Articles guardats
CREAF: ciència ciutadana per al desenvolupament sostenible 

Fundació Social

CREAF: ciència ciutadana per al desenvolupament sostenible 

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) van, des de fa uns anys, en boca de tothom. Assolir-los i complir el pla d’acció de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides és el gran repte d’aquesta dècada. Per fer front als desafiaments socials, econòmics i mediambientals globals sense, com diu el seu lema, deixar ningú enrere.

La Fundació Caixa d’Enginyers, com a part del seu compromís amb la generació d’un impacte positiu en la societat, està adherida al Pacte Mundial de les Nacions Unides des de 2018 i s’esforça perquè les seves accions afavoreixin la consecució dels ODS. Però com podem saber si s’estan aconseguint aquests objectius? La ciència ciutadana en podria tenir la clau.

El monitoratge del progrés dels ODS requereix una gran quantitat de dades, que cal recollir i gestionar. L’aplicació de la ciència ciutadana facilitaria aquest procés perquè permet fer observacions de gran abast temporal i espacial.

Així ho demostra un estudi liderat per l’Institut Internacional d’Anàlisis de Sistemes Aplicats, amb seu a Àustria, que ha comptat amb la participació d’experts en aquest àmbit de tot el món, entre ells, Joan Masó, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Masó treballa amb el seu grup de recerca en l’aplicabilitat tant de l’observació remota, la teledetecció, com de la ciència ciutadana per monitorar els indicadors dels ODS.

“En aquest sentit, la ciència ciutadana esdevé fins i tot més interessant que la teledetecció perquè pots arribar a fer observacions sobre el terreny que siguin més rellevants”, explica.

La ciutadania pot estar involucrada en la recollida de dades

La ciència ciutadana és un tipus de recerca en què les persones poden participar activament en tasques científiques, ja sigui al llarg de tot el procés d’investigació o només durant una de les etapes.

“La ciutadania pot estar involucrada en la recollida de dades o tenir-hi una implicació més intensa i participar en la definició de les preguntes de recerca i, fins i tot, en desenvolupar la mateixa recerca”, explica Anabel Sánchez, que també és investigadora en el CREAF i coordina un dels seus projectes de ciència ciutadana, Alerta Forestal.

Amb la voluntat de donar impuls a aquesta disciplina, aquest 2021 la Fundació Caixa d’Enginyers ha iniciat una aliança amb el CREAF per potenciar les diferents iniciatives que l’organització duu a terme en aquest àmbit ja fa temps.

Molts d’aquests projectes s’articulen al voltant d’una app o d’una plataforma web. De fet, la tecnologia ha estat cabdal perquè durant els últims anys s’hagi produït una explosió de la ciència ciutadana, una disciplina que es va començar a desenvolupar fa uns 40 anys. Amb el temps també s’han anat diluint els dubtes sobre la qualitat de les dades que pot recollir una persona sense formació, i les crítiques cap a la legitimitat d’aquest mètode d’investigació són gairebé residuals.

“Hi ha molts projectes fets amb ciència ciutadana molt potents i s’han fet estudis que demostren que la informació que s’hi recull és realment útil”, afirma Sánchez, que, sobre els avantatges que aquesta manera de recol·lectar dades té respecte a la tradicional, afegeix: “Si un expert va a recollir una dada en un lloc concret, aquesta pot ser superprecisa, però només és una dada; no representarà la realitat tan bé com tenir moltes dades, encara que no tinguin la mateixa precisió”.

Més enllà de les dades

“Molts dels esforços que es fan en desenvolupament sostenible es basen en monitorar si assolim els objectius o no, però el que necessitem és motivar canvis de direcció en determinats aspectes i això va més enllà de purs indicadors”, reivindica Masó.

Es tracta de propiciar canvis en les polítiques que fa l’administració i també canvis d’actitud en la ciutadania, i aquí és on, segons l’investigador, la ciència ciutadana té més potencial. La seva companya del CREAF opina de la mateixa manera: “El més important de la ciència ciutadana és que pot servir perquè la gent es formi, prengui consciència i s’hi involucri més”.

La ciència ciutadana representa un intercanvi constant entre la societat, la comunitat científica i l’administració, i les relacions que s’estableixen entre aquests actors són fonamentals per explicar tots els beneficis que pot aportar: “Els ciutadans se senten involucrats i tenen la capacitat de participar en la creació en determinades polítiques d’acord amb unes evidències que ells mateixos han contribuït a recollir. Aquestes dades serveixen als científics per desenvolupar estudis que, per la seva part, també poden influir en la presa de decisions”, explica Masó.

Més enllà del monitoratge dels ODS, un dels objectius principals del CREAF és oferir oportunitats que permetin l’aprenentatge permanent sobre el medi natural i les problemàtiques que l’amenacen.

Així, els ciutadans i les ciutadanes no només troben en aquestes activitats un espai per al gaudi personal, sinó que també adquireixen més consciència ecològica i estan més informats i informades sobre grans desafiaments de l’actualitat, com és el canvi climàtic.