Actualment, existeix una tendència cada vegada més gran en la qual les persones aposten per viure a les ciutats. De fet, segons dades de l’ONU, el 2050 prop del 68% de la humanitat hi viurà. S’estima que, encara que només representin un 3% de la superfície del planeta, consumeixen el 78% de l’energia i produeixen el 60% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Per aquest motiu, la Nova Agenda Urbana, que es va aprovar el 2016, i l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 11 pretenen “aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles”.
Els edificis verds
Els edificis verds són un exemple d’aquesta evolució cap a una vida urbana sostenible, ja que es caracteritzen per minimitzar i optimitzar al màxim el consum energètic i d’aigua. A més, s’adapten a l’entorn i són respectuosos amb el medi ambient tant pel seu disseny com pel procés de construcció, el manteniment, la rehabilitació i la demolició.
Perquè un edifici sigui reconegut com a edifici verd, ha d’estar reconegut pel certificat LEED, que és una acreditació oficial acceptada internacionalment i que estudia les característiques de les construccions i determina la seva sostenibilitat.
Exemples d’edificis verds
A Barcelona trobem l’escola de negocis EADA, que es va rehabilitar optimitzant la seva funcionalitat i s’hi va dissenyar un espai sostenible amb sistemes d’eficiència energètica.
També trobem la Torre de Glòries, coneguda com a Torre Agbar, un dels edificis més singulars de Barcelona, que es reconeix per la seva il·luminació nocturna. Cal destacar que consta de 60.000 làmines amb plaques fotovoltaiques que acumulen energia solar per autoproveir les necessitats de la torre. A més, la temperatura interior es regula de manera intel·ligent i no es proporciona calor en zones desocupades o d’emmagatzematge.
D’altra banda, a Bilbao trobem la Torre Iberdrola, que funciona amb fonts d’energia certificades 100% renovables i aproximadament el 20% dels seus materials són reciclats. Igual que la Torre Agbar, el seu sistema energètic també permet regular la temperatura de manera intel·ligent, cosa que suposa un estalvi energètic del 20%.
Els ecobarris
D’altra banda, s’ha creat un nou concepte urbà que està emergint en algunes grans ciutats, que es coneix com a ecobarris. Aquest projecte es caracteritza per la seva eficiència i respecte pel medi ambient. A més, millora la qualitat de vida de les persones, pretén canviar l’educació i els hàbits dels ciutadans i fomentar-ne la responsabilitat amb l’entorn.
Així mateix, els ecobarris busquen l’eficiència i l’autosuficiència energètica, que pot ser possible si s’hi integren l’agricultura ecològica, les energies renovables i l’aprofitament sostenible dels recursos naturals.
Exemples d’ecobarris
El primer barri sostenible va néixer a Estocolm, Hammarby Sjöstad, un barri industrial que s’havia abandonat per la seva contaminació abans dels anys 90. Posteriorment, es va transformar creant un circuit tancat de metabolisme urbà amb sistemes sostenibles d’aigua, residus i energia. Els seus principals mitjans de transport són el tramvia, la bicicleta, els cotxes compartits i un ferri. A més, els seus edificis tenen integrats patis interiors que faciliten el cultiu en parcel·les amb microhivernacles.
D’altra banda, l’ecobarri de Vauban, a la ciutat alemanya de Friburg, és considerat com el millor ecobarri d’Europa. Entre 1993 i 2006 es va rehabilitar una antiga zona militar seguint criteris ecològics i de cohesió social. S’hi van crear 40 grups d’habitatges en cooperativa i compta amb plantes de generació d’energia renovable amb les quals se subministra a tot el barri.
A Espanya, també trobem alguns ecobarris. Entre aquests, La Pinada, a València. Es considera el primer barri sostenible creat pels seus futurs habitants. Compta amb unes 1.000 llars, 30 hectàrees i més de 2.000 arbres. El projecte pretén ser una zona envoltada de naturalesa, on la comunitat sigui cooperativa i existeixin activitats d’oci, esportives i culturals.
