al sector exportador europeu i italià
Limitat risc d’un escenari molt advers
A primera vista la situació econòmica i política d’Itàlia recorden a la crisi de Grècia en els anys propers a 2010. No obstant això, i favor de la situació actual, hi ha múltiples factors que limiten el risc de cua d’un escenari molt advers.
En l’àmbit polític:
- El sistema polític italià, titllat habitualment d’ineficient, inclou diversos mecanismes que impedeixen un govern autocràtic mitjançant la dispersió de poder i el relatiu equilibri entre els partits polítics. Això implica que el M5S i la Lliga Nord tindran molt difícil realitzar canvis de calat.
- Com s’ha vist en els últims dies, els poders de vet en aquest procés de formació de govern del President italià són importants i comprenen materials fiscals.
- Com s’ha observat en diverses ocasions en la recent històrica, les diferents iniciatives polítiques locals en contra del corrent del projecte europeu xoquen frontalment amb la realitat econòmica i política europea i global.
En el financer:
- El pes del deute italià en mans d’inversors estrangers ha disminuït al 32%, un% clarament inferior a altres països europeus perifèrics, cosa que ofereix relativa estabilitat en moments de volatilitat.
- El BCE continua amb el seu programa de compres d’actius financers (Quantitative Easing), segons el que realitza, com a mínim fins al setembre, compres per un import de 30.000 MM €. Abans de setembre el BCE anunciarà els seus plans després de setembre que, atès el relativament reduït nivell d’inflació i la situació dels mercats financers en els països perifèrics, apunten a una extensió del programa. Tot i que el BCE no pot ni vol usar aquest programa de QE com a línia de defensa per al deute italià, les compres mensuals necessàriament signifiquen un factor d’estabilització en moments de volatilitat.
Els mercats de deute públic i renda fixa corporativa continuen en un entorn de tipus d’interès molt baixos (per exemple rendibilitat de deute públic alemany a 10 anys a 0,30%) la qual cosa genera moviments de “recerca de rendibilitat” per part d’inversors institucionals europeus i internacionals cap un deute amb més diferencial de tipus d’interès.
Conclusions
Com a cada episodi de forta volatilitat en els mercats financers, és important matisar que la volatilitat i les correccions de mercat formen part del procés natural dels actius financers i és un fenomen que pot experimentar-se en més d’una ocasió, sobretot en els actius financers considerats arriscats i molt arriscats com, per exemple, la renda variable i les inversions en matèries primeres i els països emergents.
Tot i que és cert que hi ha actualment una elevada incertesa política a Itàlia i que una hipotètica formació d’una coalició d’un govern entre el M5S i la Lliga Nord pot resultar en un programa de govern amb risc d’important increment del dèficit públic i tensions en la relació amb la UE i la Zona Euro, observem múltiples factors polítics, econòmics i financers que en la nostra opinió redueixen la probabilitat d’un escenari italià o europeu molt advers.
En definitiva, la reaparició del risc polític europeu afegeix un factor d’incertesa i volatilitat en els mercats financers europeus que mostren la importància d’una gestió activa de la seva cartera d’inversió, la necessitat d’una correcta diversificació geogràfica, sectorial i entre actius, però que també, i sobretot en moments de forts moviments de contagi cap a altres països, poden significar oportunitats d’inversió amb un focus d’inversió a mitjà i llarg termini.
